IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Comunicació

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

2010: The Year We Make Contact

Gravetat · Júpiter · A l'espai · Comunicació · Curiositats


Contingut

Si.pngExactituds

Radiotelescopis

El Very Large Array.

Són instruments que recullen i analitzen les ones de ràdio que emeten els objectes espacials. Els més comuns estan formats per un disc metàl·lic de forma parabòlica, anomenat reflector, receptor o simplement parabòlica. Aquest disc actua com el mirall d'un telescopi reflector, recull les ones de ràdio i les fa convergir en l'antena situada al centre. Després, el senyal s'envia a una sèrie d'instruments que la amplifiquen, l'enregistren i l'elaboren per extreuren informació.

També aquí, el diàmetre de la parabòlica és fonamental per garantir la quantitat de senyals disponibles.

Per la pròpia naturalesa de les ones de ràdio, el radiotelescopi té un poder de resolució molt inferior al del telescopi. Per exemple, un radiotelescopi de 30 m de diàmetre presenta un poder de resolució de 2° per longitud d'ona propera al metre. Amb un instrument d'aquest tipus pot es determinar la posició d'una font ràdio cel amb una precisió màxima de 2°. Però, si es té en compte que el diàmetre aparent del Sol és de gairebé mig grau, queda patent fins a quin punt aquesta «precisió» és massa aproximativa. De tota manera, aquest problema es resol construint radiotelescopis separats per milers de quilòmetres entre si (interferòmetres intercontinentals) i unint les seves antenes. En augmentar el nombre d'antenes, augmenta el poder de resolució de l'instrument molt més que si s'augmentés la superfície de la paràbola. Aquest tipus de radiotelescopis compostos s'anomenen interferomètrics i la seva resolució és superior al dels majors telescopis òptics..[1]

El [Very Large Array (VLA) es tracta d'un sistema de radiotelescopis ubicat al mig de Nou Mèxic (EUA). Aquests apareixen a 2010: Odissea Dos, una pel·lícula que pretén ser una còpia de l'obra de Kubrik. Comença amb imatges del radio observatori en tot el seu esplendor. El Dr. Floyd, antic president del Consell Mundial de Astronàutica, treballa ara allà, com a “rector de la Universitat”. Caigut en desgràcia per la pèrdua de la Discovery, s'entretén fent ningú sap bé el què. En un món dominat per una guerra freda en procés d'escalfament, el VLA serveix per a poc més que per presentar a Floyd amb un nou enigma.

Telemesura

Sistema de telemesura mòbil de la NASA.

La telemesura és una tecnologia que permet el mesurament a distància i la comunicació d'informació. L'enviament d'informació cap a l'operador en un sistema de telemesura es realitza típicament mitjançant comunicació sense fils. Els sistemes de telemesura reben les instruccions i les dades necessàries per operar des del Centre de Control.

La telemesura s'utilitza en grans sistemes, com ara naus espacials, plantes químiques, xarxes de subministrament elèctric i xarxes de subministrament de gas entre altres empreses de provisió de serveis públics, pel fet que facilita la monitorització automàtica i el registre dels mesuraments, així com l'enviament d'alertes o alarmes al centre de control, per tal de que el funcionament sigui segur i eficient. Per exemple, les agències espacials com la NASA, utilitzen sistemes de telemesura i de telecontrol per operar amb naus espacials i als satèl·lits.

La telemesura té moltes funcions però pel que fa a l'espai és usada per moltes naus espacials tripulades o no tripulades per a la transmissió de dades. Aquesta és capaç de transmetre informació a més de deu mil milions de quilòmetres, com per exemple de Júpiter a La Terra.

La telemesura és una tecnologia real que ha permès compartir informació amb naus espacials a 10 mil milions de quilòmetres (fins ha Júpiter). A la pel·lícula la telemesura s'empra dins la distància que s'ha comprovat que funciona i per tant no s'equivoca. [2][3]

Comunicació a l'espai (distància entre Júpiter i la Terra)

Sistema Solar interior.

Les distàncies entre els planetes del sistema solar són enormes. A la pel·lícula es mantenen comunicacions entre Júpiter i la Terra i les distàncies les afecten. Aquestes transmissions es fan mitjançant enregistraments de video o de veu perquè seria impossible matenir una conversació normal. Aquest fet es deu a la velocitat en que viatgen les ones de radio, 299 792 458 km/s. El sistema solar gira amb una rotació ovalada, per tant, les distàncies entre Júpiter i la Terra varien segons aquesta. La mínima distància són 591 000 000 000 km i la màxima, 965 000 000 000 km. Per tant amb la distància i la velocitat s'aconsegueix el temps mitjançant la fómula de cinemàtica següent:
V = Δs / Δt

Amb aquesta fórmula s'aïlla el temps i s'obté una altra fórmula:


Δt = Δs / V


591 000 000 / 299 792 458 = 1 971, 76 s = 32, 86 min.
(En distància mínima)


965 000 000 / 299 729 458 = 3 218, 89 s = 53, 65 min.
(En distància màxima)

D'aquesta manera, sabem que quan Júpiter estigui a la distància mínima de la Terra es trigarà 32,86 minuts i quan estigui a la màxima distància, es trigarà 53,65 minuts.

En altres distàncies com per exemple des de la Lluna o des d'algun satèl·lit pròxim a la Terra, en aquesta conversa s'apreciaria un retard d'un segon aproximadament, el que correspon a la distància entre la Terra i la Lluna (384 000 Km).

La Voyager 1

Per altra banda aquestes distancies també afecten al viatge des de la Terra fins a Júpiter. Júpiter està a una distància de 4.543 unitats astronòmiques, 679,623,714 km, 37 minuts ó 45.41 segons llum de la Terra. És a dir, la distancia entre la Terra i Júpiter pot variar molt el seu valor, ja que la velocitat orbital de la Terra i la de Júpiter no és la mateixa i, per tant, la distancia es pot escurçar o allargar. Les sonda Voyager 1 va ser llançada a l’espai amb la finalitat d'arribar a Júpiter. La missió va començar quant la Terra es trobava més a prop de Júpiter, a l’any 1977 i a l’any 1979 arribava a Júpiter , per tant podem dir que la distancia entre la Terra i Júpiter quant els dos astres es troben en sincronització orbital es de uns 2 anys i mig.[4]

En conclusió, les comunicacions a l'espai són factibles tot i que necessiten un cert temps per arribar al seu destí depenent de la distància que hi hagi entre els dos punts de contacte. Per això, de moment es fan servir enregistraments de veu o de viedo. Es possible que en un futur sigui possible manternir conversacions a distàncies enormes com la de Júpiter i la Terra.

Referències

  1. Astre i ciènciaAixò és un enllaç a una pàgina web en castellà
  2. TelemesuraAixò és un enllaç a una pàgina web en català
  3. Telemesura, enciclopèdiaAixò és un enllaç a una pàgina web en català
  4. Voyager 1Això és un enllaç a una pàgina web en català
Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines