Wikimperi

el wiki: el costat obscur

El wiki com a eina de treball aporta molts de punts nous a explorar, però també ens mostra unes mancances que tal vegada no es veuen tan clares en altres activitats, però que amb aquesta metodologia queden exposades.

Les novetats del wiki com a eina pedagògica per als alumnes

• Treball en línia.
• Coneixement d'una nova normativa de treball.
• Coneixement tècnic del programa mediawiki, motor del wiki, en el nostre cas.
• Estudi de la sintaxi pròpia del wiki.
• Aquest treball en línia és editat obertament per tothom i immediatament publicat.
• La feina realitzada, lluny d'estar completa, està en procés, i en conseqüència, pot tenir errades de tot tipus.
• Això implica disposar d'un espai de discussió per a cada article, on professors i alumnes poden parlar.
• En conjunt, un canvi de mentalitat.

Les novetats del wiki com a eina pedagògica per als professors

• Treball en línia.
• Mínim coneixement tècnic del programa mediawiki, motor del wiki, en el nostre cas.
• Estudi de la sintaxi pròpia del wiki.
• Creació d'una nova normativa de treball, dissenyada específicament per al wiki, i oberta a canvis significatius.
• Monitorització i interacció de treball amb els alumnes, fora del context físic de l'escola, amb l'ajuda de l'apartat de discussió.
• Disposició a rompre horaris escolars de treball directe amb l'alumne. Tot professor dedica normalment una estona diària a preparar classes. Aquest temps de feina, ara es veu ampliat en qualitat de contacte directe amb un o més alumnes, si hi ha necessitat.

L'exèrcit rebel

El wiki i la seva naturalesa, dissenyat per fomentar el treball cooperatiu, organitzar informació, acumular dades, implica també, per a professors i alumnes igualment, una dimensió nova en l'àmbit escolar definida per les següents característiques:

• El professor adopta un nou rol, i es converteix en la figura d'administrador.
  • L'administrador controla tot l'espai wiki, i té poder infinit per a fer i desfer, és el dominador absolut: l'emperador!
• Introducció de canvis als articles o pàgines en directe, no fets per nosaltres mateixos necessàriament.
• Ús del criteri personal en benefici del grup.
• Ús de la pàgina de discussió.
  • Per demanar ajuda.
  • Per donar consells.
  • Per mantenir un debat obert; és una mena de fòrum.
• Acceptar que l'edició repetida i múltiple d'un mateix article, i per múltiples editors, és el camí cap a la perfecció.
• La creativitat.
  • Gaudir de l'oportunitat de dissenyar, crear espais web, on la col·laboració durà a terme una tasca definida i concreta.
  • El wiki és una eina que ens permetrà expressar-nos d'igual a igual.
  • L'alumne avantatjat, que sigui creatiu, podrà assolir l'estatus d'administrador.

El sistema educatiu actual, ens permet aprendre a tots junts, professors i alumnes, de forma simultània, però enlloc és això tan visible com a l'àrea d'informàtica. El tema està, però, en què la informàtica ha deixat de ser una assignatura, amb una aula d'ordinadors, per a passar a ser una eina i reivindicar el seu caràcter d'assignatura instrumental.

El treball que es duu a terme a l'assigatura d'informàtica actualment, és una resposta directa al creixement dels coneixements i interessos informàtics dels alumnes i dels professors. Aquest aprenentatge paral·lel a l'assolit a l'escola, es fa a ca seva, davant una pantalla d'ordinador, avui en dia inevitablement connectat a internet. La importància dels motors de recerca han suposat l'accés a una autèntica biblioteca. Però ha suposat molt més. Amb l'aparició dels fòrums o dels blogs, s'ha possibilitat el contacte, el debat. Amb el cercador podem trobar la solució a un problema, o un tutorial, però molt sovint aquesta informació surt d'un espai de debat, d'un fòrum públic, d'una llista de correu. La possibilitat de descobrir que fent ús d'una eina determinada, un programa, pot sorgir un problema és evident. Però la possibilitat de contactar amb algú, que geogràficament està situat a l'altra banda del món, però que comparteix els mateixos interessos, i està disposat a ajudar, també. En els casos del programari lliure, de fet, és habitual contactar amb el mateix pare o mare del programa.

El més interessant és aquest debat obert, que té com a conseqüència immediata una reacció en forma de creativitat. Una vegada podem posar opinions en comú i parlar obertament, un projecte avança molt més aviat i segur, ja que té darrera tot un seguit d'usuaris que comproven i estudien també el treball fet. Què està fent Google des de fa un temps? Deixar en mans dels usuaris unes eines en estat beta per a ser provades. La resposta de l'ususari serà implacable, ja que en treurà totes les mancances, farà demandes, etc, fins que el programa assoleixi un estat estable. Si això ho aplicam al programari lliure, possiblement les noves versions estables dels programes siguin permanents betes, ja que lliure implica codi font obert i subjecte a modificacions i millores contínues.

La revolució: la força

Tota aquesta llibertat, i responsabilitat, només es pot dur a terme amb criteri, de forma constructiva i creativa. Però si no aprenem a ser creatius, i a donar responsabilitats i llibertats als nostres alumnes, n'hauran d'aprendre ells tot sols, sense l'escola. Una escola no es pot perdre una oportunitat d'aquestes dimensions. Fa unes setmanes vaig assistir a unes jornades sobre programari lliure i vaig poder escoltar un parell de xerrades on es parlava precisament de tot això: projectes que naixien directament de la comunicació entre grups geogràficament separats, però units per les idees i internet, de jerarquies empresarials o de projecte noves, de programes educatius fets per professors, no per programadors. Les noves eines informàtiques permeten crear aplicacions més simples. Va ser molt agradable sentir un professor d'institut admetre que ell, d'això o d'allò, no en sabia, però que demanaria ajuda, que ho miraria. Aquest projecte d'aprenentatge conjunt de professors i d'alumnes, d'ús de les noves tecnologies, de motivació, és la tendència present. Aquests són els trets d'identitat d'un projecte de present i de futur.

La nostra tasca com a professors és donar exemple de creativitat, d'adaptació, de mentalitats obertes. Les noves eines, com ara el wiki, ens permeten adoptar aquest rol d'administrador, des d'on controlar el projecte escollit, però també, a la vegada que improvisam normatives en resposta a diferents problemes, i cream hàbits i pautes a seguir, hem d'estar preparats a cedir terreny, a deixar que els alumnes siguin els que trobin aquest espai i el desenvolupin. Hem de permetre que s'expressin en llibertat. Nosaltres hem de liderar el camí, mostrar l'objectiu, obrir el debat, obligar a reeditar, reescriure, millorar, donar criteri, i admetre nous administradors. Pens que la tendència a seguir és la de posar en pràctica projectes sense cap mena de liderat piramidal. La jerarquia del projecte pot ser circular. La visió inicial del projecte pot venir del professor-administrador, o del grup d'alumnes, però una vegada s'ha engegat, el creixement i el desenvolupament del treball anirà en funció dels interessos dels que hi estan directament implicats. És necessari mantenir una visió final del que volem assolir, però només com a concepte general.