Hipàtia

De Matawiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Biografia

Hipàtia va néixer a Alexandria el 370 i va morir el 415, es considera la primera dona que va contribuir amb les matemàtiques ja que en aquell temps les dones tenien poques opcions i eren tractades com una propietat, Hipàtia es va moure lliurement i deseixidament pels dominis tradicionals dels homes. Ella era una dona oberta a tot el que el seu pare li va ensenyar i així es com la va educar,és a dir que li va transmetre tot el que sabia de les matemàtiques, l'astronomia i la filosofia.

De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare era Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l’època va ser el mestre d’Hipatia des de que era petita. Realment Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma filosofa i matemàtica.

Hipàtia va posar la seva casa com a lloc per poder ensenyar el que ella sabia, i uns dels seus alumnes va ser Sienso de Cirene que va escriure llibres sobre Hipàtia i es diu que un d'aquests llibres diu que ella va ser una dona que va influenciar molt en la política. A part de tot això Hipàtia també es va interessar per la tecnologia i la mecànica.

Ciril, l'arquebisbe d'Alexandria, la menyspreava a causa de la seva estreta amistat amb el governador romà, i perquè ella era símbol d'aprenentatge i ciència, que l'església identificava en gran mesura amb el paganisme. Hipàtia va ser considerada la millor matemàtica del món Greco-romà.

Però la seva situació va ser molt perillosa en aquella ciutat cristiana, ja que ella era pagana. Algunes persones que eren paganes es vàren fer cristianes, però Hipàtia no volia ser cristiana, i va ser per els seus enemics una bruixa perillosa. En la quaresma, en març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’ Alexandria, va ser assassinada. La mort d'Hypatia va marcar la fi de l'ensenyament de Plató, no solament a Alexandria sinó a la resta de l'imperi, l'Església va aconseguir debilitar l'interès per les ciències i la Història va anar entrant en l'obscurantisme.

Que va aportar a les ciències

En el comentari sobre l'Aritmètica de Diofant mostrava que l'aritmètica és més que càlcul,el que segons Sócrates Escolástic va contribuir que tal treball fora conservat. Els comentaris de Hipatia incloïen nous problemes i diferents. Solucions que van ser incorporades als manuscrits diofántics. Una altre aportació va ser demostrar la generalitat i indeterminació del problema per substitució de valors numèrics desconeguts que no estan relacionats i que no són múltiples, potències, arrels quadrades o fraccions dels originals.

Va escriure un tractat Sobre la geometria. Amb la seva mort les seccions còniques van caure en l'oblit fins al segle XVII.

El seu pare, Teó, va anar un prolífic escriptor de “Comentaris”.

Han sobreviscut diversos dels seus treballs matemàtics, com la revisió dels Elements de Euclides, i la revisió del Data i L'Òptica també de Euclides. Aquesta edició dels Elements és la base de gairebé totes les següents edicions d'aquest llibre, és la versió de referència fins a finals del segle XIX.

És probable que Hipatia col·laborés amb ell en aquesta millora i revisió, doncs Hipatia és esmentada pel seu pare com la seva deixeble i associada, i junts van escriure un tractat sobre l'obra matemàtica de Euclides.

Unes altres de les obres de Teó són els tretze llibres de comentaris del "Almagesto de Tolomeo", i dos al Manual de Taules de Talauma: El Gran Comentari i El petit comentari.

El comentari de Teó del Almagesto ha estat imprès en diverses edicions. Teó es refereix a Hipatia en el llibre tercer del "Almagesto de Tolomeo" menjo que ella va fer una edició revisada: Diu així: “Comentari de Teó d'Alexandria al tercer llibre del Sistema Matemàtic de Tolomeu. Edició controlada per la filòsofa Hipatia, la meva filla”. Les paraules de Teó admeten diferents interpretacions, desde que només va revisar el comentari a aquest llibre III, que, mentre el pare va elaborar el comentari, ella va realitzar l'edició corregida del llibre.

S'han buscat diferències lingüístiques entre aquest llibre III i la resta dels llibres, el que duu a concloure que Hipatia va fer, amb tota probabilitat, noves aportacions com el passatge de la divisió per sexagesimales al final d'aquest llibre III.

Altres autors suggereixen que al no poder distingir entre el treball de Teó i el de Hipatia, potser, van revisar conjuntament tot, o que Hipatia va completar el de Teó una vegada finalitzat, fins i tot quan aquest ja havia mort. No es descarta que el treball de Hipatia no es redueixi a aquest llibre III sinó que anés una col·laboració continuada. Sembla ser que Hipatia va mantenir la tèoria del heliocentrisme contra el geocentrisme.

Els comentaris al llibre III del Almagesto es consideren de gran importància doncs és fàcil que "Copérnico" tingués coneixement d'ells i aquest coneixement pogués haver influït en “la Revolució Copernicana”, doncs l'únic exemplar del llibre III es conservava a Florència en la biblioteca dels Médicis,i Copérnic va estar a Florència estudiant textos astronòmics grecs, i especialment l'obra de Tolomeu

La importància d'aquests comentaris radica que, quan Teó va comentar l'Almagesto, Hipatia va observar que l'obra de Tolomeu donava lloc a nombroses conclusions matemàtiques, de les quals el seu pare no s'havia adonat. Hipatia va calcular els valors matemàtics dels esdeveniments celestes descrits per Tolomeu.

Les Taules serien el resultat d'això. El Cànon Astronòmic, taules que va elaborar Hipatia par l'estudi dels moviments dels astres, pot ser que formés part d'aquesta obra, però també pot haver constituït una obra original independent. Gràcies a la seva correspondència amb Sinesio de Cirene tenim informació d'unes altres de les seves contribucions científiques, per exemple la invenció d'un bon nombre d'aparells. En la Carta 160 dirigida per Sinesio a Peonio, un militar que agradava de la ciència, diu que li envia com regal un astrolabi de plata.

Diu: “Procedeix per a aquestes demostracions d'una manera segura, perquè s'utilitza com auxiliars a la geometria i a l'aritmètica a les quals no seria impropi considerar com un model fix de debò. Et donaré un regal que és més agradable per al meu donar-te'l que per a tu rebre'l. És un treball concebut pel meu mateix, afegint tot el que ella, la meva més reverenciada mestra va col·laborar amb mi, i va ser executat per les mans més habilidoses que hi ha en el nostre país en l'artesania de la plata”.

Es pot inferir que la teoria de l'astrolabi i els detalls de la seva construcció passessin de Tolomeu, via Teó a Hipatia, i d'aquesta al seu deixeble Sinesio.

En la Carta 15, Sinesio li demana a Hipatia un hidroscopi. La veritable naturalesa d'aquest hidroscopi és desconeguda, però en aquesta carta Sinesio ho descriu amb tot detall, i justifica la seva petició per la seva dolenta salut, després pretenia utilitzar-lo per a pesar la fluïdesa dels líquids, el que tindria aplicacions mèdiques.

“Em trobo tan summament malament de salut que necessito un hidroscopi. ... serà possible contar les incisions que són les quals donen a conèixer el pes” . Hi ha autors que suposen que és una clepsidra o rellotge d'aigua, uns altres que és un hidrómetre o un densímetre, segons es pensi que amidava volums o el de l'aigua. Altres instruments atribuïts per alguns autors a Hipatia són un planisferi i un aparell per a destil·lar aigua

Treballs

Tots els treballs d'Hipàtia s’han perdut i només es coneixen els títols de les obres per referències d'altres autors:

  • Comentari de l'aritmètica de Diofant d'Alexandria
  • Comentari de la Cònica d'Apol·loni de Perge
  • Editora del comentari del seu pare Theon de l'Almagest de Claudi Ptolomeu i dels elements d'Euclides.
  • Perfeccionament de l'astrolabi.

Opinió personal

Hipàtia va tenir molt de coratge per enfrentar-se a tots els problemes que tenien les dones al seu temps. Tot i que no he torbat moltes coses de que va fer a les ciències, trobo que va ser una gran setciències. Sense el primers matemàtics ara no sabriem res. Els hi hem de donar importància.

Fonts d'informació

Crea un llibre