IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Alien planet

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alien Planet
Portadaalienplanet.jpg
Títol Original Alien Planet
Director Wayne Barlowe
Productor Wayne Barlowe
Guió Wayne Barlowe
Any 2004
Durada 94 minuts
País Estats Units
Gènere Ciència ficció
Actors Curtis Clark,

Michio Kaku,

James Kirkland,

Victoria Meadows,

J. Craig Venter,

Randy Pollock,

David Moriarty,

Jack Horner, James Garvin,

Joan Horvath, Stephen W. Hawking


Alien Planet és un documental de ciència ficció basat en el llibre Expedition de Wayne Barlowe que ens explica l'activitat que duen a terme dos robots programats i enviats a un planeta fictici, Darwin IV, amb la finalitat de trobar vida i d'obtenir informació d'aquesta.[1] Aquest documental va ser realitzat i transmès per Discovery Channel, aquest es va estrenar el 14 de maig de 2005. La seva durada és de 94 minuts, només consta d'un episodi, protagonitzat per diferents especialistes i narrat per John C. McGinley.

El documental utilitza imatges generades per odinador que s'intercalen amb entrevistes a personatges notables com ara són Stephen Hawking, George Lucas o Michio Kaku entre d'altres.



Contingut

Argument

El trajecte comença el 2014 amb una nau anomenada Von Braun, que després d'estar 42 anys viatjant a un 20% de la velocitat de la llum arriba a Darwin IV, un planeta fictici situat a 6'5 anys llum de la Terra. Seguidament, en aconseguir l'òrbita, envia la primera sonda; Balboa, la qual explota. Dues sondes més són enviades: Da Vinci (Leo) i Newton (Ike). Les dues sondes estan equipades amb un missatge hologràfic que preveu qualsevol vida intel·ligent que es troba a Darwin. Amb èxit aterren al planeta Terra. Després de que les sondes inflin les seves bosses de gas, es troben amb dos animals perseguint-se entre ells, quan es fa de nit, les sondes (Ike i Leo) troben les restes de Balboa i es veuen obligats a separar-se, Ike va a un dels boscos de Darwin IV, on es troba amb altres éssers vius. Leo va a les muntanyes i es troba un grup de Unths en zel, intenta comunicar-se amb un d'ells però li resulta impossible, finalment Leo és eliminat per un Eosapien.[2]

Argument del llibre

En el llibre, Darwin IV és el quart de sis planetes situats a un sistema solar binari. El planeta és descobert a partir d'una raça amiga d'extraterrestres coneguts com Yma. Els Yma, segons el llibre, creen una nau pels humans que "supera la velocitat de la llum", el viatge des de la Terra fins al planeta duraria un parell d'anys. No obstant això, perquè la tripulació eviti el patiment per la travessia, la nau conté "càpsules d'hivernacle". Wayne, també esmenta que el planeta té un dia de 26/7 hores.

Helios (sonda especial)

Sonda Helios.

Helios és el nom de dues sondes espacials llançades per la NASA i la República Federal d'Alemanya, per tal d'estudiar el Sol i l'espai interplanetari.

La primera va ser llançada el desembre de 1974 i va arribar a estar en òrbita amb el Sol a una distància de 45 milions de quilòmetres, convertint-se amb la sonda més propera del Sol.

La Helios 2 va ser llançada el gener de 1976, la seva màxima aproximació al Sol va ser de 43 milions de quilòmetres.[3]

Les sondes van acabar la seva missió a principis dels anys 80, encara que van continuar enviant dades. La Helios 2 fins al desmbre de 1981 i la Helios 1 fins el 16 de març de 1986. Actualment continuen estant en òrbita amb el Sol, encara que no envien informació.

Aquestes dues sondes han estat els objectes més ràpids construïts per l'home. Van arribar a assolir velocitats de 252.900 Km/h (70,4 km/s)[4]

Anàlisi biològica

Éssers vius: Animals

El documental fictici “Alien Planet” es basa en la recerca d'existència de vida alienígena. La vida d'aquest planeta es crea sabent científicament que es pot adaptar a l'entorn de Darwin IV. Durant el reportatge no especifiquen de que estan formades les formes de vida, però la seva semblança als éssers vius de la Terra sembla intuir que els científics han suposat que estan formats per cèl·lules o, al manco, amb base de carboni. Gairebé tots els éssers vius de Darwin IV semblen de la mateixa branca, amb pell, cap i anatomia similars -com si fossin mamífers o rèptils a la Terra-. La majoria es guien mitjançant l'ecolocalització, és a dir, enviant ones de so ultrasòniques que reboten en els objectes i tornen fins a l'animal, dibuixant el contorn dels objectes. Aquesta tècnica és utilitzada actualment per nombrosos animals a la Terra, com ara els ratpenats o els dofins. A banda de la part purament científica (evolució convergent, biología, física...) també tracten l'aspecte més filosòfic del que seria trobar vida alienígena. [5]

Eosapien.
  • Arrowtongue: aquesta espècie de color negre i vermell és un dels depredadors de Darwin IV. Aquest caçadors ferotges i solitaris es troben en les praderies del planeta . Aquest ésser viu s'alimenta injectant enzims digestius a l'aliment. [6]
  • Beachquill: aquesta criatura és una de les més petites en Darwin IV. Ataquen en colònies i maten a les seves preses utilitzant una neurotoxina. [7]
  • Bladderhorn: aquest ésser d'aspecte bípede es troba per les muntanyes. Aquest, utilitza les seves banyes per comunicar-se. A més, lluiten amb els seus contrincants mitjançant espectacles de llum biolumninescents. [8]
  • Daggerwrist: aquesta criatura està perfectament adaptada per a la vida damunt copes dels arbres. Aquest carnívor, utilitza les seves potes per aferrar-se als arbres i matar a les seves preses. El Daggerwrist té el que podria ser una mandíbula, però en realitat és part del crani que separa per tal de matar a la seva presa i injectar-li els enzims digestius. [9]
  • Sea Strider Nymph: són els fills de l'emperor sea strider. Són petits i tenen capacitat per volar que perden a l'edat adulta quan es converteixen en els gegants de Darwin IV.
  • Emperor Sea Strider: són els éssers vius més grans de Darwin IV, encara que són inofensius. Viuen al mar amèbic i s'alimenten dels organismes d'aquest mar per les boques dels seus peus.[10]
Emperor sea strider. Imatge extreta d'aquí.
  • Eosapien: aquestes són les espècies més evolucionades del planeta. Els Eosapiens tenen una intel · ligència rudimentària o equivalent a la dels nostres avantpassats primerencs com l'Homo erectus. No obstant això, aquests podrien també ser apèndixs altament evolucionats. Viuen en petites tribus i s'alimenten a partir de la caça. Semblen tenir una gran mobilitat per l'aire. Semblen haver evolucionat a partir d'avantpassats bípedes perquè ells encara tenen dos braços. Tenen extremitats amb tentacles com els dits i utilitzen grans sacs de metà per aixecar la seva càrrega. [11]
Groveback.
  • Groveback: és una de les més grans criatures natives de Darwin IV. Quan són prou grans com per tenir llocs sencers d'arbres creixen a l'esquena durant els llargs períodes d'inactivitat. Aquesta criatura s'alimenta mitjançant l'absorció dels nutrients del sòl a través de la pell de la seva part de baix. El Groveback és l'únic animal del planeta, amb una mandíbula. [12]
  • Els Prongheads són depredadors bípedes que s'alimenten de Gyrosprinters, Symets i Littoralopes. I cacen en grup. [13]
  • Gyrosprinter: aquest ésser tan sols disposa de dues cames situades d'una manera poc convencional - una dreta darrera de l'altra. Però gràcies als dos òrgans d'equilibri, aquest s'aguanta. El gyrosprinter compta amb dos cors, una llengua de dos metres de llarg i, a més, les seves fosses nasals estan ubicades a les espatlles. Aquest és capaç de córrer velocitats de fins els 80 km/h. [14]
  • El Trunksucker: és un ésser petit que es troba als boscos de Darwin IV, i s'aferra a les escorces dels arbres xuclant la saba. [15]
  • Rayback: són molt agressius i el seu temperament desagradable els portarà a atacar ferotgement qualsevol cosa que es mou. El seus depredadors principals són els Arrowtongues. [16]
  • Jetdarter: aquest carronyer sense ales té una versió biològica d'un motor que li permet una forma de vida aèria.
  • Littoralope: és un quadrúpede amb poques proves d'intel·ligència. Aquest té una cua semblant al cap, aquesta característica es va desenvolupar probablement per confondre als depredadors.
  • Unth: el seu nom prové del renou que produeix. A part de respirar per el nas i els pulmons també repiren per uns sacs secundaris situats a la part lateral del seu cos. Produint aquest renou lluiten per el domini de la manada.

Éssers vius: vegetals

[17]

  • Plaque-Bark tree: aquests éssers són arbres en forma de carabassa que arriben a una altura equivalent a 15 pisos.
  • Darwin tomato: aquests són plantes globilars que creixen als boscos de Darwin IV. Són meitat fong i meitat virus.
  • La placa d'escorça d'arbre: aquest ésser vegetal és un arbre alt amb troncs rectes, branques regulars laterals, i fulles disperses.
  • Tube Grass: aquests vegetals disposen d'herba llarga que és com un tub buit.
  • Darwin Moss: aquests són els vegetals que normalment es veuen a les praderies. Tenen una similitud a la molsa de la Terra.
  • Electrophyte: són fongs vermells, s'alimenten dels animals que electrocuten.

Vida

L'existència de vida a un planeta ha de complir unes condicions que es consideren universals: un líquid on s'hi puguin produir reaccions químiques, un element amb facilitat de formar composts i una font d'energia.

La vida a la Terra es basa en el carboni. Això significa, simplement, que la química per a la vida a la Terra utilitza el carboni per formar molècules complexes que s'usen per a diferents funcions vitals, com l'emmagatzament de la informació.[18]
Enllaç Carboni-Silici

Probabilitats de trobar vida

Si les probabilitats de que es formi vida semblen escasses, les probabilitats de no ser els únics éssers vius a l'espai es disparen ràpidament quan les comparen amb la mida de l'Univers: Es calcula que hi ha uns 100.000 milions de galàxies a l’Univers, i a cada una d’aquestes, unes 300.000 o 500.000 milions d'estrelles. I cada una d'aquestes, poden tenir diversos planetes orbitant al seu voltant.

Per tal de que els científics es facin una idea de la quantitat de civilitzacions que hi ha en la Via Làctia, susceptibles de posseir emissions de ràdiofreqüències, s'utilitza l'equació de Drake. Aquesta equació, identifica diversos factors específics que es pensa que tenen un valor important en el desenvolupament de les civilitzacions, cal remarcar que només és una estimació i el valor dels factors és bastant ideterminat. Una curiositat que presenta l'equació de Drake és que introduint els valors a l'equació es poden aconseguir solucions molt diferents, des de poques possiblitats de que hi hagi vida a la Via Làctia fins a que hi sigui abundant.[19]

N = R^{*} ~ \times ~ f_{p} ~ \times ~ n_{e} ~ \times ~ f_{l} ~ \times ~ f_{i} ~ \times ~ f_{c} ~ \times ~ L

Com s'ha dir anteriorment, la vida a la Terra està basada en carboni. Podem trobar el carboni per tot, des de les membranes cel·lulars a les hormones i fins i tot a l' ADN. Durant anys, els científics han arribat a la conclusió, que per reemplaçar el carboni amb un altre element, es necessitaria escollir un competidor. El reemplaçant hauria de ser abundant, ja que constituiria moltes molècules vitals.[20]

Tota forma de vida terrestre està basada en una dissolució de carboni en aigua en què tenen lloc reaccions bioquímiques. Aquesta combinació d'aigua i carboni podria haver format criatures més o menys similars en altres planetes. S'han suggerit alguns llocs que podrien haver tingut o tenen formes de vida, com ara Mart, satèl·lits naturals de Júpiter o Saturn (per exemple, Europa, Encèlad o Tità, i més recentment Gliese 581c, l'únic planeta extrasolar conegut que es troba dins una zona habitable. [21]

Vida intel·ligent

Els experts que col·laboren en el documental opinen que en cas de que trobéssim vida intel·ligent a altres planetes, serien depredadors, ja que normalment aquests son molt més llestos i complexos que les preses. De fet, en cert moment del documental es veuen uns extraterrestres depredadors que es comporten de manera smeblant als llops terrestres, es a dir, que cacen en manada. Aquest tipus de socialització podria ser catalogada com una mena d'intel·ligència. Al final del documental les sondes troben una forma de vida intel·ligent, l'Eosapien.

Anàlisi física

El sistema binari

A l'astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre sí que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú. Normalment s'utilitza per a referir-se a parells d'estrelles(estrella binària). Tot i que, també es pot presentar amb un planeta i un satèl·lit; dos asteroides, dues estrelles de neutrons...[22]

El sistema solar Darwin

El Sistema Darwin és un sistema binari, localitzat a la Via Làctia. Es troba a una distància de 6,5 anys llum del Sistema Solar. Conté sis planetes (Darwin I, Darwin II, Darwin III, Darwin IV, Darwin V y Darwin VI), dels quals Darwin IV conté vida, nombroses espècies de tipus vegetal i animal. Les dues estrelles del Sistema de Darwin estan realment aprop l'una de l'altra, així que des dels planetes només es veu un únic Sol il·limunant el cel. Les estrelles bessones es troben al voltant de 20 vegades la distància que separa la Terra del Sol, i en òrbites gairebé perfectament circulars, mentre que roten al voltant del seu centre de gravetat comú, un cop cada 25,8 anys.[23]

Aquest sistema és fictíci. El sistema binari més proper a la Terra és Alfa Centaure, a 4,36 anys llum (41,3 bilions de Km).

El planeta: Darwin IV

Segons el documental, el planeta fictici Darwin IV està relativament a prop de la terra, es troba a 6'5 anys llum.

Darwin IV

Aquest planeta té un diàmetre 6.563km., és més petit que la Terra, el diàmetre de la qual és de 6.371km. El seu dia té una durada de 26'7 hores i el seu any és de 728 dies. Dues petites llunes orbiten al voltant d'aquest planeta.[24]


Densitat de l’atmosfera

Durant el reportatge remarquen diversos cops que Darwin IV te una atmosfera més densa que la de la terra. La seva densitat és del 200%.[25] Cenyint-se a aquest fet, podem crear molt més alienígenes flotants, propulsats per metà o planadors, ja que en teoria la selecció natural afavoriria aquest tipus de mutacions. També explica l’error de càlcul de la primera sonda, que queda destruïda per l'excesiva fricció amb l’aire al entrar a l’atmosfera. L'atmosfera del Darwin IV està impregnada de vapor d'aigua i és rica en oxigen.[26]


Gravetat

La gravetat del Darwiv IV és un 60% de la de la Terra. És a dir de 5'886m/s2. Això podria explicar perquè moltes de les criatures de Darwin IV són tant grans ja que tenen una menor gravetat que multiplicar a la seva massa.

g = 9.81m / s2


Oceans i tempestes

L’únic oceà que queda a Darwin IV és una immensa espècie de colònia gelatinosa de microorganismes que actuen com un depredador. Totes les grans extensions d’aigua que hi havia antigament s’han evaporat amb el pas dels anys.

El fet de que no hi hagi oceans fa que les tempestes s’originin amb més facilitat i més rapidesa. Per establir aquesta teoria, es basen en l’influència que tenen els oceans de la Terra sobre el clima: la gran massa d’aigua actua com a estabilitzadora.

Això és degut a que el sól canvia de temperatura molt més ràpid que l’aigua. Els vents s’originen quan una zona d’aire s’escalfa i al tornar-se menys dens ascendeix, deixant passar les masses d’aire fred més denses originant el vent. Per aquest fenomen, l’aigua de mar evita que els canvis de temperatura siguin tan bruscos i disminueixen les tempestes sobtades.

El Darwin IV, si que presenta aigües superficials que flueixen de fonts subterrànies i aqüifers.

Anàlisi química

Components químics de la matèria

En el documental es troba vida tant unicel·lular com pluricel·lular però en cap moment es sap de què estan fets. No es sap si estan fets de xarxes de carboni, xarxes de silici... Des del punt de vista químic la vida hauria d'estar feta d'un material que pugui formar xarxes, com per exemple el carboni o el silici. Una de les raons per les quals els àtoms estan formats per xarxes de carboni i no de silici és per què les xarxes de silici no son estables. D'aquesta manera, s'han formulat bastantes bioquímiques hipotètiques que podrien revestir vida extraterrestre. Principalment hi ha dos grups de possibles bioquímiques:

  • Bioquímiques sense carboni: Els científics han especulat sobre la possibilitat que un altre àtom en lloc del carboni formés estructures moleculars en un altre tipus de bioquímica, però ningú ha proposat encara una teoria global coherent que utilitzi tals àtoms per formar tots els compostos moleculars necessaris per a la vida. Cal tenir en compte que tota la bioquímica terrestre està basada en el carboni i algunes consideracions fan pensar que només el carboni podria complir aquest paper, i que una hipotètica vida extraterrestre, que estaria present fora del medi ambient de la Terra, no podria també sinó basar-se en el carboni.

Possibles subistitucions del carboni que s'han especulat:

-Bioquímica basada en el silici ja que comparteix bastantes propietats amb el carboni.

-Bioquímica basada en el bor.

-Bioquímica basada en nitrogen i fòsfor.

  • Bioquímiques sense aigua: A més dels compostos del carboni, tota la vida terrestre actualment coneguda exigeix ​​també l'aigua com a solvent. I com per al carboni, se suposa de vegades que l'aigua és l'únic producte químic convenient per complir aquest paper. Les diferents propietats de l'aigua que són importants per processos de la vida inclouen una àmplia gamma de temperatures sobre la qual és líquida, una elevada capacitat tèrmica afavorint el reglament de la temperatura, d'un gran calor de vaporització, i de la capacitat de dissoldre una àmplia varietat de compostos. Tot i així, hi ha altres substàncies químiques, amb les propietats similars que de vegades es van proposar com a alternatives a l'aigua com ara l'amoníac, el fluorur d'hidrogen i altres disolvents com el metanol o el sulfur d'hidrogen.


Un altre dubte que hi ha és com s'organitzaria la matèria viva, si s'organitzaria amb cèl·lules o d'alguna altre manera. La matèria viva pot està organitzada en cèl·lules però és possible que en altres plantes la matèria pugui estar organitzada d'altres maneres i que estigui composta d'latres materials que a la Terra no tenim.

Condicions de vida

Per deduir el tipus de vida que pugui existir en altres planetes, s'haurà de comprovar l'aportació energètica de l'estrella més propera, doncs, si és massa, l'energia aportada al planeta serà tan intensa que farà impossible establir molècules biològicament estables, si és escassa , les formes de vida potser no es desenvolupin més que a nivell bacterià. Les condicions físiques del planeta poden influir en la quantitat d'energia que arriba de l'estrella a la seva superfície, i establir les vies de l'evolució biològica, doncs de florir aquest tipus d'activitat, serà capaç d'influir en el medi, adaptar-se al mateix i transformar-lo.

Les condicions per que hi hagi vida en un planeta són:

  • Temperatura adequada; en general hi ha bacteris que poden sobreviure a ambients extrems, però per al desenvolupament de la vida (espècies no microscòpiques) generalment es diu que hi pot haver vida en un planeta si les temperatures són les que hi ha a qualsevol part del nostre planeta (des de -3 graus centígrads fins a 45 graus centígrads).

Per que hi hagi una temperatura adequada és necessita estar aprop d'una estrella o bé, que el planeta tingui una energia interna més gran que la de la terra.

  • Ha de complir el requisit termodinàmic: sostenibilitat entre l'aportació i la dissipació energètica. Indubtablement, el seu esquema biomolecular serà el resultat de les condicions físiques que l'han condicionat. Així, paral·lelament a l'evolució, la selecció natural és la funció que permet el desenvolupament sostenible de la vida al planeta.
  • Atmosfera; L'atmosfera protegeix un planeta de les radiacions (radiacions com ara ultraviolada, x gamma). En l'atmosfera és on hi ha els gasos com ara l'ozó, el CO2 que permet que hi hagi efecte hivernacle i que per tant, hi hagi una temperatura viable. La atmosfera, encara que la vida no necessités cap mena de gas per sobreviure, es clau per regular la temperatura del planeta i actua con a escut contra els meteorits, desintegrant-los o reduint-los de mida mitjançant el calor de la fricció que s’hi produeix durant l’entrada.

-Júpiter: Posant com exemple la Terra, l’enorme camp de gravetat de júpiter desvia molts dels meteorits que escapen del cinturó d’asteroides, evitant que vagin a parar a la terra.[27]

  • Aigua en estat líquid; l'aigua, a causa de les seves propietats és l'element més important per als éssers vius.

L'aigua del mar en escalfar per acció del sol tarda tant de temps a canviar la seva temperatura que quan comença a estar una mica calenta ja és de nit i, per tant, es comença a refredar permetent que hi hagi vida en ella. L'aigua en estat sòlid té major volum que l'aigua líquida, de manera que en congelar, es congela la superfície de l'aigua i permet que hi hagi vida per sota d'aquesta capa gelada (i per això es va desenvolupar tant la vida al nostre planeta). Segurament això reflecteixi els prejudicis d'una espècie depenent de l'aigua.

  • Zona òptima: Tota la vida que coneixem necessita aigua en estat líquid per sobreviure. La zona òptima es aquella franja d’òrbita on un planeta rep la suficient energia del sol per que l’aigua no es congeli però sense arribar a evaporar-la per complet.
  • Satèl·lit estabilitzador: La importància de la lluna sobre la vida a la terra és molt important, ja que estabilitza la rotació del planeta i controla les marees. Seria lògic que un planeta amb vida tingués un satèl·lit de dimensions similars.
  • Baixa variació estel·lar: La majoria de les estrelles són relativament estables, però una minoria significativa d'estrelles variables experimenta sovint augments sobtats i intensos de lluminositat, i per tant d'energia radiada cap als cossos en òrbita. Aquestes estrelles es consideren males candidates per albergar planetes habitables, ja que la seva impredictibilitat i els canvis en les seves emissions d'energia tindrien un impacte negatiu en els organismes. Com a conseqüència més evident, els éssers vius adaptats a una temperatura particular probablement serien incapaços de sobreviure a un canvi de temperatura massa gran. És més, els augments de lluminositat solen estar acompanyats d'enormes dosis de raigs gamma i raigs X que poden resultar letals.
  • Massa: Els planetes amb poca massa són dolents candidats per a la vida per dues raons. Primer, la seva baixa gravetat fa que conservar l'atmosfera sigui difícil. Les molècules constituents tenen més probabilitat d'assolir la velocitat d'escapament i perdre en l'espai quan són bombardejades amb vent solar o agitades per una col·lisió. Segon, els planetes petits tenen diàmetres petits i per tant major proporció superfície/volum que els seus cosins grans. Aquests cossos tendeixen a perdre ràpidament l'energia que va sobrar després de la seva formació i acaben geològicament morts, mancant de volcans, terratrèmols i activitat tectònica, que proporcionen a la superfície materials necessaris per a la vida i a l'atmosfera moderadors de temperatura com el diòxid de carboni.
  • Geoquímica: En general s'assumeix que qualsevol vida extraterrestre que pugui existir estarà basada en la mateixa química fonamental que la vida terrestre, ja que els quatre elements primordials per a la vida, el carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen també són els elements químics reactius més comuns del univers. De fet, s'han trobat compostos biogènics senzills, com els aminoàcids, en meteorits i en l'espai interestel·lar. Aquests quatre elements constitueixen el 96 per cent de la biomassa total de la Terra. El carboni té una capacitat sense parangó per enllaçar amb si mateix i formar estructures variades i intricades, convertint-lo en el material ideal per als complexos mecanismes que formen les cèl·lules vives. L'hidrogen i l'oxigen, en forma d'aigua, componen el solvent en el qual tenen lloc els processos biològics i en què es van produir les primeres reaccions que van conduir al sorgiment de la vida.

Anàlisi de la robòtica

Von Braun

És una nau, la velocitat de la qual és un 20% de la velocitat de la llum ( 59.546 km/s), això fa que arribi al planeta en 42 anys, possiblement amb la teconologia d'avui en dia tardaríem més anys en arribar al planeta. La nau Von Braun té dos sistemes de propulsió, motors nuclears d'ions per maniobres de baixes velocitats i un catalitzador per accelerar.

Un cop en òrbita es desplega la Òrbita de Reconeixement de Darwin i les sondes d'aterratge. També compta amb equips d'intel·ligència artificial perquè actuï com la comanda central de la missió. Durant la llarga travessia a Darwin IV, un compost de metalls protegeix la nau interestel·lar de la runa i pols espacial. Té un plat de comunicacions de 50 metres de diàmetre, desplegat en òrbita, per a la transferència d'informació a la Terra. Es transfereix una gran quantitat d'informació a través d'un feix de làser a una freqüència de 8 GHz a la banda X.

Actualment, les velocitats adquirides per la Von Braun són inassolibles per a nosaltres. Fins ara, la sonda que ha assolit la major velocitat en la nostra història és la Helios 1, que va aconseguir viatjar a una velocitat de 70 km/s.

Per altra banda, la sonda que ha aconseguit arribar més enfora és la coneguda Voyager 1. Fou llançada el 5 de septembre del 1977 i és la única sonda que ha aconseguit sortir del nostre sistema solar. Actualment viatja a una velocitat de 17,06 km/s (61,416 km/h) i es troba a 117 UA (aproximadament 117 vegades la distància que hi ha entre la Terra i el Sol)

Òrbita de Reconeixement de Darwin

El seu objectiu principal és cercar possibles llocs d'aterratge de les sondes Horus i fer un mapa de tot el planeta. Després de la implementació, l'ORD utilitza el seu propi coet per posar-se en l'òrbita correcta. L'ORD estudia el planeta durant aproximadament 1 any Darwin IV (al voltant de 1,6 anys terrestres) per assegurar que les sondes Horus no aterrin en condicions inacceptables. Els instruments de la ORD inclouen un radar d'obertura sintètica, una càmera de llum visible, una càmera d'infraroig proper, i un espectròmetre. El moment exacte del desembarcament és determinat pels equips de la Von Braun basat en dades de la ORD.

La sonda Balboa

Balboa va ser la primera sonda que llançaren i que no va sobreviure a l'entrada a l'atmosfera de Darwin IV, ja que el planeta estava format per una atmosfera formada per diferents gasos i petites partícules que varen crear una forta fricció damunt la sonda Balboa, que és destrueix.


Sonda Ike de la Von Braun
Sonda Leo de la Von Braun

Les sondes Ike i Leo

Les sondes Leo i Ike, són les que arriben a Darwin IV, després de que la Balboa fracassi.

Tenen cap d'ocell, és retràctil i està proveït de càmeres i sensors, mentre que del cos poden sortir una sèrie d'apèndixs. Encara que físicament les sondes són iguals, la seva personalitat no. La sonda Leo està programada per ser inquisitiu i assumir riscs. Aquest es dedica a estudiar els éssers que va trobant al llarg del recorregut. Ike, en canvi, és el més cautelós, hi està programat per valorar la seguretat, els seus estudis es centren en estudiar la flora.[28]


Estan dotades d'instruments d'alta tecnologia com: visió d'infrarojos, escoltar ultrasons, microscopis i molts altres per poder dur a terme un treball d'investigació i exploració complet. Compten amb un coeficient intel·lectual equivalent al d'un nin de 4 anys i poden prendre les decisions que trobin oportunes sense l'ajut de les persones. Això és molt important ja que el científics no poden donar ordres a les sondes pràcticament ja que la informació tarda 6,5 anys en arribar. Tenen un holograma de presentació per si trobessin vida intel·ligent.

ASIMO

Compten amb l'ajut de mini-sondes per dur a terme l'exploració, aquestes són:

  • Les aranyes: dissenyades per investigar llocs estrets o massa perillosos per els robots, tenen petites càmeres a la part superior i poden recollir mostres de matèria vegetal i animal.
  • Càmeres disc: són exploradors d'alta velocitat i estan equipats amb dues petites càmeres per enregistrar vídeo.

Per poder volar (és el seu sistema de moviment) aprofiten l'hidrogen que es troba a l'atmosfera. El capten i omplen una bossa que els fa flotar. El problema de volar però, es que necessiten molta energia. Per obtenir-la, el sac està cobert de panells fotovoltaics que amb l'ajuda d'unes substàncies semblant a les algues transformen l'energia solar en energia mecànica. Les sondes s'impulsen a un velocitat punta de 50km/h gràcies a que tenen dos reactors que pivoten.[29]

Robòtica a l'actualitat

Data Fet Forma Mobilitat Capacitats Nom del robot Inventor
2000 Robot humanoide ASIMO fa 130 cm d'alt i pesa 54 kg. Té una velocitat de desplaçament de 2,7 km/hora i una velocitat de circulació de 6km/hora Capaç de desplaçar-se de forma bípeda i interactuar amb les persones. Té la capacitat de reconèixer objectes en moviment, postures, gestos, el seu entorn, sons i cares, el que li permet interactuar amb els humans.El robot pot detectar els moviments de diversos objectes mitjançant l'ús de la informació visual captada per dos "ulls", càmeres, al cap i també determinar la distància i direcció ASIMO Fona Motor Co. Ltd

Experts

  • Curtis Clark: com a professor de ciències biològiques, el Dr Curtis Clark ha estat a la Universitat Politècnica Estatal de Califòrnia des de 1998. És especialista en botànica i està principalment interessat en la diversitat, l'evolució i l'hàbitat de les plantes.
  • J. Craig Venter: és un biòleg i empresari nord-americà. Va ser el president i fundador de Celera Genomics, fent-se famós en arrencar el seu propi Projecte Genoma Humà el 1999, al marge del consorci públic, amb propòsits comercials i utilitzant la tècnica "shotgun sequencing".
  • Randy Pollock: l'experiència de Pollock en el disseny dels espectròmetres d'ones infraroges termals l'ha convertit en un líder de projectes de la NASA.
  • David Moriarty: professor de ciències biològiques a la Universitat Politècnica de Califòrnia a Pomona. S'ha exercit en diversos càrrecs, incloent degà interí de la Facultat de Ciències, des del seu ingrés a la universitat el 1976.
    Dr.Michio Kaku
  • James Kirkland: paleontòleg de l'estat de Utah Geological Survey. Un expert en el Període Mesozoic, la seva carrera inclou nombrosos descobriments de nous dinosaures, entre ells un dels més notables, Utahraptor.
  • Michio Kaku: reconegut internacionalment pel seu treball en física teòrica i el medi ambient, el Dr Michio Kaku continua el que Albert Einstein va començar: la recerca d'una "teoria del tot". Michio és el principal candidat per desentranyar els misteris de l'univers, el que podria ser desxifrat en una sola equació, tot just un centímetre de longitud.
  • Jack Horner: famós paleontòleg que actualment s'exerceix com curador de paleontologia al Museu de les Rocoses, a la Universitat Estatal de Montana a Bozeman, Mont. Horner és reconegut per la seva àmplia gamma d'estudis temàtics sobre dinosaures. Va descobrir els ous de dinosaure per primera vegada a l'hemisferi occidental i els embrions de dinosaures.
  • James Garvin: amb la NASA durant més de 20 anys, el Dr James Garvin ara s'exerceix com a cap científic de l'agència. El seu lloc anterior amb la NASA va ser com científic principal per a l'exploració de Mart. Garvin té un doctorat la Universitat de Brown, i està enamorat de la natura des de la infància.
  • Stephen Hawking | Stephen W. Hawking: físic, cosmòleg i divulgador científic britànic. Els seus treballs més importants fins ara han consistit en aportar, juntament amb Roger Penrose, teoremes respecte a les singularitats espaitemporals en el marc de la relativitat general, i la predicció teòrica que els forats negres emetrien radiació, el que es coneix avui dia com radiació de Hawking.
  • Joan Horvath: directora executiva de la Lliga Mundial de l'Espai, un grup sense ànim de lucre que fomenta l'experimentació científica i l'interès dels estudiants.
  • Victoria Meadows: investigadora principal de l'equip de l'Institut d'Astrobiologia de la NASA. Meadows i el seu equip es centren principalment en la investigació d'ambients habitables i de vida en planetes extrasolars.
  • Wayne Barlowe: escriptor d'Expedition. Es va guanyar el sobrenom de "Audubon de l'Altre Món", amb les il·lustracions mítiques d'éssers extraterrestres i la fantasia de ciència ficció. Barlowe va estudiar belles arts i il·lustració en l 'Art Students League i la Cooper Union de Nova York. Va ser aprenent al Museu Americà d'Història Natural de Nova York, i és un membre de la Societat de Paleontòlegs de Vertebrats i de la Societat d'Il·lustradors.

Vídeos

Von Braun

Probabilitats de trobar vida

Les sondes


Referències

  1. «Alien Planet», (en anglès). . [Consulta: 8 de març].
  2. «argument», (en anglès). . [Consulta: 1314 de març].
  3. «Sondes especials Helios», (en castellà). diccionario astronomía. [Consulta: 15 de març].
  4. «Sondes especials Helios», (en castellà). Wikipedia en castellà. [Consulta: 15 de març].
  5. «Animals Darwin», (en anglès). . [Consulta: 13 de març].
  6. «Arrowtongue», (en anglès). . [Consulta: 13 de març].
  7. «Beachquill», (en anglès). . [Consulta: 13 de març].
  8. «Bladderhorn», (en anglès). . [Consulta: 14 de març].
  9. «Daggerwrist», (en anglès). . [Consulta: 13 de març].
  10. «Animals Darwin», (en anglès). . [Consulta: 13 de març].
  11. «Eosapien», (en castellà). . [Consulta: 13 de març].
  12. «Groveback», (en castellà). . [Consulta: 13 de març].
  13. «Prongheads», (en castellà). . [Consulta: 14 de març].
  14. «Gyrosprinter», (en castellà). . [Consulta: 13 de març].
  15. «Trunksucker», (en castellà). . [Consulta: 13 de març].
  16. «Rayback», (en castellà). . [Consulta: 14 de març].
  17. «Vegetals Darwin IV», (en anglès). . [Consulta: 13 de març].
  18. «Vida de Silici», (en castellà). . [Consulta: 13 de març].
  19. «Equació de Drake», (en català). . [Consulta: 15 de març].
  20. «Vida de Silici», (en castellà). . [Consulta: 13 de març].
  21. «Vida extraterrestre», (en català). . [Consulta: 13 de març].
  22. «Sistema Binari», (en català). Viquièdia en català. [Consulta: 12 de març].
  23. «Darwin IV», (en castellà). . [Consulta: 11 de març].
  24. «Darwin IV», 13 de març (en castellà). . [Consulta: 11 de març].
  25. «Darwin IV», (en castellà). . [Consulta: 11 de març].
  26. «Darwin IV», (en anglès). . [Consulta: 11 de març].
  27. «Condicions per a la vida», (en castellà). . [Consulta: 13 de març].
  28. «Les sondes», (en castellà). . [Consulta: 11 de març].
  29. «Robòtica», (en castellà). . [Consulta: 11 de març].
  30. «Experts», (en anglès). . [Consulta: 14 de març].


Enllaços externs



Mata.png
Alien Planet

Francina Bauçà - Toni Joan Bosch - Adrià de la Rosa - Marta Mesquida - Meritxell Ramon - Toni Rechach - Pere Rodríguez - Judit Sardà - Andreu Tomàs - Jofre Urgeles - Adrià Serra

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines