IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Júpiter

De Matawiki
(S'ha redirigit des de: Jupiter)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

2010: The Year We Make Contact

Gravetat · Júpiter · A l'espai · Comunicació · Curiositats


Contingut

Si.pngExactituds

Sofre a la nau Discovery

Imatge de Jupiter, Europa i Ió.

Quan a la pel·lícula troben la Discovery, aquesta es troba coberta de sofre a causa de l'activitat volcànica d'Io. Io és el cos del sistema solar amb major activitat volcànica. Els volcans d'Io, a diferència dels terrestres, expulsen diòxid de sofre.[1]

L'activitat volcànica a Io produeix rius de lava, pous volcànics i plomes de sofre i diòxid de sofre que són llançades a centenars de quilòmetres d'altura. Aquesta activitat volcànica va ser descoberta el 1979 pels científics encarregats d'analitzar les imatges de la sonda Voyager 1.[2]

El fet que la nau es trobés pròxima a Io en el moment que la van abandonar el 2001 fa possible que estàs coberta de sofre a causa de l'intens vulcanisme d'Io.

Aerobraking/Aerofrenada

Imatge de la pel·lícula que mostra la Leonov durant l'aerobraking.

L'aerofrenat és una tècnica de vol espacial que utilitzen les aeronaus interplanetàries. Bàsicament, consisteix a utilitzar la fricció de l'atmosfera d'un planeta per tal de frenar la nau i entrar a una òrbita estable.

Normalment, la nau espacial interplanetària es troba en una alta velocitat quan s'acosta al seu destí. Per tal d'evitar la col·lisió amb l'astre la nau ha de reduir la velocitat prou, com perquè pugui entrar en òrbita al voltant del planeta de destí. Aquesta tècnica va ser utilitzada per frenar una sonda en una missió de la NASA , consistia en extreure informació del planeta Mart. Consisteix en tractar d'entrar a l'atmosfera del planeta, creant una mena de fricció aèria. Això permet que el vehicle espacial redueixi la seva velocitat, directament sota la influència de la gravetat del planeta, entrant amb un angle determinat segons la velocitat, causant una mínima fricció per no encalentir massa la nau.

Aquesta tècnica és molt rentable, ja que una nau interplanetària viatja a una velocitat que es troba en una magnitud de l’ordre de milers de metres per segon. Una de les lleis de Newton diu que un objecte en moviment tendeix a romandre en moviment. Per fer això, mitjançant l'ús de coets incorporats la nau, hauria de cremar una quantitat important de combustible per tal de reduir la velocitat. Això crea dos problemes: en primer lloc, el vehicle espacial porta només una quantitat limitada de combustible, i per tant, no el poden malgastar, i en segon lloc, per tal d’obtenir èxit de frenada, la majoria de la massa del vehicle hauria de ser combustible. Al final, aquests problemes fan que aquesta solució sigui costosa.

L'aerofrenat és el mètode més rentable i eficaç disponible per reduir la velocitat d'un vehicle interplanetari i ajustar la seva òrbita de manera efectiva. No obstant això, te els seus propis riscs. La fricció de la reentrada a l'atmosfera crea una gran quantitat de calor, i l'estructura de la nau ha de ser dissenyada de tal manera que es dissipi la calor i que m’antengui la seva integritat estructural.[3]

Tornada a la Terra

A la hora de tornar a la Terra des de Jupiter s'han de realitzar un conjunt de moviments complicats.

Podem observar el punt on es trobaran la nau i el planeta

El moviment de les òrbites dels plantes és ovalat, això ens indica que en un moment del recorregut els planetes Terra i Júpiter es trobaran en una distància mínima, ja que la distància d'aquests dos planetes no sempre és la mateixa, aquest punt mínim és l'anomenada finestra de la qual es refereixen a la pel·lícula.

Per això és necesita l'ajuda de Hal-9000 perquè porti a terme l'operació.

Consisteix en que en un moment determinat la nau surti de Júpiter amb una velocitat determinada, i s'ha de calcular l'instant en que quan arribi la nau a la òrbita de la Terra coincideixi en el punt que es troba ella en aquest moment.

Això vol dir que quan la nau surt de Júpiter no es dirigeix al punt on es troba la Terra en aquell moment, perquè m'entre es mou la nau en direcció a la Terra, aquesta última es mou per la seva òrbita i per això s'ha de calcular la intersecció entre la direcció i la velocitat de la nau amb el recorregut de la Terra.

Aquesta tècnica és la correcta per tornar al planeta. [4]

Si.pngNo.pngIntermig

Vida a Europa

Dues possibles teories de com pot estar l'escorça de Europa.
Un "blacksmoker" a l'Oceà Atlàntic. Impulsat per l'energia geotèrmica, aquest i altres tipus de fonts hidrotermals creen desequilibris químics que poden proporcionar fonts d'energia per a la vida dels voltants.

A la pel·lícula, el tripulants de la nau Leonov descobreixen clorofil.la al satèl·lit de Júpiter, Europa. Segons la pel·lícula, després de que Júpiter es converteix-hi en un nou sol, aquesta clorofil·la va evolucionant fins a convertir-se en un gran bosc ple de vida. Europa és el quart satèl·lit més gran de Júpiter. Va ser descobert per Galileu l'any 1610. Pertany al grup dels satèl·lits galileans, juntament amb Cal·listo, Ganimedes i Io.

Europa s'ha convertit en un dels llocs del Sistema Solar amb més potencial d'habitabilitat i, possiblement, d'acollir vida extraterrestre [5]. Seria molt possible que la vida pogués existir al seu oceà sota el gel, ja que les seves aigües contenen més oxigen que els oceans de la Terra, els organismes que hi pugui haver potser subsisteixen en un entorn similar als organismes de les profunditats oceàniques de la Terra amb fonts hidrotermals [6]. La vida en aquest oceà, possiblement, podria ser similar a la microbiana de la Terra als profunds oceans. Fins al moment, no hi ha evidències de que existeix-hi vida a Europa, però la probable presència d'aigua líquida, com hem dit abans, ha provocat reaccions per enviar una sonda allí. [7] Fins a la dècada del 1970, es creia que la vida era totalment dependent de l'energia del sol. Les plantes de la Terra capturen la llum solar per dur a terme la fotosíntesi i a partir de diòxid de carboni i aigua, alliberant oxigen en el procés, són menjats pels animals que respiren oxigen, passant la seva energia a la cadena alimentària. Però al 1977, durant una immersió d'exploració en aigües profundes a la falla de les Galápagos, els científics van descobrir les colònies de cucs de tub gegants, les cloïsses, els crustacis , els mol.luscs i altres criatures submarines agrupades al voltant d'una varietat de característiques volcàniques conegudes com fumaroles negres. Aquestes criatures prosperen tot i no tenir accés a la llum solar, i poc després es va descobrir que tots ells conformen una cadena alimentària totalment independent. Així es va poder donar la possibilitat de que hi hagués vida a altres planetes sense llum solar. Es va obrir una nova via en l'astrobiologia per expandir massivament el nombre possible d'extraterrestres.

La vida a Europa podria existir agrupada al voltant de les xemeneies hidrotermals al fons de l'oceà, o per sota del sòl marí, com els endolits, que es sap que habiten a les xemeneies del fons marí de la Terra. [8] El novembre del 2011, un equip d'investigadors van presentar proves que suggerien l'existència de grans llacs d'aigua líquida a la capa de gel exterior de la lluna. Si es confirma, els llacs podrien ser una gran hàbitat potencial per a la vida. [9] S'han fet diverses propostes d'anar a Europa per torbar indicis de vida, però es molt complicat de fer, ja que primer, s'ha d'arribar al satèl·lit, després s'ha de perforar més de 100 km de gel per arribar a l'oceà subterrani i finalment agafar mostres, a més a més, s'haurien d'esterilitzar les naus en cas de contaminació. La proposta que de moment té més força seria una de la NASA, conjuntamet amb la ESA d'enviar una sonda el 2020. [10] En resum, hi ha moltes posibilitats de que Europa albergui vida gràcies a les condicions que envolten aquest satèl·lit, però de moment com que no es sap segur no es pot corroborar.

Concentració electrostàtica

L'electrostàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps). Des de l'antiguitat clàssica se sabia que alguns materials com el ambre atreuen petites partícules després de fregar-los.

El nom grec per l'ambre és, ήλεκτρον (electró), i és la font de la paraula “electricitat” i "electrostàtica". L'electrostàtica estudia les forces elèctriques produïdes per distribucions de càrregues a través de conceptes tals com el camp elèctric i el potencial elèctric i de lleis físiques com la llei de Coulomb. Històricament l'electrostàtica va ser la branca de l'electromagnetisme que es va desenvolupar primer. Posteriorment, les lleis de Maxwell van permetre mostrar com les lleis de l'electrostàtica i les lleis que governaven els fenòmens magnètics podien ser estudiades en el mateix marc teòric, l'electromagnetisme.[11]

Hi ha un monet en la pel·lícula, en que quan van a explorar Europa, un dels satèl·lits de Júpiter, envien una sonda per veure que hi troben, la sonda veu un forat estrany i al acostar-s'hi es produeix una explosió elèctrica lluminosa i molt potent, que envia fora de Europa la sonda. Després d'aquest fet, els tripulants de la nau Leonov barregen que aquest fet es tracti d'una concentració electrostàtica, però el Dr. Floid, va més enllà del que és científic i diu que es una advertència enviada pel monòlit perquè no s'acostin a Europa, i així és.

Conclusió: A la realitat, segurament, aquest fet hagués estat una concentració electrostàtica, però com que és una pel·lícula de ciència ficció, adopten una raó distinta i relaciona amb el tema estrella de la pel·lícula, l'evolució de la humanitat i de la vida, per això no es poden acostar a Europa.

No.pngInexactituds

Explosió de Júpiter

Ens agradaria saber com es la creació d'estrelles per així poder entendre l'escena final en que Júpiter explota i es crea un nou sol. Un estel és plasma en un equilibri semblant a l'equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear.

La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars es col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella. Com a branca de la astronomia, la formació d'estrelles inclou l'estudi del medi interestel·lar i núvols moleculars gegants (NMG) com a precursors del procés de formació d'estrelles i l'estudi d'objectes estel·lars joves i la formació de planetes com els seus productes immediats. La teoria de formació d'estrelles, ha de tenir en compte la formació d'una sola estrella, i també les estadístiques de formació de estrelles binàries i la funció de la massa inicial.[12]

La formació estel·lar és el procés pel qual grans masses de gas que es troben en galàxies formant extensos núvols moleculars es transformen en estrelles. Aquests núvols moleculars poden anar des de 100.000 masses solars a tan sols unes poques. Els models de formació estableixen un límit inferior bé conegut de 0,08 MSol per a poder encendre l'hidrogen. Per contra, el límit superior és molt més difús i ve determinat per un conjunt de factors que frenen el procés, la força centrífuga creixent a l'anar-se comprimint el núvol, els camps magnètics creixents a l'augmentar les velocitats de les partícules carregades i els vents solars intensos que sorgeixen quan es comença a estabilitzar l'embrió estel·lar. Amb tot això, es calcula que la massa màxima per a una estrella estaria entorn de 60 o 100 MSol. El procés de formació estel·lar es divideix en dues fases uneixo com núvol molecular i altre com protoestrella.[13]

En un primer moment, el núvol col·lapsa i la radiació escapa lliure. En la segona etapa es forma un nucli més dens i opac a la radiació la qual cosa fa que s'escalfi. Finalment, la caiguda de material sobre aquest nucli escalfa la seva superfície pel que la protoestrella comença a emetre radiació.

Al final del film, Júpiter es converteix en un petit sol a causa dels milions de monòlits que sorgeixen del seu interior per tal de proporcionar calor a la nova forma de vida d'Europa. És impossible que Júpiter exploti, ja que necessitaria tenir 80 vegades la seva massa per provocar les reaccions de fusió d'hidrogen necessàries per convertir-se en una estrella.[14] Tot i que existeix la possibilitat de que els monòlits proporcionessin la massa suficient per a produir la fusió. Però el que si és impossible, és que ni la nau Leonov ni el planeta Terra sofreixin greus efectes després de l'explosió de Júpiter, a part d'una apagada momentània dels sistemes electrònics i una petita sacsejada a la nau, ja que si es produís aquesta explosió, la temperatura de l'ona expansiva seria tan alta que desintegraria la nau i els seus ocupants i podria causar grans desperfectes a la Terra.

Falta de satèl·lits

A molts moments de la pel·lícula s'enfoca directament Júpiter. En aquestes escenes no es veu cap dels 63 satèl·lits de Júpiter. Aquest error es veu clarament ja que el nombre de satèl·lits que hi hauria d'haver és significatiu.[15]

Ombres

És molt important saber que, a l'espai, la llum no es propaga de la mateixa manera que a la Terra: a causa del buit, no pot de la mateixa manera. En aquest aspecte també hi ha un greu error: Les naus espacials no s'haurien de veure senceres, sinó com la lluna, (una cara a les fosques).[16]

Referències

  1. IoAixò és un enllaç a una pàgina web en català
  2. Vulcanisme a IóAixò és un enllaç a una pàgina web en català
  3. AerofrenadaAixò és un enllaç a una pàgina web en català
  4. Pel·lícula Odisea Dos
  5. Vida a EuropaAixò és un enllaç a una pàgina web en anglès
  6. Vida sota el gelAixò és un enllaç a una pàgina web en anglès
  7. EuropaAixò és un enllaç a una pàgina web en anglès
  8. Vida a EuropaAixò és un enllaç a una pàgina web en anglès
  9. EuropaAixò és un enllaç a una pàgina web en anglès
  10. Agències espacialsAixò és un enllaç a una pàgina web en anglès
  11. ElectroestàticaAixò és un enllaç a una pàgina web en català
  12. Creació d'estrellesAixò és un enllaç a una pàgina web en català
  13. EstrellaAixò és un enllaç a una pàgina web en català
  14. JúpiterAixò és un enllaç a una pàgina web en castellà
  15. JúpiterAixò és un enllaç a una pàgina web en anglès
  16. OmbresAixò és un enllaç a una pàgina web en castellà
Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines