IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Primer ESO

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
1r d'ESO
1rESO.jpg
Nom Sense nom.
Curs 2002-2003
Edats 11 i 12 anys
Tutor/a Pau Cabot
Altres Professors Bel Busquets

Jaume Bueno

Joan Bover

Llorenç Mercè

Francisca Mas

Antònia Ensenyat

Joserra

Maria Pizà

Viatge/Sortida -
Altes
Baixes Laura Moreno
Fou l'any de... 2003

L'enfonsament del Prestige

Falten: més imatges i més anècdotes (personals i generals)

Contingut

Anècdotes Generals

L'Educació Secundària Obligatòria

Ja no eren bromes! Havia arribat el moment d'anar a classe amb els grans! Vam començar a descobrir com anava l'ESO i els professors nous. El nostre tutor va ser en Pau Cabot que també era el nostre professor de Matemàtiques.

Rosa ferrer

El carnaval

Aquí teniu una altra fotografia aportada per na Maria Munar:

En realitat no tot són dones!

Aquest any vam decidir que faríem una comparsa entre tota la classe i ens vam disfressar per fer una cerimònia d'un matrimoni homosexual. Ens vam repartir els papers i cada un feia d'un familiar amb el mossèn i el seu escolanet, etc. No se'ns va oblidar cap detall.


El Pare Pieras i el seu escolanet
Els convidats...

Francesc Bassa

Si...va ser un carnaval molt divertit, i a què no sabeu qui feia d'un dels nuvís? Jo! Em casava amb en Joan Dídac. La veritat és que va ser divertit, molt divertit!

Andreu Ferrer


El comiat als Grans

Aquell any crec que va ser el que va tenir la festa de comiat dels alumnes que abandonaven Mata de Jonc més ben treballada de totes, si bé en tenc un record bastant bo.

Els de 3r d'ESO els van organitzar una gincama, on entre les proves, n'hi havia una que tractava de menjar pomes empastifades de xocolata, sense mans, i amb un altre davant teu fent el mateix.

Anònim

Anònim, només dir-te què no va ser aquest l'any d'aquest comiat, aquest any es va fer un comiat en el qual els de 4t s'asseien en cadires formant unes 4 o 5 files, i els primers de cada fila havien de tirar globus plens d'aigua cap a darrera i intentar que el de darrere l'agafés, i així fins que arribava al darrer. Guanyava qui aconseguia tenir més globus plens al final. T'haas embullaaaaat! jiji. (Si puc ja pujaré foto)

Carme Ventayol



Anècdotes Personals

Moixos? Sí!

Va arribar el dia del meu aniversari o no sé quina festa i na Laura Garau va demanar a la meva mare si em podien regalar un moixet, però es va negar pel motiu que diu tota mare/pare quan li demanes si pots tenir un animal a casa: No! És molta feina i ja veuràs com d'aquí dos dies ja no li fas cas! Jo vaig pensar que aquella havia estat l'única oportunitat de tenir un moixet com sempre havia volgut. Poc després, va arribar l'amic invisible i tothom em deia: Damià, es teu regal és boníssim! Ja veuràs com t'agrada! I jo com que no sabia ni qui me'l feia, ni que em regalaven em limitava dir: Ah, d'acord.

Alguns dies després, en Francesc Soler potser no va poder contenir l'impuls i em va dir que em regalaven un moix (jo vaig pensar que era impossible ja que poc temps abans la meva mare ja havia dit clarament que no en volia i pensava que si arribava amb un moix sota el braç el dia de final de trimestre, me'l farien tornar), així que no me'l vaig creure.

Però el dia de final de trimestre va arribar un moix, no era com imaginava que seria el meu moix, no era blanc i pelut amb els ulls blaus. Era més bé com una cosa de color negre i marró, amb unes orelles descomunals!


Aquí feia cara de bona per sa foto...
Aquí s'està duxant

Damià Ramos

Una tortuga d'aigua plena de Vida

La vida és exhuberant

El mateix any en que na Laura va tenir el detall de regalar-li un moix a n'en Damià, en Pere Suau va tenir la brillant idea de regalar-me una tortugueta d'aigua ja que m'agradaven molt en aquells temps. La tortuga, va residir a ca na Carme Ventanyol durant uns dies ja que el darrer dia del trimestre havíem quedat per sortir i no la podia dur per Palma. Uns dies més tard el meu germà me la va dur a casa ja que passava per ca na Carme, a casa li vam muntar un aquari amb pedretes i tot, ben guapo. Quan va venir la meva predina a veure la tortuga, estava nedant tranquil•lament i en Francesc va dir: Aquesta tortuga està pleeeena de vidah! amb una entonació un tant, com dir-ho, brutal (si heu llegit l'anècdota li podeu demanar al meu germà que faci una imitació de com va ser).

Per cert Pere, moltes gràcies, el teu regal em va agradar molt, jaja.

Aquí teniu una imatge de la meva tortuga tan plena de vida:

Pau Soler

Amic invisible

Record que l'any que li van regalar un moix a en Damià, a mi em va tocar fer-li el regal a na Cati Morro. Li vaig fer una serp de pelux (sense pèl, eh!). El que més record, en realitat, és que tots els altres anys perquè na Cati esbrinàs qui li feia el regal l'havíen d'ajudar o finalment sortir qui li feia. Però aquest any no, aquest any ho va esbrinar ella tota sola.

Ella venia molts cops a casa meva, i passàvem unes hores de l'horabaixa juntes, de manera que coneixia el meu ca: en Món. Li encantava i sempre el volia treure a passejar (fins i tot si plovia!). Així que jo, el què vaig fer va ser agafar un tros de fusta i aferrar-li una foto d'en Món: això va ser la meva pista. En veure-la, es va quedar mirant l'imatge fixament, en silenci, fins que algú li va dir "Cati, qui és això?" i ella va dir "en Món". Llavors, es va girar cap a mi i va dir enèrgicament i convinçuda: "Roooosaaa!". Tothom va riure. (Es veu que encara ara té la imatge penjada a la seva habitació...!)

Rosa Bautista

Animals i amic invisible

L'amic invisible d'aquell any va tenir uns regals molt xulos però dos eren animals; un era el moix d'en Damià, que li va regalar na Laura, i l'altre la tortuga d'aigua d'en Pau que li vaig regalar jo, desgraciàdament no va durar tant com el moix d'en Damià; la tortuga va morir als pocs dies, una mort tràgica.

Pere Suau

Pere, es veu que els animals que es van regalar eren tots "kamikazes" ja que , la tortuga d'en Pau la va palmar "tragicament" i la meva moixa ha tengut diversos intents suicides (un dells "caida libre" des de un 3r pis).

Damià Ramos


Un dia normal i corrent

A primer d'ESO, ja començàvem una etapa diferent: Professors nous, érem els més petits de tots, més feina,... La veritat és què no me'n record de quasi res, però he trobat una foto bastant xula i aquí vos la deix.

Rul·lan, Pau i Adria; que petits...


Laura Garau

Infantil Primària ESO
Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines