Llicències CC

Les llicències CC i meskelsquare

Aquest és un text escrit pel periodista Andrew Heavens, resident a Addis Ababa i especialitzat amb temes etíops, al seu bloc: http://www.meskelsquare.com.

Aquí teniu una part de la xerrada sobre "blocs amb fotos" que vaig fer a ciutadans digitals d'Indaba a Grahamstown, Sud-Àfrica,el mes passat. És la part que es centra en els estranys esdeveniments que comencen a passar quan afegeixes una llicència Creative Commons a la teva feina.

Com vaig aprendre a no preocupar-me i a estimar Creative Commons

(broma o joc de paraules que fa referència a la pel·lícula de n'Stanley kubrick).

Solia ser així. Jo feia fotos de coses que passaven a Etiòpia. Venia les millors on podia i penjava les altres a Flickr perquè les veiessin els amics i familiars a ca meva.

Després van passar dues coses: una enorme i històrica, l'altra petita i no tan històrica.

El gran esdeveniment va ser l'esclat de violència que va seguir les eleccions nacionals d'Etiòpia el maig de l'any passat. Només per recapitular, els partits de l'oposició van guanyar molts de vots a les eleccions, les terceres des de que el criminal règim Derg va ser expulsat del poder l'any 1991. La Coalició per a la unió i la Democràcia (CUD), a l'oposició, va guanyar gairebé tots els seients nacionals i municipals a Addis Ababa i a moltes de les regions foranes. Però quan tots els resultats van ser finalment comptats, el partit que estava en el poder, el Front Democràtic Revolucionari Etíop, havia guanyat les eleccions a nivell nacional. Molts dels líders de l'oposició es van sentir enganyats. Hi va haver tres dies de manifestacions el mes de juny, i un altre període d'inestabilitat el novembre. En les dues ocasions, els esdeveniments arribaren a un clímax de confrontacions sanguinolentes entre manifestants, la policia federal armada i les forces especials. Al final de tot, hi havia una mica menys de 200 morts, gairebé tots homes joves.

Vaig fer fotos de les eleccions, després de les manifestacions, dels morts i dels ferits. Algunes de les fotografies acabaren a Reuters (agència de premsa). Sense pensar-hi massa, vaig penjar la resta a Flickr.

El segon esdeveniment, molt més petit va ser un comentari que vaig rebre de n'Ethan Zuckerman de "GlobalVoices" i "...My heart's in Accra". Era un tema llarg, però acabava amb ell suggerint que hauria de considerar l'ús d'una llicència Creative Commons. Una altra vegada, sense pensar-m'ho massa, vaig fer els canvis necessaris al bloc i la meva pàgina de Flickr.

Creative Commons és una organització sense ànims de lucre que publicat una sèrie de llicències de drets d'autor que et permeten dir com vols que les teves fotos, articles, música, etc, siguin utilitzades per altra gent. La meva és bastant típica i permet a qualsevol usuari fer ús de qualsevol cosa sempre que m'acreditin com a autor, no canviïn el material original o hi facin cap guany econòmic.

El dia després de les manifestacions de juny, les fotos de Reuters havien arribat a alguns diaris del Regne Unit, Europa i els Estats Units. També sortien per tota la premsa local que havia agafat tot el material de les notícies del Yahoo!, una pràctica normal i a la que tot periodista acaba acostumant-se.

Després de tot això, van anar baixant a la llista de Yahoo! News i finalment van desaparèixer. Les fotografies de premsa rarament sobreviuen les històries a les que van enganxades. L'atenció del món s'havia mogut a un altre centre d'interès i ja està.

Uns dies més tard, era evident que les fotos tenien un trànsit important al Flicker. Fins llavors, tenia un parell de centenars de visites a cada foto. Ara, les fotos de les manifestacions tenien centenars de visitants cada dia.

Això va seguir amb un grapat de llocs web (miralls) que partien del Flicker i col·lecionaven totes les fotos que es podien trobar sobre la violència i les tornaven a publicar a la mateixa pàgina amb noms com ara "Ethio Photo" i "Terrorism against Ethiopians". La majoria de gent darrera tot això eren part de la població etíop que viu pel món a Europa i els Estats Units. Els etíops de Washington DC i Londres havien sentit parlar de la matança al seu país d'origen. El dia de les manifestacions van poder veure tot allò a la BBC i a CNN. Però el dia després, la majoria d'agències de premsa habituals s'havien mogut a altres conflictes nous. Els etíops, que volien saber-ne més, es van quedar tot sols i es van haver d'espavilar i replegar les notícies ells mateixos. Durant les setmanes que van seguir, els etíops de tot el món van començar les seves manifestacions contra el govern i el seu ús de força letal contra manifestants desarmats. Poc a poc, fotos d'aquestes manifestacions, de Melbourne, Ginebra, Nova York, Roma, començaren a filtrar-se una altra vegada dins la blogosfera etíop, i de nou, a Yahoo News!

Les fotos mostraven grups d'etíops marxant davant llocs populars amb pancartes en anglès i amhàric i ampliacions enormes de fotos (fotos molt familiars).

A Melbourne, una senyora aixecava ben amunt una de les meves fotos d'una infermera, plorant als passadissos de l'hospital Tukur Ambassa (lleó negre) d'Addis Ababa, mentre mirava cap al (fora de càmera) mortuori, on tenien els cossos sense vida de set adolescents. A Washington DC, un jove alçava la foto de cinc joves més d'Addis Ababa amb el puny aixecat encarant una línia de policies antidisturbis armats. A Roma, unes al·lotes tenien un muntatge fotogràfic fet amb imatges de mares i germanes cridant amb desesperació a un altre mortuori de la ciutat.

Estic segur de que haurien aconseguit algunes de les fotos amb o sense la llicència de Creative Commons. De fet hi havia fotos d'altres fotògrafs a les pancartes, una de ben coneguda per part meva que mostrava com un soldat pegava a un nin amb la culata del seu fusell. Però la manera amb que la llicència Creative Commons havia obert el meu compte a Flickr significava que els manifestants tenien accés a moltes de les fotos amb la seva resolució original, completa. Moltes de les imatges van ser ampliades gairebé a tamany natural.

Aquest mes de juny, va arribar el primer aniversari de tota aquella violència. El blocaire etíop Weichegud ET Politics va assenyalar un vídeo de sis minutes que acabaven de penjar al YouTube amb el títol "Ethiopia's June Massacre". Si teniu l'ample de banda i el temps, mirau-lo. Aconsegueix dir que el que vol sense fer ús de cap de les desagradables imatges dels mortuoris. Una vegada més, moltes de les fotos usades al film per a il·lustrar la violència post-electoral i el dol eren molt familiars. Estaven agafades directament de Flickr i altres recursos en línia similars, i a part del fet de que no m'acreditaven com autor, tota la resta estava dins la legalitat d'una llicència Creative Commons.

La pel·lícula en sí, amb la seva banda sonora original, era molt emotiva i va retornar records difícils. Des de la perspectiva periodística també va ser desagradable. La majoria dels periodistes fan el possible per a mantenir una distància prudent dels fets que estan fotografiant. La clau és mantenir la imparcialitat, particularment quan la història en qüestió és altament política i tendenciosa cap a la divisió d'opinions. Però aquí estaven les meves imatges il·lustrant un fragment de propaganda anti-govern. Amb això no vull criticar el film, per cert. Només vull assenyalar l'obvietat de que la pel·lícula volia dir alguna cosa i ho estava fent amb molt força. Em vaig preocupar pel que podria pensar el ministeri d'informació etíop. Em preocupava també el que pensarien els meus caps a la feina. Per uns moments, em vaig preocupar pel meu compte bancari (després de tot no solien pagar-me quan altra gent utilitzava les meves fotos?) Res de tot això va durar gaire. Si he de dir la veritat, no sabia realment què pensar.

Ara que han passat un parell de mesos, aquelles preocupacions han desaparegut. De fet, mirant enrera, pareixen una mica exagerades, especialment cobrar pel tema de les meves fotos. Amb el temps i la distància he pogut reflexionar sobre els molts de beneficis que he tret d'aprendre a deixar de passar pena i començar a estimar l'efecte alliberador de Creative Commons.

Personalment, han passat moltes coses bones gràcies al fet de que les meves fotos naveguen arreu d'internet amb una llicència CC aferrada. Hi ha gent que m'ha escrit comprovant si les podien utilitzar a llibres d'escola, calendaris, menús de restaurant etíops, targetes de felicitacions en amhàric. Com si això de les targetes en amhàric ens passàs sovint!? Alguns dels contactes han tengut com a conseqüència més feina pagada. Altres han resultat amb l'oferta de menjar de franc a un restaurant etíop de Nova York si mai som per allà. Altres no han representat cap interès financer.

També han passat moltes coses bones fora de l'entorn personal. Com ja he dit abans, una de les coses més frustants sobre la fotografia de premsa és el curt termini de vida de les fotos. Et fiques en una situació perillosa per a enregistrar el que consideres un esdeveniment prou important per a que surti a les notícies. Les fotos resultants surten a les pàgines dels diaris, televisió i a Yahoo! News per un dia o això. I després desapareixen.

El millor que fan les llicències Creative Commons és donar al teu treball un període de vida extra. Després de que la notícia ha passat i ja no pertany al panorama actual, les fotos encara són allà, esperant que algú les agafi, els hi doni un nou significat i les utilitzi en un nou àmbit o entorn.

No hi ha cap dubte de que aquest tema encara pot fer por o resultar desagradable (imagina que un grup racista agafa les teves fotos per a il·lustrar un article sobre violència de negres contra negres). Però com a mínim, és un procés fascinant aturar-se i observar on van a parar les teves fotos.

Ara ve el moment on m'heu d'imaginar acabant la presentació de Grahamstown i obrint la darrera diapositiva, que resava així: "si estimes les teves fotos, allibera-les."