IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Usuari:Lalvarez

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Laura Álvarez Pinilla
Genteta.jpg
Data de naixement 12 de novembre del 1992
Lloc de naixement Creu roja(Barcelona)
GUSTOS
Un llibre billet d'anada i tornada
Un joc Los Sims 2
Una pel·li el caso Bourne
Una sèrie Los simuladores
Un esport natació
Un ídol Molts i cap en especial
Un plat Espaguetis
Música {{{Música}}}


Bones!! Soc la Laura Álvarez, :( ex alumna de Mata de Jonc, xD faig 3r d'Eso a Barcelona... (Sense comntaris..) i us anyoru molt xDDD Espero anar el mes aviat possible a l'escola! Esper que ror vagi molt bé com sempre ;).


Bé el que m’agrada es: escoltar música com: Green day, Simple plan, Good charlotte, 17, charly garcia etc m'agrada descobrir grups de música nous.. xD i el teatre mnknta!


Foro oficial Espanya de: Paraiso Rock

LOGOprrrr.JPG

Pàgina oficial de: El refugio (de los sueños)

El_refulogo1.JPG

Foro oficial Espanya de: El Refugio (de los sueños)

El_refusk.JPG

Pàgina oficial de: Rebelde Way

rwai2eb.gif

Foro oficial Espanya de: Rebelde Way

Logorw.JPG

Foro oficial Espanya de: Alma Pirata

16zr2.gif

Pàgina oficial de: Alma Pirata

Ap30000.JPG


Foro oficial Espanya de: Benjamin Rojas

Benja333.JPG

Foro Espanya de: Jazmín Beccar Varela

Jazmatawiki.JPG

Foro Oficial Espanya de: Coco Maggio

animacin2pv1xi7.gif

PAGINA/CLUB OFICIAL A ESPANYA DE: COCO MAGGIO

Kokiiiii.JPG



COLABOORACIÓ:Natalia Mota Martorell


Curiositats

Mate

Que es?

MATE: Es denomina mate a la infusió preparada amb fulles de herba mate, una planta originaria del sud d’Amèrica, prèviament eixugades, tallades i molta; per extensió de vocabulari derivat de la paraula "quechua mati" que significa: tassó o recipient per veure, i que es va generalitzar com a nom vulgar de la carabassa(el poronoo, Lagenaria siceraria) que s’utilitza per a aquesta infusió. També se li a anomenat "Te del Paraguai".Com passa amb el te el cafè o la xocolata,el "mate" fa un efecte estimulant debut a la cafeïna que porta. Per a la elaboració de aquesta beguda es important que la temperatura de l’aigua estigui entre 70 i 80ºC. La pols a de ser de la fulla no del pal, ja que aquest es un “mate” agre i de mala qualitat. L’herba va ser consumida des de temps immemorial per els pobles “guaraníes” i “guaycurúes”, que replegaven les fulles de “caá” a la selva, on creixia de forma silvestre. Inicialment les mossegaven, després les prepararen en infusió.

CalabazaMatecalabaza.jpg Bombilla.jpgBombilla

Calabaza: Es una especie de tassó, on es coloca el "mate" i l'aigua.

Bombilla: Es com una especie de canyeta, que te una part per xuclar (com una canyeta) i la part per on entra el liquid (mate) aquesta part te un filtre per que l'herba no pasi.


Iniciat el període de dominació “ hispano-portuguesa” a Amèrica del sud, la costum de beure “mate” es va anar abstenint. Capa finals del segle XVI y començament del XVII, els invasors espanyols consideraven el mate com un vici perillos. A abril de 1995, el tinent governador de Asunción, Juan Caballero Bazán, va prohibir els transits per els herbades i cultiu. Amb la arribada de la companyia de Jesús al Paraguai a principis del 1600 i fins 1630, es prohibeix el consum de “mate” i l’exportació de l’herba. Però la prohibició del consum només va servir per atreure la curiositat dels conqueridors. Fins 1640 un jesuïta, Francisco Díaz Taño, es va horroritzar: "No hay casa de españoles ni vivienda de los aborígenes en que no sea bebida ni pan cotidiano. Ha cundido tanto de esa asquerosa zuma que ya ha llegado a las costas y otros muchos lugares de la América y Europa el uso y abuso della y es mi sentir que por el instrumento de algún hechicero la inventó el demonio.” Després de un segle un altre jesuïta, Pedro Lozano, afirmar a la seva historia de la conquesta del Paraguai que “la yerba es el medio más idóneo para destruir al género humano o a la nación miserabilísima de los indios guaraníes”. El “Santo Oficio” arribar a considerar que l’ús de l’herba “mate” excedeix els límits del vici, per convertir-se en una superstició diabòlica. Fins 1600 es consumia a Asunción a prop de 500 kg d’herba al dia. En 1611 Marín Negrón, governador de Asunción, imposa penes pels que fossin sorpresos “en posesión de yerbas” : “cien latigazos si el infractor era indígena, cien pesos de multa si era Espanyol”. Contemporàniament Hernandarias, governador de Buenos Aires, reprimeix el consum d’herba amb 10 pesos de multa i 15 dies a la presó, al temps que comana cremar la plaça Major sacs de l’herba ingressats clandestinament. Finalment, el cultiu va ser autoritzat als jesuïtes, que el monopolitzaren fins que van ser expulsats al 1767. Els jesuïtes van aconseguir domesticar la planta, mediant tècniques de eixugat de la llavor, el que va permetre estendre les plantacions al punt que la venta de l’herba es va convertir en la principal font d’ingresos de les reduccions. Capa 1720 el consum es va generalitzar a l’actual estat de São Paulo (Brasil).


Fotus

Prock.jpg Erreelite.JPG Todosconpadres60.jpg
Paraiso Rock Erreway Rebelde Way
Elrefugiomaspeke30.jpg Piru30.jpg Sonofdork.jpg
El refugio (de los sueños) Piru Saez (Piru/Rocco) Son of dork
Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants