IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Contes

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

--ELS TRES ANCIANS--

Una al·lota sortigue de casa seva, quan mirà al carrer va veura tres vellets aseguts al carrer. Despres, en tornar a casa seva va penssar: "Deuen tenir una famada aquets tres vellets despres de estar tanta estona al sol!", i a continuaciò els va preguntar: -Senyors, escoltin, que voldrien passar a menjar alguna cosa? -Hi ha el seu marit? -No, esta fent feina. -I do no podem entrar. Al capvespre, el seu homo arribà i li contà tot el que havia succeit. -Dilsi que passin-Digue el seu homo-Senyors, fagin el favor de passar, el meu homo els espera. -Qui ha d'entrar? -Com diu? -Esque nosaltres no podem entrar dins una casa junts, miri, ell es l'Abundància, l'altre es l'Èxit, i jo, soc l'amor, ara han de triar qui volen que entri a la casa. Canviaven de idees continuament, la dona volia èxit, l'homo volia abundància, fins que la seva filla va donar la seva opiniò: -Perque no feim entrar l'amor, aixi tota la casa s'emplenara d'amor... -Ba, feim cas a la nostre filla, l'amor sera el millor.-va dir la dona, i va demanar: -Qui es l'amor? Que passi per favor!-I sensse saver perque varen entrar tots tres. -Vostes no havien dit que no podien entrar junts? -Si aguesiu triat l'Èxit o l'Abundància, no agues entrat ningu mes, pero heu triat l'amor, i alla on hi ha l'amor, hi ha l'Abundància i l'Èxit.

Els tres ancians

--LA FELICITAT--

Fa temps, un grup de dimonis entramaliats es van trobar per fer-ne una de les seves, i tots es van posar a pensar que podrien fer. Un dells va tenir la idea de lleval-si alguna cosa, i un digue: -Els podriem llevar la felicitat, pero, on la podriem amagar? -Ja se! La podem amagar a la muntanya mes alta del mon i aixi tardaran milions d'anys a trobar-la. -pero els humans son molt forts i qualsevol, algun dia podria pujar-hi i trobar la felicitat, i si la troba un tots els altres ho sabran. Els dimonis tornaren a reflexionar, sobre on podrien amagar la felicitat, fins que un altre diguè: -Pero, i si posam la felicitat al fons del mar? No aguantaran tant de temps dins l'aigua i la mar pot ser molt profunda. -Pero no t'en recordes que tenen molta curiositat els humans? Un dia, segurament inventaran un aparell que els dura a fons mes profund de la mar. Ni havia un que no havia dit res, i va dir: -perque no amagam la felicitat dintre d'ells mateixos? Es podrien passar la vida sercant-la a la muntanya mes alta del mon, al planeta mes llunya de la terra o al fons del mar, pero ningun sercara dintre seu. I aixi va ser, i es, molts homes serquen la felicitat per tot arreu, i nomes fa falta mirar dintre seu.

Fitxer:Dimo.jpg
Els dimonis


--UN CONTE SOBRE LES DIFERÈNCIES APARENTS--

Quatre viatgers procedien de diferents països que seguien la mateixa ruta, reuniren els pocs diners que tenien, per comprrar mengar. -El Persa va dir: comprarem angur. -L'Areb contesta: no, jo vull inab! -El Turc no hi estava d'acord i va exclamar: res d'això! Jo mengaré uzum!! -El Grec contestà protestant: el que comprarem serà stafil! Com que cap d'ells sabia el que significaven les paraules dels altres,van començar a barellarse entre ells. Tenien la informació, pero els mancava el coneixement. Més tard, passà per aquells indrets un home que els digue: -Jo puc satisfer els desitgos de tots vosaltres. Donaume els vostres diners.. Els viatgers van acceptar a la sol·licitut del nou arribat. Al cap d'una estona, l'home va tornar amb tot allò que havien anomenat sense saber que tots es referien al mateix: raïm.

Raïm


--LA BALLARINA--

Fa molt de temps, hi havia un rei molt ric que es deia Birkaisha, i vivia a un palau. Un dia va convocar a una gran ballarina que era coneguda a tota l'Africa. Primer varen ballar ballarines de tot arreu fent balls de tot tipus, amb vestits de colors, joies, vels, i encara hi havia la gran sala plena de menjar mentre el jove rei geia a una butaca obserbant la manera de volar de les faldes. Arriba el gran moment. Totes les ballarines es retiraren i aparague una al·lota vestida de plata i or, amb els ulls marrons com la mel i els cabells negres com la nit. Va fer tot tipus de balls: El ball de les flors al vent,la danssa de les estrelles i per ultim la danssa de l'espai. Tot aixo acompanyada de flautes, tables, tambors, llaüt i cítara. Al final de tot la ballarina va fer una reverencia davant el rei. -Com domines amb tanta gracia el vent, el cel i tot el que el mon te? -No se com contestar a aixo magestad, pero el que se es que l'ànima del fiòsof habita al seu cap, la del poeta al seu cor, pero la d'una ballarina batega per tot el seu cos.


Dona ballant dansa oriental
Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines