IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Tecnologia GrupB

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Grup-b.jpg


Contingut

PÀGINA DEL GRUP DE TECNOLOGIA GRUP B

Aquest trimestre, el nostre objectiu ha estat construir una maqueta d’un habitatge. Per començar a introduir-nos en el tema de l’habitatge, cada un de nosaltres va fer un esbós d’una casa i va investigar sobre el tipus d’habitatges. Després es van decidir els grups, que el nostre ,com explicam aquí baix, està compost per en Pau Planas, na Marina Cladera, en Josep Antequera, na Laura Álvarez, en Pau Oliver i na Rosa Bosch. A partir d’aquí s’ha escollit l’esbós que en un futur serà la maqueta i finalment ens varem posar mans a l’obra.

El grup de feina està format per:

  • Rosa Bosch
  • Laura Álvarez
  • Josep Lluis Antequera
  • Marina Cladera
  • Pau Oliver
  • Pau Planas

CÀRRECS

Com a cada trimestre ens em repartit els carrecs:

  • Rosa Bosch: Material
  • Josep Antequera: Coordinador
  • Marina Cladera: Documentació
  • Pau Oliver: Eines
  • Pau Planas: Neteja
  • Laura Álvarez: +1

EXPLICACIÓ DELS CÀRRECS

  • El de material es l’únic que pot entrar al quartet, agafar el material i tornar-lo.
  • El coordinador es el que s'encarrega de tenir tot el grup enfeinat, pendent i controlant que tot funciona com cal.
  • El de documentació guarda tots els papers que han sevit d'ajuda en el projecte: planols, memòria...
  • L’encarregat d’eines s’encarrega de mirar que no falti cap eina al taulell d’eines.
  • El de neteja s’encarrega de fer net, quan cal i al fianl de la classe: escombrar, espolsar la taula...
  • El +1 el que substitueix a la persona que no hi es, cobrint la seva feina, i ajuda amb els càrrecs que estàn més enfeinats.

LLISTA DE MATERIAL

  • Taulell de fusta de contraplacat 40x40
  • Cola blanca i cola calenta
  • Teles
  • Fil-ferro
  • Claus
  • Pintura
  • Tabla forespan
  • Moqueta em forma de gespa
  • Moqueta parquet
  • Plàstic transparent

LLISTA D'EINES

  • Martell
  • Paper de vidre
  • Llima
  • Serra d'arquet
  • Serra de tall continu
  • Nivell
  • Pinzells
  • Estisores
  • Serra d'arquet
  • Fil calent

PROCEDIMENT

  • 1- Cada component del grup fa un esbós d’un habitatge.
  • 2- El grup es reuneix per seleccionar un dels esbossos que s’han fet i es perfecciona l’escolli’t. Amplien el coneixement sobre els habitatges i mobiliari buscant informació i es tornen a reunir per comparar la informació i repetir-se les tasques.
  • 3-Es passa l’esbós a escala.
  • 4-Es comença la construcció de la maqueta (l’estructura):
  • S’agafa la fusta i es dibuixa el contorn del que serà la base de la casa, amb les habitacions també ja dibuixades. Es dibuixen, també, les parets.
  • Es tallen totes les peces dibuixades i es llimen.
  • Es dibuixen finestres, portes, plantes, quadres i altres decoracions a les parets. I també el terra de la base. Després es pinta.
  • S’aferren totes les parets a la base.
  • 5- Es comença la construcció dels mobles ( depèn de quins es poden construir a l’hora que l’estructura):
  • Es tria el material en que es construirà cada moble.
  • Depèn del material triat, el moble, es construirà per peces (fusta), modelant-ho amb les mans (fang o plastilina), donant forma a un material (porespàn).
  • Per acabar es pinten els mobles i es bernissen si cal.
  • 6- Construcció d’objectes:
  • És més senzill que els mobles, ja que el material es mes fàcil de dominar (tela, paper o simplement dibuixat). Són objectes com per exemple, cortines, llums de taula o de paret, fruiters, rellotges, plats i altres objectes domèstics.
  • 7- Es col·loquen els mobles i els objectes, segons la distribució que apareix als plànols.
  • 8- Una vegada estan distribuïts, s’enganxen un per un al terra de la base o a les parets, allà on els correspongui.
  • 9-Per acabar es comprova de que tot esta correcte i es fan els darrers retocs.
  • 10- Es fa la presentació davant la classe.

( Així es com el volíem construir, però per manca de temps només em fet la meitat o menys)

MEMÒRIA

  • 25/04/06

Ens hem quedat a la classe. Cada component del grup a fet un croquis d’un habitatge. Em escollit el que més ens agradava a tots i l’hem perfeccionat. També ens hem repartit els càrrecs i les tasques. I per acabar em buscat informació a Internet, sobre l’habitatge i el mobiliari

  • 02/05/06

No hem pogut pujar al taller. Érem de sortida.

  • 09/05/06

Hem triat les mides de cada habitació i ho hem passat a escala. A l’hora que, d’altres miraven el tipus de material i eines que ens aniria be i ho apuntaven a una llista, que més tard entregaríem a en Joan Bover.

  • 16/05/06

Hem començat la construcció de la maqueta. En primer lloc s’ha dibuixat el contorn de la base, de la casa, sobre la fusta. Si han dibuixat, també, les habitacions. A l’hora que un tallava la base, els altres feien les parets i després es tallaven. Algunes s’han agut repetir, perquè les arestes de les parets no eren paral•leles les unes amb les altres i això dificultava l’encaixament de l’estructura.

  • 23/05/06

Hem seguit fent parets, tot i que no les hem acabades totes, hem avançat. D’altres han llimat les que ja estaven fetes i també han començat a pensar amb els mobles.

  • 30/5/06

Avui domes hem pujat dos components del grup al taller, perquè la resta eren de sortida amb la comissió de medi ambient. No hem avançat tant, però hem fet feina. S’han acabat totes les parets menys dues i s’ha fet una vidriera. No ens a bastat el temps per seguir amb els mobles.

  • 06/06/06

Hem començat a pintar les parets, a l’hora que d’altres feien mobles.

  • 13/06/06

Avui es l’últim dia. Hem seguit pintant i em començat a pensar i fer el circuit elèctric. Al final no hem tengut temps d’acabar de pintar les parets ni d’aferrar-les. Així com molts grups han aconseguit almenys tenir l’estructura aferrada, nosaltres no o hem aconseguit. Però a diferencia dels altres, nosaltres hem decorat les parets amb dibuixos. Es una llàstima no haver pogut veure el resultat final. Esperem, que el divendres, en Joan Bover ens deixi pujar al taller.


PLÀNOLS

Fitxer:PLANOLS1.jpgFitxer:Planol.jpg

Per veure les imatges heu de clicar a sobre.

INVESTIGACIÓ

  • INTRODUCCIÓ:

La construcció d'un iglú va nèixer amb la necessitat de protegir-se durant l'hivern que experimentaven els esquimals i altres pobles sotmesos a característiques climàtiques semblants. Un iglú requereix un temps per a construir-lo però pot resistir durant molt de temps segons ens demostra l'experiència dels esquimals. Avui dia es una pràctica bastant oblidada tot i la seva utilitat com a refugi en climes àrtics. Intentarem recordar les nocions bàsiques de la seva construcció ja sigui per a una necessitat extrema o com una nova experiència divertida per passar el cap de setmana. La curiosa forma d'un iglú no va ser creada per casualitat, la construcció en arc impedeix que la cova s'ensorri (amb aquesta tècnica els nostres avantpassats sense bigues de ferro van construir palaus i catedrals magnífics amb aquesta tècnica). A més, està demostrat que aquesta estructura es la que millor suporta el vent ( només cal veure els últims models de tendes d'alta muntanya en forma d'iglú). Aquesta estructura requereix una bona dosi d'experiència i pràctica amb el que queda molt lluny de ser un simple refugi provisional i està pensat per llargues acampades. Partint d'aquesta idea, els nostres primers iglus seran petits i compactes per a un màxim de dues persones.


  • SITUACIÓ:

El primer que haurem de tenir em compte a l'hora de començar a construir l'iglú es la situació. Ens referim que hem de buscar la zona ideal, una zona que sigui lluny dels allaus, i que estigui protegida dels vents forts si es possible. La zona ideal es vorejada de vegetació que ens protegeix del vent, no ens hem de refugiar sota grans arbres que a l'hivern al trencar-se les seves rames gelades cauen com llances, la neu en una zona com aquesta serà més flonja i més fàcil de manipular. A alta muntanya on no hi ha vegetació buscarem una zona plana exenta de perill d'allaus i on s'hagi acumulat al menys un metre i mig de neu.



  • LES EINES:

Les eines necessàries poden ser destrals de gel, serres , pales, ganivets llargs i altres similars amb els que tallarem blocs en forma de cub d'aproximadament 45x50 cm i de 10 a 20 cm de gruix. Aquesta serà una mida fàcil de manipular amb un gruix suficient per proporcionar un bon aïllament. (Aquest gruix deixarà passar la llum solar quan es faci de dia). Abans de començar a tallar els blocs haurem trepitjat la neu perquè es premsi si està massa flonja. La neu ideal es la que suporta el pes d'una persona sense enfonsar-se gaire però que es pugui tallar sense massa esforç. També haurem trepitjar la zona que ens servirà de base de l'iglú durant almenys uns 10 minuts "més o menys".


  • CONSTRUCCIÓ:

Dibuixar al terra un cercle d'uns 4 metres de diàmetre i apisonar per consolidar-lo mentre es procedeix amb la resta de la construcció. Al començar a cosntruir-lo, una persona es situarà en el que serà l'interior de l'iglú i una altra a l 'exterior, que serà la que anirà portant els blocs de neu premsada anteriorment tallada. Posarem especialment atenció en la col.locació dels primers blocs que seran els ciments del nostre "xalet" els quals seran els més grans i aniran semi-enterrats en la neu. Tallarem la primera capa en forma d'espiral per a facilitat el procés. L'extrem superior ha d'estar lleugerament angulat cap avall i cap al centre. Aquesta primera línia de blocs junt amb l'últim de la part superior (bloc mestre), ha de servir per a sostenir a tots els altres . L'únic misteri d'aquesta estructura consisteix en aconseguir , gràcies al pla inclinat , que el pes del conjunt es reparteixi equitativament entre els punts de recolçament ( es el mateix esquema de construcció que feien servir els romans per a realitzar els seus ponts sense necessitat d'argamassa intermitja). S'aniran situant els blocs , mentre li donem la forma idònia amb un ganivet per que vagin coincidint amb la forma semi-cilíndrica de l'iglú. Els forats que quedin entre els blocs s'ompliràn amb petits triangles de gel a mode de falca i després es finalitza amb neu tova , extenent-la amb la mà suaument amb la mà protegida amb guants impermeables. Aquesta neu fa d'argamassa i arriba a endurir-se més que els propis blocs. Es important de fer uns forats a l'iglú per tenir una bona ventilació ja que l'acumulació de monòxid de carboni a l'interior pot causar l'asfíxia. Els forats es fan a la part superior i prop del terra (s'ha de mirar que no es faci del costat que bufa el vent, ni gaire baix ja que el podria tapar la neu.) El moment més delicat es la coronació de la part superior amb el bloc mestre que tindrà forma cònica. Si això ens causa moltes dificultats podrem construir com millor ens sembli un suport provisional a l'interior per treballar millor fins poder situar aquesta peça final que sostindrà totes les altres.


Allisarem l'interior de l'iglú per eliminar qualsevol zona de filtració. Això farà que la condensació llisqui per la paret i no gotegi sobre nosaltres durant la nit. Farem una canaleta a l'interior seguint la base fins al túnel de sortida per recollir aquesta condensació i que no ens molesti.

  • CONSELLS:

No canviar de lloc ni iniciar la construcció d'un altre iglú si no ens agrada el que estem fem, es millor esperar al dia següent. S'ha d'evitar que ens caigui la nit a sobre sense tenir res acabat ja que el més important es tenir un refugi per passar la nit.


Per aïllar-se millor del fred exterior es pot rematar la construcció amb un túnel a l'entrada de l'iglú que quedi sota el nivell del terra de l'iglú, l'aire fred pesa més que el calent i per tant estarem més calents dins l'iglú. La temperatura a l'interior no baixa mai dels zero graus, a no ser que tingui algun defecte de construcció.

-No s'ha de dormir directament sobre el terra gelat doncs la fredor del terra dissipa tanta calor com el vent, utilitzarem els aïllants adequats per protegir-nos. Si no en tenim utilitzarem herba rames o qualsevol cosa que ens sigui útil a l'efecte.

-Per passar la nit dins l'iglú portarem a l'interior com a mesura de seguretat una pala o qualsevol instrument similar ( una cassoleta per exemple) que tindrem a má per poder obrir la sortida si la neu la taponat durant la nit. A més a més de l'iglú existeixen altres tipus de refugis d'estructura menys elaborada però també eficaços a l'hora de protegir-nos del fred i el vent, i mantenir la temperatura corporal. La neu per molt fred que faci mai baixarà del punt de congelació.

-Per molt fred que faci sempre ens traurem les botes o almenys ens afluixarem els cordons així com el cinturó i tot el que pressioni minimament el cos per facilitar la circulació sanguínia i evitar despertar-se amb els peus congelats.

- Quan es gela la neu atura el pas de l'aire. Sempre vigilarem abans de dormir que els forat estiguin lliures si a l'exterior neva. Durant la nit es faran torns periòdicament per vigilar i comprovar l'estat de la ventilació.

- Un bivac a la neu es sols un últim recurs per evitar congelar-nos durant la nit. A l'hora de fer un bivac d'emergència i si ens o podem permetre cavarem una trinxera de la nostra estatura i d'un metre d'ample o, si som un grup de l'amplada dels components d'aquest grup que ens protegirà millor del vent.

- Aquests consells s'han de complir al peu de la lletra per la nostra pròpia seguretat.

Iglu.jpg


VALORACIÓ DE LA FEINA I FUNCIONAMENT DEL GRUP

L’idea de construir un habitatge ens a motivava més, que no pas un tàngram i la seva capsa. Tots em participat des del principi i amb moltes ganes d’aportar idees. Però a l’hora de fer feina, com sempre, alguns en feien més que d’altres. I això s’ha notat al final, perquè, si s’hagués fet més feina per part d’aquestes persones, el resultat de la maqueta hagués estat una mica més complet. De totes maneres tots hem disfrutat molt durant la construcció de l’habitatge, hem posat tot l’entusiasme i energia que hem pogut, perquè quedes el millor possible. Per això s’ha de dir, que a estat una llàstima no haver vist la maqueta acabada, ens hagués complagut molt desprès de tant d’esforç.


BIBLIOGRAFIA

[[ http://rutesmuntanya.iespana.es/munt/iglu/iglu.htm]]

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines