2010: The Year We Make Contact

2010 : l'any que varem fer contacte és una pel·lícula del 1984, dirigida per Peter Hyams. Basada en la novel·la de Arthur C.Clarke. Tant la pel·lícula com la novel·la són la continuació de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey. Odissea dos tracta temes transcendents, com són l'evolució humana, la tecnologia, intel·ligència artificial o la vida extraterrestre. La classe de 4t d'ESO de física i química l'hem estat mirant i analitzant detingudament.

La finalitat de veure aquesta pel·lícula ha estat posar en pràctica tot el que hem estudiat sobre física fins al moment, com la dinàmica i la forces, específicament la gravitatòria, per així poder determinar quines són les exactituds i les inexactituds a nivell científic d'aquesta pel·lícula. Les lleis amb les que més hem treballat han estat:

Hem mirat aquesta pel·lícula perquè és considerada una de les pel·lícules més respectuoses en les lleis físiques. Per aconseguir la màxima correcció possible, tenint en compte els coneixements espacials d'aquella època, Peter Hyams va consultar a la NASA. A més, es va fer amb els serveis d'una centrifugadora enorme que va utilitzar com a localització per gravar les escenes interiors de la nau on, al film, s'hi simulava gravetat. A continuació s'expliquen detalladament tots els aspectes físics vists a la pel.licula, ja hagin estat encertats o bé modificant les lleis de la física.

Argument

Nou anys després del misteriós fracàs de la missió de la Discovery a Júpiter, els soviètics han desenvolupat un nova nau per poder arribar a Júpiter i rescatar la Discovery, l'Alexei Leonov. Per poder dur a terme aquest llarg viatge necessiten l'ajuda dels americans i, per això, fan un pacte per poder viatjar, realitzar la nova missió i tornar a casa amb èxit. Els fets de la pel·lícula passen dins l'època en que el Estats Units i Rússia estaven en guerra. Aquesta va produir molts problemes a nivells polítics, ideològics, econòmics, tecnològics, militars i informatius. Tot i que dins la pel·lícula aquestes dues grans potències són capaces de ajuntar-se per dur a terme una missió espacial. Cap dels dos bàndols va prendre mai accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar al conflicte "guerra freda". Els països americans defensaven el capitalisme, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme. Aquesta guerra es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de la URSS i la caiguda del comunisme.^[2]

La tripulació americana de la nau està formada pel Dr. Heywood Floyd, l'organitzador de la missió del 2001; el Dr. Chandra, creador de la computadora de la Discovery, HAL 9000, i Walter Curnow, un enginyer nord-americà. La seva funció és descobrir l'error de missió anterior, investigar el monòlit en òrbita al voltant del planeta i explicar la desaparició de David Bowman. Abans de l'arribada a Júpiter passen pel satèl·lit Europa perquè hi troben clorofil·la i hi envien una sonda que inesperadament i inexplicable és destruïda amb un gran esclat de llum.

HAL-9000

Posteriorment es troben amb la Discovery, abandonada a l'òrbita de Io i després de que Curnow posi la Discovery en condició operacional, les dues naus es troben amb el gegantesc monòlit. El Dr. Chandra reinicia la computadora HAL 9000 per determinar-ne si té alguna informació sobre la missió 2001. HAL és la computadora de bord encarregada de controlar les funcions vitals de la nau espacial Discovery. HAL té un bessó SAL que va ser utilitzada com a sistema de referència de HAL. SAL posseeix càmeres similars a les de HAL, l'única diferència és “l'ull” que envers de ser vermell és blau. Abans de l'inici de la missió soviètica-nord-americana per recuperar la Discovery, Chandra utilitza a SAL per simular els possibles efectes que poden haver causat a HAL, haver estat tan temps apagat (Projecte Fènix).^[3]

Per mirar d'aconseguir mes informació sobre el gran monòlit el cosmonauta Maxim Brailovsky (Elya Baskin), vola dins una càpsula espacial recorrent les enormes distàncies que té. Quan Max s'apropa al monòlit, un gran esclat d'energia el destrueix a Max juntament amb la seva càpsula espacial. L'avatar de Bowman viatja a la Terra, i manté contacte amb individus significants del seu passat humà com la seva mare malalta i la seva dona. Mentrestant, les tensions polítiques entre els Estats Units i la Unió Soviètica s'intensifiquen. Els astronautes nord-americans són obligats a deixar el Leonov, ja que és considerat territori soviètic, i tornen al Discovery, propietat dels Estats Units. A la Discovery, es produeix una aparició de Bowman davant de Floyd, advertint-lo que han de deixar Júpiter en dos dies. Davant tots els interrogants que té Floyd dins el seu cap, Bowman només contesta que el que passarà serà una cosa meravellosa. Després que Floyd aconseguís convèncer la tripulació soviètica de la Leonov, una taca fosca es forma a Júpiter. Les observacions del telescopi de HAL revelen que la gran taca fosca és, de fet, una immensa població de monòlits, que augmenten exponencialment. Per poder tornar a la terra Floyd i la tripulació de la Leonov dissenyen un pla per emprar la Discovery com propulsor. Malauradament, s'haurà de convèncer a HAL perquè pugui dur a terme el difícil procés de propulsar la Leonov amb la Discovery. Però un cop HAL ho entén, està d'acord que ell ha de sacrificar-se per poder salvar tots els humans a bord de la Leonov.^[4] Finalment, la Leonov aconsegueix sortir de l'òrbita de Júpiter. Els monòlits augmenten la densitat de Júpiter fins al punt que el planeta arriba a les temperatures i pressions necessàries per a la fusió nuclear, tornant-se un estel petit. HAL és ordenat per Bowman a transmetre un missatge repetidament a la Terra: "TOTS AQUESTS MONS SÓN SEUS TRET D'EUROPA. NO INTENTI ATERRAR ALLÀ. UTILITZEU-LOS JUNTS. UTILITZEU-LOS EN PAU". La pel·lícula conclou amb la meravellosa imatge de dos sols al cel terrestre i la transformació de Europa amb un planeta adequat per haver-hi vida i la col·locació d'un nou monòlit amb la missió d'observar com evoluciona la vida cap a la intel·ligència.^[5]