IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Biografia d'Einstein

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
  • 1879: Neix a Ulm (Alemanya) al si d’una família jueva molt liberal. L’any següent la família s’instal·la a Munic.
  • 1894: Els pares es traslladen a Milà. Sis mesos més tard, Einstein deixa l’escola a Munic i viatja a Itàlia.
  • 1895: S’examina lliure per a ingressar a l’Escola Tècnica de Suïssa, però no aprova. Einstein sempre va tenir fama de ser un matemàtic poc consistent. L’any següent inicia estudis a l’Institut Federal de Tecnologia. Coneix Mileva Maric. El paper de Mileva en els articles 1905 encara és objecte avui de discussions enceses.
  • 1901: Nacionalitzat suïs.
  • 1902: Aconsegueix una feina a l’Oficina Federal de Patents a Berna. La feina a l’oficina li permet estar al corrent de les novetats electròniques de l’època. Einstein i Mileva tenen una filla de la qual aviat es va perdre el rastre: va morir?, va ser donada en adopció?
  • 1903: Es casa amb Mileva, amb qui tindrà dos fills més, de vida també molt dissortada.
  • 1905': L’any dels seus textos més importants. Publica la seva tesi doctoral i els famosos articles sobre el moviment brownià, l’efecte fotoelèctric i la relativitat especial.
  • 1909: Professor associat a la Universitat de Zuric.
  • 1914: Professor a la Universitat de Berlín. Se separa de Mileva. S’associa a grups pacifistes.
  • 1916: Publica la teoria general de la relativitat, que qüestiona els fonaments de la gravetat clàssica.
  • 1919: Contrau matrimoni amb la seva cosina Elsa. Es demostren les previsions que havia fet sobre la corbatura de la llum. El dia 7 de novembre, The Times publica en portada “Revolució a la ciència. Les idees de Newton enderrocades”: Einstein esdevé un fenomen social.
  • 1921: Aconsegueix el premi Nobel, tot i que no per la seva teoria de la relativitat perquè les bases del guardó exigeixen que sigui atorgat només a teories demostrades en laboratori experimental, sinó per l’estudi de l’efecte fotoelèctric. Havia estat proposat per al premi en 10 dels dotze anys anteriors: una novel·la d’Irving Wallace: “El Premi” explica la història de política internacional –i d’antisionisme– que hi hagué sota la concessió del Nobel. Acompanya el dirigent sionista i futur president d’Israel Chaim Weizmann (un fou també químic prestigiós) en un viatge pels Estats Units per a recollir fons per a la Universitat Hebrea de Jerusalem.
  • 1923: Visita Barcelona. Una llegenda local (apòcrifa) afirmava que no l’havien anat a esperar a l’Estació de França i que es va instal·lar en una pensió de mala mort, en què li permeteren tocar el violí a l’habitació. En realitat fou hostatjat al Ritz, parlà a l’Escola del Treball i a l’Ateneu Barcelonès. Es fa membre de l’Associació d’Amics de la Nova Rússia i envia diners a la URSS.
  • 1933: Hitler canceller a Alemanya; Einstein defensa l’ús de la força contra el nazisme provocant un gran escàndol en el moviment pacifista (“ara la crueltat i l’odi s’han convertit en el govern d’Alemanya”, escriu); s’exilia i viu a França, Bèlgica i el Regne Unit, fins instal·lar-se a Princenton (EUA).
  • 1936: Mor la seva segona esposa, Elsa.
  • 1939: Conjuntament amb altres científics de l’època, signa (el 2 d’agost a instàncies de Leo Szilard i en presència d’Edward Tellers) una famosa carta al president Roosevelt en què li sol·licita emprendre un programa de recerca sobre la bomba atòmica per tal d’aturar el nacional-socialisme. No va ser l’impulsor, però, del text i –ja molt controlat per el F.B.I.– no participà per a res al projecte Manhattan.
  • 1941: Es nacionalitza nord-americà. L’any anterior (22 juny 1940) havia gravat l’entrevista “Sóc nord-americà”, en què entre altres coses deia: “Disculpant les imperfeccions humanes, crec que als Estats Units és possible el desenvolupament de l’individu i de la seva capacitat creadora i això per a mi és el més valuós en la vida”.
  • 1945: Abandona la docència
  • 1946: Presideix el Comitè d’Emergència dels Científics Atòmics amb la finalitat d’impedir una guerra nuclear. Expressa el seu suport a la creació de l’ONU i juntament amb el filòsof Bertrand Russell esdevé gairebé una icona cultural: simbolitza una tercera via de caire humanista i democràtica radical oposada igualment al capitalisme i al socialisme soviètic.
  • 1948: Recolza la creació de l’Estat d’Israel. N’hi ofereixen la presidència, que rebutjà. Recolza el “tercer partit” (Partit Progressista) de Henry Wallace i el senador per Idaho Glen Taylor, contrari a la guerra freda, en les eleccions nord-americanes.
  • 1954: Emmalalteix greument.
  • 1955: Signa un manifest contra el perill nuclear. Mor a Princenton. Se li extreu el cervell per a analitzar-lo i la història del cervell desaparegut, guardat en formol per un suposat científic boig, dóna origen a una llegenda fantasiosa, però significativa. El dossier secrets sobre les activitats socials i polítiques d’Einstein que al llarg dels anys havia recollit l’FBI tenia més de 1.800 planes.
Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines