IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Lleis de Mendel

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Introducció

Gregor Menfel fou un pioner en l'àmbit de la genètica. Estudià l'herència dels caràcters en plantes de mongetes i, amb la referència del resultat dels seus experiments, enuncià les seves famoses primeres lleis.

La primera llei: La llei de la uniformitat

Procés d'experimentació

Per a enunciar la seva primera llei;

  1. El primer que va fer Mendel fou centrar la seva atenció en el caràcter hereditari color de la llavor.
  2. Després va assegurar-se de que les plantes que creuaria serien de raça pura. Ho va fer creuant les mongetes grogues entre elles mateixes (mitjançant l'autofecundació) fins que tota la descendència resultant de l'encreuament era només groga. Va fer el mateix amb les mongetes verdes.
  3. Seguidament, va creuar les plantes de mongetes de color groc amb les de color verd. Anomenà generació parental (simbolitzada per P) a aquestes plantes que creuà i anomenà generació filial (F1) al conjunt de descendents.
  4. Al creuar les dues races pures, observà que tots els individus de la primera generació filial (F1) obtinguts foren grocs, encara que tenien informació per ambdós caràcters, groc i verd, per la qual cosa Mendel els anomenà híbrids.

Al caràcter que es manifestà en aquest primer encreuament Mendel l'anomenà caràcter dominant i representà amb una lletra en majúscula (p.ex. A) el factor hereditari que codificaba aquest caràcter.

El que no es manifestà l'anomenà recessiu, i el simbolitzà per una lletra minúscula (p. ex. a).

D'aquest experiment se n'extrau la llei de l'uniformitat de la primera generació.

Enunciat de la primera llei

Quan s'encreuen dues races pures per a una característica, tota la descendència és uniforme, ja sigui mostrant una de les característiques dels progenitors o una característica intermèdia.

La segona llei: La llei de la segregació

Procés d'experimentació

Per a formular aquesta segona llei, Mendel creuà entre sí els individus híbrids de la primera generació filial, resultants de l'encreuament de dues races pures, obtenint una F2 amb 3/4 dels pèsols amb llavor groga i 1/4 dels pèsols amb llavor verda. D'aquest experiment es dedueix la segona llei de Mendel.

Enunciat de la segona llei de Mendel

Els factors hereditaris que contenen informació sobre un mateix caràcter determinat es divideixen i s'escampen entre les cèl·lules sexuals, i després (mitjançant la fecundació), s'uneixen a l'atzar per a donar lloc a l'informació biològica dels descendent

La tercera llei: la llei de la independència

Procés d'experimentació

Per a formular aquesta tercera llei Mendel va voler descobrir si la manifestació de un caràcter depenia de la manifestació d'un altre caràcter no antagònic al primer o si els caràcters no antagònics eren independents entre si. Per a averiguar-ho va decidir centrar la seva atenció en el caràcter color de la llavor i en el caràcter textura. Llavors el que va fer va ser creuar dues races pures: una de pèsols grocs i llisos i l'altra raça de pèsols verd rugosos. La primera generació filial resultant d'aquest encreuament va ser tota groga i llisa, amb la qual cosa va deduïr que els factors hereditaris dominants eren el groc i el llis. Llavors va autofecundar la F1 i el resultat va ser:

Genotípicament: 9/16 dels pèsols contenien una combinació de gens que codifiquen per a que la manifestació sigui fenotípicament com a pèsols grocs i llisos. 3/16 dels pèsols contenien una combinació de gens que codifiquen per a que la manifestació sigui fenotípicament com a pèsols grocs i rugosos. 3/16 dels pèsols contenien una combinació de gens que codifiquen per a que la manifestació sigui fenotípicament com a pèsols verds i llisos. 1/16 dels pèsols contenien una combinació de gens que codificaba per a que la manifestació fos fenotípicament com a pèsols verds i rugosos. D'aquest experiment se n'extreu la tercera llei de mendel.

Enunciat de la llei de la independència

Llei de la independència: els factors hereditaris no antagònics s'hereden independenment els uns dels altres.

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines