Here Be Dragons

Here Be Dragons
Títol Original	Here Be Dragons
Director	Brian Dunning
Productor	Brian Dunning
Guió	Brian Dunning
Any	2008
Durada	41.10 minuts
País	Estats Units
Gènere	Documental
Actors	{{{actors}}}

Here Be Dragons (en anglès, aquí hi ha dracs) eren regions que no havien estat mai explorades i que als mapes estaven senyalitzades amb aquest nom, donant una resposta fàcil als habitants del que eren terres desconegudes.

Amb aquest mateix títol, l' escèptic Brian Dunning ha elaborat un vídeo on parla com a tema general de les pseudociències. Durant el vídeo s'expliquen diverses qüestions: per què la gent creu amb les pseudociències? Quines són les més comuns? Com es poden identificar? Per què no hi hem de creure? A mesura que va plantejant les qüestions va donant diverses respostes raonables.

Al vídeo, com hem dit abans, Brian Dunning pretén convèncer-mos de que no ens hem de creure qualsevol cosa que ens diuen: per molt que a un anunci hi surti un home amb bata blanca, un laboratori amb gent fent-hi feina, un diploma demostrant que té un grau de medicina, gent afirmant que el producte que ha comprat li ha canviat la vida o gent famosa dient que l'utilitza sovint i que li és eficaç, no vol dir que aquests diferents tractaments siguin certs i/o efectius. Resumint: Abans de creure en algun producte d'aquest estil intenta trobar-hi una explicació lògica.

Per què el nom de "Here Be Dragons"?

Perquè es diu que en temps antics, a les regions inexplorades dels mapes es deia que hi havia dracs (Here Be Dragons), i solien ser representades amb el dibuix de un drac o una serp marina gegant. La zona desconeguda causava temor per l'etiqueta que li havien posat. Així, amb el concepte de que hi havia dracs, lo desconegut tenia forma, encara que una forma errònia. La gent dels pobles i de les ciutats posaven etiquetes que satisfeien per quantificar i empaquetar convenientment el desconegut. Encara que el fenòmen no es conegués personalment i no tengues una explicació racional, intentam trobar la més fàcil i ràpida solució. Les pseudociències són els "Here Be Dragons" actuals, és a dir, que si hi ha algun medicament o pràctica que nosaltres pràcticament no coneixem i alguna autoritat ben considerada (un metge, un físic, un químic...) ens diu què és, per a què serveix, quins efectes té, etc; nosaltres, la majoria de les vegades, incomprensiblement i automàticament, ens ho creim.

Vegeu aquest fragment

Què és una pseudociència?

Esquema on explica el mètode científic i el compara amb el mètode pseudocientífic. Origen de la imatge

S'anomenen pseudociències tots aquells estudis que trenquen algun principi del mètode científic perquè no estan demostrats científicament. Només es basen en què els impulsors d'aquesta pseudociència tenen una idea i la donen a conèixer al món donant falses idees del que ofereix un producte o una pràctica. El naixement de les pseudociències és així, amb una idea falsa que, igual que els científics amb una de real, l'observen i en fan hipòtesis. A partir d'aquí les pseudociències ja s'aturen per manca de proves i no compleixen l'opció de ser una ciència. No tenen experiments que demostrin el contrari. Estan mal dissenyades i no tenen cap teoria ni investigacions que demostrin la seva eficàcia. Una pseudociència es reconeix per posseir almenys un parell de les característiques següents:

• Invoca els immaterials o sobrenaturals inaccessibles, tals com força vital, ànima, creació divina, destinació, memòria col•lectiva, necessitat històrica, etc.
• No sotmet les seves especulacions a prova alguna. Per exemple, no hi ha laboratoris homeopàtics ni psicoanalítics.
• No busca novetats, sinó que utilitza tot un cos de creences ja creat.
• Els seus principis són incompatibles amb alguns dels principis més segurs de la ciència.
• No interactua amb cap ciència pròpiament dita.
• És fàcil; no requereix un llarg aprenentatge. El motiu és que no es fonamenta sobre un cos de coneixements autèntics. Per exemple: Qui pretengui investigar els mecanismes neurals de l'oblit o del plaer, haurà de començar per estudiar neurobiologia i psicologia, dedicant diversos anys a treballs de laboratori.
• Els seus procediments i les seves receptes mèdiques són ineficaces ja que no es funden sobre coneixements científics demostrats.
• Els científics sotmeten les seves idees a la crítica, els seus articles a publicacions científiques i presenten els seus resultats a seminaris, conferències i congressos.

Durant molt de temps la intuïció va ser considerada pels científics com una pseudociència més, de manera que això podria estar canviant.

Experiments de doble cec

Està clar que per comprovar que una pseudociència funciona hem de realitzar algun tipus d'estudi o experiment. Els experiments que s'usen en aquests casos són els experiments de doble cec.

Aquí es pot veure què és un experiment de doble cec, on podem veure que els realitzadors i els pacients són científicament "cecs".

Són experiments científics on totes les persones implicades (tant subjectes d'estudi com experimentadors) desconeixen certa informació. En la majoria dels casos es desconeix el tipus de producte o medicina que li correspon a cada grup de subjectes. Els experiments a cegues són una eina important del mètode científic en molts camps de la recerca científica, sobretot en la medicina. En aquest camp es poden fer experiments de doble cec amb medicaments o productes curatius. El funcionament és el següent:

Primer de tot es divideixen tots els subjectes d'estudi en tres grups: A, B i C.

• Al grup A se'ls administra el medicament que s'estudia.
• Al grup B se'ls dona un medicament que tracti la mateixa malaltia però que està aprovat científicament.
• Per acabar al grup C se'ls dona un producte que creuen que es el medicament però que no te cap efecte (aquesta tècnica s'anomena Efecte Placebo).

Finalment es comparen els resultats obtinguts de cada grup i es verifica si la pràctica o medicament té alguna eficàcia,observant els resultats que ha donat el medicament a estudiar respecte al Placebo i al ja aprovat. En molts de casos, els examinadors que duen a terme les proves també desconeixen quin és el producte que administren; això és el que anomenam doble cec.

Vegeu aquest fragment

Per què hi ha tantes persones que creuen en la pseudociència?

imatge trobada aquí

Vegeu aquest fragment

Actualment, és molt difícil distingir entre ciència i pseudociència , ja que, per poques raons que ens donin, ens creim fàcilment qualsevol concepte que ens expliquin. A vegades, fins i tot, els més entesos poden ser enganats o fins i tot estafats.

Això passa principalment perquè:

• Les pseudociències solen ser temes en els que la gent està interessada, els fascina i els atreu, i per tant, es senten atrets a comprar o a practicar els productes o pràctiques per comprovar-ho. Alguns exemples són: els fantasmes, les connexions psíquiques, l'electroacupuntura, etc.
• Els éssers humans tenim, afortunadament o desgraciadament, una fascinació per voler saber i entendre tot el que ens sigui desconegut i/o nou per ficar-nos en una espècie de nou món.
• Aquests mètodes tenen respostes més simples i la gent, normalment, no es vol complicar.
• Perquè són més simples d'entendre, ja que no tenen teories científiques amb fórmules molt complicades.
• Hi ha moltes persones que quan parlen de ciència es basen en la cultura popular o ancestral. Solen ser persones incultes que, com que no entenen l'explicació de les teories científiques, els hi és molt més fàcil creure amb les pseudociències.

Exemple aplicat a la vida moderna:

• Ha mort el meu fill, una espiritista m'assegura que em puc comunicar amb ell, el problema és que no tinc cap certesa de que ho pugui fer però la possibilitat de que això passi em fa tenir esperances.

Per aquests motius i d'altres, les pseudociències segueixen endavant.

Pistes falses

Vegeu aquest fragment

Anomenam pistes falses(en anglès red herrings) a elements què dins l'explicació d'una pseudociència, intenten distreure't del tema real, per tal de que no es pugui seguir el seu rastre. Un exemple molt clar d'un "red herring" és l'ús del terme "energia", una paraula que es pot utilitzar en milers de temes però que cap d'ells tracta sobre la millora de l'organisme; Exemples. Gairebé cada afirmació pseudocientífica acredita d'alguna forma l'energia. Energia negativa, energia positiva, camps energètics del cos... Totes aquestes suposades forces són falses suposicions sense sentit però que semblen reals a causa de les moltes tradicions de les cultures de fa milers d'anys, com la hindú o la xinesa. En cap cas aquestes fonts d'energia espirituals tenen una base científica, ja que no es pot demostrar. Per això, mai sentim parlar als metges o científics sobre els camps d'energia. Segurament, si el producte de la pseudociència que es vol vendre està relacionat amb la energia, encara que el promocioni algú famós, i hi surti algú amb una bata blanca dins un laboratori o ensenyant els seus mèrits científics, el més probable és que sigui una gran estafa. Per tant, cada vegada que sentiu la paraula energia (en sentit espiritual) substituïu-la per la frase "capacitat de treball mesurable", i veureu com no té el mateix sentit.

Exemple:

La pràctica de l'acupuntura consisteix en l'aplicació d'agulles en llocs estratègics per on flueix l'energia

Vegeu aquest fragment

La pràctica de l'acupuntura consisteix en l'aplicació d'agulles en llocs estratègics per on flueix la capacitat de treball mesurable

Com podem veure, fent la permuta que hem indicat anteriorment, la frase passa de tenir un sentit absurd a no tenir-ne cap. Als següents punts veurem com podem identificar les pseudociències a partir de les pistes falses o banderes vermelles.

Identificació de pseudociències

Els distribuïdors de productes que funcionen mitjançant pseudociències fan servir uns tipus de trucs per enganyar a la gent i fer-los creure que funciona la seva idea. Són les anomenades "banderes vermelles". Quan es distingeixen alguns d'aquests factors a un anunci, quasi segur que es tracta d'una pseudociència:

La frenologia va començar al segle XIX quan uns científics varen dir que l'"ànima" es localitza al cervell, i que tocant el cap d'una persona es podia determinar la seva personalitat. Origen de la imatge

El científic Carl Sagan va publicar un llibre amb unes pautes, Baloney detection kit, a seguir per a identificar les pseudociències.

L'us de llenguatge enganyós

Vegeu aquest fragment

• Quan s'explica el funcionament del producte, utilitzen termes científics per poder donar pes a les reivindicacions i persuadir als no experts a creure declaracions que poden ser falses o sense sentit.

Per exemple: per dir que l'aigua està més freda dir que la temperatura de l'aigua ha baixat un 0.43 % i que això fa que les seves partícules variïn la seva velocitat mitjana, la qual cosa fa que estigui més freda.

• Ús de termes establerts en formes idiosincràtiques, el que demostra la manca de familiaritat amb el treball de la corrent principal de la disciplina.

L'ús de llocs i vestimenta científica

Vegeu aquest fragment

• Quan a un anunci veiem imatges de gent vestits amb bates blanques, laboratoris al darrera i tot d'utensilis científics, podem creure que es una manera de persuadir-te a creure que les seves teories són del tot certes.

• Apart, els publicistes també poden mostrar algún tipus de grau universitari o diploma per fer-te creure que són grans experts en la matèria.

L'afirmació de gent famosa

• A molts anuncis de pseudociències solen aparèixer estrelles de la televisió que són reconegudes per tot el món i fa que la gent cregui més l'estafa. Ja que pensa, si ell/ella, que és tan famós, hi creu i li funciona, perquè no hi he de creure jo? Exemple de Shaquille O'Neal amb la power balance.

L' ús excesiu d'exageracions o afirmacions no comprovables

• Molts anuncis de productes i pràctiques pseudocientífiques mencionen tot el temps que tindrà una eficàcia molt bona amb un resultat molt bo per l'organisme.
• La manca d'efectius controls, com el placebo i doble cec, en el disseny experimental.
• El no fer un ús raonable del principi de parsimònia, és a dir, no buscar una explicació que requereix el menor nombre de supòsits addicionals és possible quan múltiples explicacions viables són possibles.

L'excessiva dependència de la confirmació en lloc de demostrar que el seu argument és fals o valid.

• Les afirmacions que no permeten la possibilitat lògica que es pugui demostrar que és falsa per l'observació o l'experimentació física.

• L'excessiva dependència de testimoni o l'experiència personal.
• Presentació de dades que semblen recolzar les seves pretensions, mentre que la supressió o negar-se a considerar les dades que entren en conflicte amb els seus reclams.

La manca d'obertura a proves per altres experts

• Evasió de revisió per parells abans de conèixer els resultats.
• Alguns organismes, institucions i publicacions científiques que financen la recerca requereixen que els autors comparteixen dades perquè altres puguin avaluar un document independent. La manca d'informació adequada perquè altres investigadors reprodueixin les demandes fa que no tingui el vistiplau.

Cultura ancestral o popular

Vegeu aquest fragment

• Quan una pseudociència no pot trobar una manera científica de demostrar que el seu producte funciona, acostumen a recórrer a que el seu producte està basat amb la cultura popular o ancestral, xinesa o hindú normalment, per posar una base al seu producte. Però òbviament, la ciència de les cultures antigues no es pot comparar amb la ciència actual, per tant, cultura ancestral s'ha de associar sempre com a signe de pseudociència.

Més característiques de les pseudociències:

• Es basa en fets sobrenaturals o immaterials inaccessibles a l'examen científic.
• No sotmet les seves especulacions a prova o no es fan amb experiments de doble cec.
• No canvia els seus principis ni quan falla ni com a resultat de noves troballes.
• Rebutja la crítica. En l'activitat científica, l'objectiu d'això és que al final, la veritat vagi per davant.
• No troben ni utilitzen principis generals. Els científics, per contra, utilitzen i cerquen principis generals.
• Els seus principis són incompatibles amb alguns dels principis més segurs de la ciència.
• No interactua amb cap ciència en particular i el que és més greu: utilitza termes, teories o idees científiques que dins el context utilitzat no tenen sentit.
• No requereix un llarg aprenentatge. Això és degut a que no es fonamenta sobre un cos de coneixements autèntics.
• Els seus practicants no publiquen articles a revistes especialitzades ni participen a seminaris ni a congressos oberts a la comunitat científica.
• No cerca la veritat desinteressada.

Us deixem un enllaç en castellà que explica, d'una altra manera, els punts que caracteritzen les pseudociències "red herrings" o pistes falses.

Les pseudociències als mitjans de comunicació

Pel·lícules

• X files
• Fringe
  

  

  imatge del programa: cuarto milenio

Revistes

• Año/Cero
• Enigmas
• Más allá de la ciéncia
• Pentacle Magazine

Programes de televisió

• Supernatural Science
• Cuarto Milenio
• DDC

Exemples de pseudociències

Vegeu aquest fragment

Homeopatia, Origen de la imatge

Acupuntura,Origen de la imatge

• L'homeopatia: El principi bàsic de l'homeopatia és que una substància, com més diluïda està, (és a dir, quan menys substància del producte hi ha), més efecte produeix.
• L'acupuntura: L'acupuntura és una pseudomedicina nascuda a la Xina abans de l'aplicació del mètode científic que proclama ser capaç de curar mitjançant l'aplicació d'agulles en punts estratègics del cos pels que passa la nostra "energia vital"
• Les làmpares de sal: Produeixen ions negatius, que teòricament són més bons per a la salut.
• La reflexologia: És la pràctica de estimular puntes sobre els peus o les mans, en conseqüències de un efecte beneficiós sobre altres parts del cos.
• La telepatiao conexions psiquíques: És la capacitat de transmetre informació directament entre dues ments, sense ajuda del llenguatge ni de cap dispositiu extern.
• Les dietes miracle: Perds pes amb molt poc temps i amb un producte especial.
• L'alquímia: Els alquimistes creien que tota la matèria estava composta per quatre elements: terra, aire, aigua i foc. Pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra.
• La grafologia: És l'estudi de l'escriptura com a reveladora de la personalitat, activitat, intel·ligència i temperament humà.
• La numerologia: És una creença que afirma que existeixen nombres amb propietats particulars que poden incidir en la vida física o amagar missatges reveladors.
• La quiromància: És l'art d'endevinar el passat d'una persona i de predir-li el futur mitjançant l'examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà.

Tot natural

Vegeu aquest fragment

Origen de la imatge

Molta gent pensa que hi ha tractaments o mètodes que pel fet de ser naturals semblen millors, més sans, i que no suposen cap perill per al nostre cos. Moltes vegades, aquests tractaments no han estat comprovats científicament ni tampoc han pasat cap tipus de revisió. Per això poden arribar a perjudicar-nos. S'han trobat casos on l'etiqueta principal del producte informa que aquest conté herbes medicinals concretes que ajuden al millorament, per exemple, de l'organisme. Però, si ens fixam detingudament amb la composició del medicament, observam que no menciona cap d'aquells components tan escencials que posa a l'etiqueta.

Medicina complementària i alternativa

La medicina complementària o alternativa, des del punt de vista de la comunitat científica, és un tractament l'eficàcia i seguritat del qual no han estat comprovades mitjançant estudis científics controlats i contrastats. Aquest tipus de medicina podria arribar a considera-se ciència si augmentàs el coneixement sobre la seva eficàcia o ineficàcia.

El que si que s'ha demostrat és que els resultats obtinguts amb els productes utilitzats en aquesta "medicina" són un resultat de l'efecte placebo[1].

Aspectes positius i negatius de la pel·lícula

Aspectes Positius:

• El presentador explica una gran quantitat d'informació d'una manera clara i entenedora. Manté un to de veu i una vocalització correctes, i això permet que el vídeo no sigui pesat, tot i la seva considerable durada. És un tema del qual no se n'ha parlat molt de manera tan clara i directa, la pseudociència, i això és de gran ajuda per "obrir-nos els ulls": podem veure la quantitat de productes i tècniques que es comercialitzen sense tenir cap base científica.
• Posa molts d' exemples, tots ben explicats, cosa que ajuda a reforçar la informació.
• Té una demostració per a cada vegada que posa en dubte el suposat funcionament d'una pseudociència.
• La pel·lícula per ser bastant curta (40 minuts) però ens explica una gran quantitat de informació i a més no cansa la qual cosa fa que pots posar atenció al que s'esta veient i explicant.

Aspectes negatius:

• Quan surt per primera vegada, els primers 5/10 minuts, et perds, perquè no comença diguent exactament de que tractarà la pel·lícula sinó que comença a utilitzar la metàfora de "Here Be Dragons" per a substituïr la paraula pseudociència.

• Un altre aspecte és que com que el vídeo està fet en anglès, està subtitulat en castellà i, a vegades, dóna tanta informació de cop que no dóna temps a llegir-ho tot, cosa que pot fer que hagis d'anar aturan
• Al final del video, després de 40 minuts parlant sobre la poca fiabilitat de la comercialització a l'actualitat, ens proposa, per entendre millor el tema de les pseudiciències, la lectura de 4 llibres: un dels llibres es seu i ens anima a comprar-lo. Això ens ha parescut una contradiccó molt grossa, per tant, una mala manera d'acabar el documental.

Vegeu aquest fragment

Conclusió

Com a conclusió final podem dir que el documental de Here Be Dragons ens demostra que per tot arreu podem trobar qualsevol tipus de pseudociència, i que moltes vegades, nosaltres mateixos hi creim o hi hem cregut més d'una vegada perquè principalment no posàvem un pensament lògic sobre el tema. Ens ha ensenyat que qualsevol producte, per tenir bases científiques que indiquin que funciona, ha de tenir una demostració científica que ens ho demostri perquè, sinó, no està garantitzat que funcioni, ja que anteriorment no s'ha seguit cap mètode científic ni tampoc s'ha fet cap estudi d'aquell producte o pràctica.

La ciència és un procés de l'aprenentatge, ja que creure en els mètodes basats en la pseudociència que ens explica el vídeo no té perquè estar malament. Moltes vegades una pseudociència dóna un resultat científic, però segueix essent una pseudociència perquè els seus principis segueixen essent falsos. Un exemple seria l'acupuntura: el massatge pot donar resultats, però en canvi no té res a veure amb la col.locació d'agulles sobre zones de "contacte d'energia".

El veritable problema arriba quan les empreses es fan d'or gràcies a productes que, segons elles, tenen funcions "miraculoses". Quan realment són productes amb bases pseudocientífiques i per tant, no tenen per que ser certes. Els promotors de les pseudociències es fan rics simplement per la gran quantitat de diners que inverteixen en marketing en vers de invertir-lo en investigacions científiques. Clars exemples serien les Power Balance o les Vital Joya.

També hem de dir, que no totes les pseudociències són "creades" amb fins econòmics. Hi ha pseudociencies que són simples creences. És a dir, que no hi ha cap promotor de la pseudociència. Exemple: el Sungazing

En el cas de què la gent es sent atreta per les pseudociències, com les persones cansades de lluitar contra l'insomni o que volen deixar el tabac, podem dir que el que volen és obtenir un mètode de curació revolucionària, fàcil d'obtenir i d'entendre i sobretot, molt més barat. O simplement volen creure que, d'alguna manera, amb un medicament o una teràpia, poden aconseguir el que no han aconseguit amb la seva força de voluntat.

Per acabar ho podem resumir dient que, sempre hem d'estar alerta davant aquelles possibles empreses que es fan d'or i estafen a la gent mitjançant productes que afirmen funcionar però que no tenen cap base científica que ens asseguri que funcionen.

Enllaços

Vídeo de Here be dragons

Un clar exemple d'una pseudociència

Llista de pseudociències de la Viquipèdia en anglès

Enllaç a Pseudociència a la Viquipèdia en anglès

Here Be Dragons

Alumnes: Aina Garcia - Alexandre Rodríguez - Antònia Solomando - Guillem Suñer - Helena Dodd - Joan Miquel Fernàndez - Joan Tudurí - Jordi Thomàs - LluísFerrer - Marc Campins - Margalida Serra - Neus Mesquida - Pau Solé - Ramon Mendoza