IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

La Gravetat i la Caiguda lliure - Història

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

LA GRAVETAT I LA CAIGUDA LLIURE

Poma.jpg

La Gravetat · A la Terra · Caiguda lliure · Història · Curiositats
La llei · La constant · Fonts d'informació · Crèdits


Contingut

La Gravetat

Isaac Newton

Isaac Newton, (1642-1727), estudià matemàtiques i física a la Universitat de Cambridge, on posteriorment fou nomenat "fellow" i exercí de professor de matemàtiques, succeint al seu mestre Isaac Barrow. Fou membre de la jove generació de la Royal Academy de Londres, que presidí fins a la seva mort. Les seves aportacions més importants són el càlcul, la idea de la gravitació universal i la teoria de la llum i els colors. Les seves obres capdals són De Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687) i Opticks (1702). Va ser la primera persona en proposar un model matemàtic que descrigues l'atracció gravitacional entre els objectes. Albert Einstein es va basar sobre aquest model, en el segle XX, i va desenvolupar una descripció més completa sobre la gravetat de Newton i de les confirmacions experimentals de la seva teoria, que varen arribar anys després de que ell proposés la seva original idea.

Independentment de que Newton es trobés assegut davall un pomer mentre pensava sobre la naturalesa de la gravetat, el fet de que els objectes cauen a la superfície de la terra es coneixia abans de Newton. Tothom ha experimentat la gravetat i els seus efectes prop de la terra. A més, la nostra visió intuïtiva del mon inclou saber que tot el que puja ha de caure.

Galileu Galilei

Galileu (1564 - 1642) va demostrar que tots els objectes cauen sobre la superfície terrestre amb la mateixa acceleració i que aquesta acceleració és independent de la massa de l'objecte que cau. Sense dubte, Isaac Newton coneixia aquest concepte, però de totes maneres Galileu Galilei amb el temps va formular una teoria de la gravetat més amplia i extensa que la de Isaac Newton. Aquesta teoria inclou no només el comportament des objectes prop de la superfície terrestre, sinó també el moviment de cossos molt més grans i allunyats de la terra.


Una primera teoria d'unió

Newton va intentar unificar les forces fonamentals i també va cercar la unió de dos fenòmens dispars: el moviment dels objectes que cauen cap a la terra i el moviment dels planetes que giren al voltant del sol. El descobriment de Newton fou que els planetes estan constantment anant cap el sol, per la gravetat. Newton es va basar en el treball d'astrònoms anteriors, en particular Johannes Kepler. Una de les principals observacions d'aquest era que els planetes es mouen en òrbites el·líptiques al voltant del sol. Newton va expandir la descripció de Kepler del moviment planetari per arribar a la teoria de la gravetat.

Cap el 1679 va verificar la seva llei de la gravitació universal ,de la que va deduir la força gravitatòria entre la terra i la lluna i va demostrar que era directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància multiplicant aquest quocient per una constant anomenada constant de la gravitació universal (per més inforemació sobre aquest tema visitau la pàgina: la llei)

Caiguda lliure

Galileo Galilei


Fa 400 anys, Galileu Galilei, científic italià, es va posar a reflexionar sobre la caiguda dels objectes. La majoria de la gent d'aquesta època (contemporània) pensava que els cossos més pesats queien més ràpid. Era natural: un cos pesat sent una força major, de manera que hauria de moure's més ràpid.

Després de reflexionar molt i de realitzar diferents experiments, Galileu es va convèncer de que tots els objectes cauen amb la mateixa acceleració, sens importar si son pesats o lleugers. Galileu sabia molt bé que una ploma i una bala d'un canó no queien al mateix temps, però ho atribuïa a l'efecte de l'aire; la ploma cau més lentament perquè l'aire la frena. Galileu digué que en el buit, una ploma i un objecte pesat, amollats des de la mateixa altura haurien de caure amb la mateixa acceleració i arribar a terra amb el mateix temps.

Isaac Newton

Uns 50 anys després dels experiments de Galileu, Isaac Newton va tenir una idea molt original. Newton pensava que la força que feia caure les coses a la Terra i la que mantenia a la lluna en òrbita eren la mateixa força. És a dir, la lluna estava caient cap a la terra constantment.

La demostració

David R Scott a la lluna

El 2 d'agost de 1972, l'astronauta David R Scott es trobava a la superfície de la lluna, a la missió Apolo 15. Scott i els seus companys decidiren fer una demostració a la lluna. Amb un martell a la mà dreta, i una ploma a la mà esquerra, David Scott digué a la càmera de televisió: "suposo que una de les raons per les que estem aquí en el dia d'avui és per que fa molt de temps, un home anomenat Galileu, va fer un interessant descobriment sobre la caiguda lliure dels objectes en un camp gravitacional. Hem pensat que el millor lloc per demostrar aquest descobriment era la superfície de la lluna". Llavors, Scott va deixar caure la ploma i el martell. (pots veure el vídeo aquí).

Davant els ulls de milions d'espectadors, el martell i la ploma varen caure al mateix temps. Sense la fricció de l'aire, la ploma també va poder caure lliurement.

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines