IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Wikimperi

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(La revolució: la força: redacció)
(orto)
Línia 15: Línia 15:
 
*Estudi de la sintaxi pròpia del wiki.
 
*Estudi de la sintaxi pròpia del wiki.
 
*Creació d'una nova normativa de treball, dissenyada específicament per al wiki.
 
*Creació d'una nova normativa de treball, dissenyada específicament per al wiki.
*Monitorització i interacció de treball amb els alumnes, fora del contexte físic de l'escola.
+
*Monitorització i interacció de treball amb els alumnes, fora del context físic de l'escola.
  
 
==L'exèrcit rebel==
 
==L'exèrcit rebel==
El wiki i la seva naturalesa, dissenyat per a fomentar el treball cooperatiu, organitzar informació, acumular dades, implica també, per a professors i alumnes igualment, una dimensió nova en l'àmbit escolar definida per les següents característiques:
+
El wiki i la seva naturalesa, dissenyat per fomentar el treball cooperatiu, organitzar informació, acumular dades, implica també, per a professors i alumnes igualment, una dimensió nova en l'àmbit escolar definida per les següents característiques:
  
 
*El professor adopta un nou rol, i es converteix en la figura d'administrador.
 
*El professor adopta un nou rol, i es converteix en la figura d'administrador.
Línia 25: Línia 25:
 
*Ús del criteri personal en benefici del grup.
 
*Ús del criteri personal en benefici del grup.
 
*Ús de la pàgina de discussió.
 
*Ús de la pàgina de discussió.
**Per a demanar ajuda.
+
**Per demanar ajuda.
**Per a donar consells.
+
**Per donar consells.
**Per a matenir un debat obert, és una mena de fòrum.
+
**Per mantenir un debat obert, és una mena de fòrum.
*Acceptar que l'edició repetida i múltiple d'un mateix text, i per múltiples editors, és el camí cap a la perfecció.
+
*Acceptar que l'edició repetida i múltiple d'un mateix article, i per múltiples editors, és el camí cap a la perfecció.
 
*La creativitat.
 
*La creativitat.
 
**Gaudir de l'oportunitat de dissenyar, crear espais web, on la col·laboració durà a terme una tasca definida i concreta.  
 
**Gaudir de l'oportunitat de dissenyar, crear espais web, on la col·laboració durà a terme una tasca definida i concreta.  
Línia 34: Línia 34:
 
**L'alumne avantatjat, que sigui creatiu, podrà assolir l'estatus d'administrador.  
 
**L'alumne avantatjat, que sigui creatiu, podrà assolir l'estatus d'administrador.  
  
El sistema educatiu actual, ens permet aprendre a tots junts, professors i alumnes, de forma simultània, però enlloc és això tan visible com a l'àrea d'informàtica. El tema està però en que la informàtica ha deixat de ser una assignatura, amb una aula d'ordinadors, per a passar a ser una eina.  
+
El sistema educatiu actual, ens permet aprendre a tots junts, professors i alumnes, de forma simultània, però enlloc és això tan visible com a l'àrea d'informàtica. El tema està, però, en què la informàtica ha deixat de ser una assignatura, amb una aula d'ordinadors, per a passar a ser una eina.
  
El treball que es duu a terme a l'assigatura d'informàtica actualment, és una resposta directa al creixement dels coneixements i interessos informàtics dels alumnes i dels professors. Aquest aprenentatge paral·lel al assolita a l'escola, es fa a ca seva, davant una pantalla d'ordinador, avui en dia inevitablement connectat a internet. La importància dels motors de búsqueda, els famosos cercadors, han suposat l'accés a una autèntica biblioteca. Però ha suposat molt més. Amb l'aparició dels fòrums o dels blogs, s'ha possibilitat el contacte, el debat. Amb el cercador podem trobar la solució a un problema, o un tutorial, però molt sovint, aquesta informació surt d'un espai de debat, d'un fòrum públic, d'una llista de correu. La possibilitat de descobrir que fent ús d'una eina determinada, un programa, em pot sorgir un problema que no sé resoldre és evident. Però la possibilitat de contactar amb algú, que geogràficament està situat a l'altra banda del món, però que comparteix els meus interessos, i està disposat a ajudar-me també. En els casos de programari lliure, de fet, és habitual contactar amb el mateix pare o mare del programa.
+
Per jo sempre ha estat una matèria '''instrumental''', com les matemàtiques o les llengües ... --[[Usuari:Pau|Pau]] 11:43 19 abr, 2006 (CEST)
  
El més interessant és aquest debat obert, que té com a conseqüència immediata una reacció en forma de creativitat. Una vegada podem posar opinions en comú i parlar obertament, el nostre projecte avança molt més aviat i segur, ja que tenim darrera tot un seguit d'usuaris que comproven i estudien també el nostre treball. Què està fent google des de fa un temps? Deixar en mans dels usuaris totes unes eines en estat beta per a ser testades. La resposta de l'ususari serà implacable, ja que en treurà totes les mancances, farà demandes, etc, fins que el programa assoleixi un estat estable. Si això ho aplicam al programari lliure, possiblement les noves versions estables dels programes siguin permanents betas, ja que lliure implica codi font obert i subjecte a modificacions i millores contínues.
+
El treball que es duu a terme a l'assigatura d'informàtica actualment, és una resposta directa al creixement dels coneixements i interessos informàtics dels alumnes i dels professors. Aquest aprenentatge paral·lel a l'assolit a l'escola, es fa a ca seva, davant una pantalla d'ordinador, avui en dia inevitablement connectat a internet. La importància dels motors de recerca han suposat l'accés a una autèntica biblioteca. Però ha suposat molt més. Amb l'aparició dels fòrums o dels blogs, s'ha possibilitat el contacte, el debat. Amb el cercador podem trobar la solució a un problema, o un tutorial, però molt sovint aquesta informació surt d'un espai de debat, d'un fòrum públic, d'una llista de correu. La possibilitat de descobrir que fent ús d'una eina determinada, un programa, en pot sorgir un problema que no sé resoldre és evident. Però la possibilitat de contactar amb algú, que geogràficament està situat a l'altra banda del món, però que comparteix els meus interessos, i està disposat a ajudar-me també. En els casos de programari lliure, de fet, és habitual contactar amb el mateix pare o mare del programa.
 +
 
 +
El més interessant és aquest debat obert, que té com a conseqüència immediata una reacció en forma de creativitat. Una vegada podem posar opinions en comú i parlar obertament, el nostre projecte avança molt més aviat i segur, ja que tenim darrera tot un seguit d'usuaris que comproven i estudien també el nostre treball. Què està fent [http://www.google.com/intl/ca/ Google] des de fa un temps? Deixar en mans dels usuaris unes eines en estat ''beta'' per a ser provades. La resposta de l'ususari serà implacable, ja que en treurà totes les mancances, farà demandes, etc, fins que el programa assoleixi un estat estable. Si això ho aplicam al programari lliure, possiblement les noves versions estables dels programes siguin permanents ''betes'', ja que lliure implica codi font obert i subjecte a modificacions i millores contínues.
  
 
==La revolució: la força==
 
==La revolució: la força==
Tota aquesta llibertat, i responsabilitat, només es pot dur a terme amb criteri, de forma constructiva i creativa. Però si no aprenem a ser creatius, i a donar responsabilitats i llibertats als nostres alumnes, n'hauran d'aprendre ells tot sols, sense l'escola. Una escola no es pot perdre una oportunitat d'aquestes dimensions. Fa unes setmanes vaig assistir a unes jornades sobre programari lliure i vaig poder escoltar un parell de xerrades on es parlava precissament de tot això: projectes que naixien directament de la comunicació entre grups geogràficament separats, però units per les idees i internet, de jerarquies empresarials o de projecte noves, de programes educatius fets per professors, no per programadors. Les noves eines informàtiques permeten crear aplicacions més simples. Va ser molt agradable sentir un professor d'institut admetre que ell, d'això o d'allò, no en sabia, però que demanaria ajuda, que ho miraria. Aquest projecte d'aprenentatge conjunt de professors i d'alumnes, d'ús de les noves tecnologies, de motivació, és la tendència present. Aquests són els trets d'identitat d'un projecte de present i de futur.
+
Tota aquesta llibertat, i responsabilitat, només es pot dur a terme amb criteri, de forma constructiva i creativa. Però si no aprenem a ser creatius, i a donar responsabilitats i llibertats als nostres alumnes, n'hauran d'aprendre ells tot sols, sense l'escola. Una escola no es pot perdre una oportunitat d'aquestes dimensions. Fa unes setmanes vaig assistir a unes jornades sobre programari lliure i vaig poder escoltar un parell de xerrades on es parlava precisament de tot això: projectes que naixien directament de la comunicació entre grups geogràficament separats, però units per les idees i internet, de jerarquies empresarials o de projecte noves, de programes educatius fets per professors, no per programadors. Les noves eines informàtiques permeten crear aplicacions més simples. Va ser molt agradable sentir un professor d'institut admetre que ell, d'això o d'allò, no en sabia, però que demanaria ajuda, que ho miraria. Aquest projecte d'aprenentatge conjunt de professors i d'alumnes, d'ús de les noves tecnologies, de motivació, és la tendència present. Aquests són els trets d'identitat d'un projecte de present i de futur.
 
+
La nostra tasca com a professors és donar exemple de creativitat, d'adaptació, de mentalitats obertes. Les noves eines, com ara el wiki, ens permeten adoptar aquest rol d'administrador, des d'on controlar el projecte escollit, però també, a la vegada que improvisam normatives en resposta a diferents problemes, i cream hàbits i pautes a seguir, hem d'estar preparats a cedir terreny, a deixar que els alumnes siguin els que trobin aquest espai i el desenvolupin, Hem de permetre que s'expressin en llibertat. Nosaltres hem de liderar el camí, mostrar l'objectiu, obrir el debat, obligar a re-editar, re-escriure, millorar, donar criteri, i finalment, com a objectiu final, admetre nous administradors.
+
 
+
 
+
 
+
 
+
 
+
  
 +
La nostra tasca com a professors és donar exemple de creativitat, d'adaptació, de mentalitats obertes. Les noves eines, com ara el wiki, ens permeten adoptar aquest rol d'administrador, des d'on controlar el projecte escollit, però també, a la vegada que improvisam normatives en resposta a diferents problemes, i cream hàbits i pautes a seguir, hem d'estar preparats a cedir terreny, a deixar que els alumnes siguin els que trobin aquest espai i el desenvolupin. Hem de permetre que s'expressin en llibertat. Nosaltres hem de liderar el camí, mostrar l'objectiu, obrir el debat, obligar a reeditar, reescriure, millorar, donar criteri, i finalment, com a objectiu final, admetre nous administradors.
  
  
 
[[categoria:Projecte Wiki]]
 
[[categoria:Projecte Wiki]]

Revisió de 11:43, 19 abr 2006

Contingut

el wiki: el costat obscur

El wiki com a eina de treball aporta molts de punts nous a explorar, però també ens mostra unes mancances que tal vegada no es veuen tan clares en altres activitats, però que amb aquesta metodologia queden exposades.

Les novetats del wiki com a eina pedagògica per als alumnes

  • Treball en línia.
  • Coneixement d'una nova normativa de treball.
  • Coneixement tècnic del programa mediawiki, motor del wiki, en el nostre cas.
  • Estudi de la sintaxi pròpia del wiki.
  • Aquest treball en línia és editat obertament per tothom i immediatament publicat.
  • La feina realitzada, lluny d'està completa, està en procés, i en conseqüència, pot tenir errades de tot tipus.

Les novetats del wiki com a eina pedagògica per als professors

  • Treball en línia.
  • Mínim coneixement tècnic del programa mediawiki, motor del wiki, en el nostre cas.
  • Estudi de la sintaxi pròpia del wiki.
  • Creació d'una nova normativa de treball, dissenyada específicament per al wiki.
  • Monitorització i interacció de treball amb els alumnes, fora del context físic de l'escola.

L'exèrcit rebel

El wiki i la seva naturalesa, dissenyat per fomentar el treball cooperatiu, organitzar informació, acumular dades, implica també, per a professors i alumnes igualment, una dimensió nova en l'àmbit escolar definida per les següents característiques:

  • El professor adopta un nou rol, i es converteix en la figura d'administrador.
    • L'administrador controla tot l'espai wiki, i té poder infinit per a fer i desfer, és el dominador absolut: l'emperador!
  • Introducció de canvis als articles o pàgines en directe, no fets per nosaltres mateixos necessàriament.
  • Ús del criteri personal en benefici del grup.
  • Ús de la pàgina de discussió.
    • Per demanar ajuda.
    • Per donar consells.
    • Per mantenir un debat obert, és una mena de fòrum.
  • Acceptar que l'edició repetida i múltiple d'un mateix article, i per múltiples editors, és el camí cap a la perfecció.
  • La creativitat.
    • Gaudir de l'oportunitat de dissenyar, crear espais web, on la col·laboració durà a terme una tasca definida i concreta.
    • El wiki és una eina que ens permetrà expressar-nos d'igual a igual.
    • L'alumne avantatjat, que sigui creatiu, podrà assolir l'estatus d'administrador.

El sistema educatiu actual, ens permet aprendre a tots junts, professors i alumnes, de forma simultània, però enlloc és això tan visible com a l'àrea d'informàtica. El tema està, però, en què la informàtica ha deixat de ser una assignatura, amb una aula d'ordinadors, per a passar a ser una eina.

Per jo sempre ha estat una matèria instrumental, com les matemàtiques o les llengües ... --Pau 11:43 19 abr, 2006 (CEST) 

El treball que es duu a terme a l'assigatura d'informàtica actualment, és una resposta directa al creixement dels coneixements i interessos informàtics dels alumnes i dels professors. Aquest aprenentatge paral·lel a l'assolit a l'escola, es fa a ca seva, davant una pantalla d'ordinador, avui en dia inevitablement connectat a internet. La importància dels motors de recerca han suposat l'accés a una autèntica biblioteca. Però ha suposat molt més. Amb l'aparició dels fòrums o dels blogs, s'ha possibilitat el contacte, el debat. Amb el cercador podem trobar la solució a un problema, o un tutorial, però molt sovint aquesta informació surt d'un espai de debat, d'un fòrum públic, d'una llista de correu. La possibilitat de descobrir que fent ús d'una eina determinada, un programa, en pot sorgir un problema que no sé resoldre és evident. Però la possibilitat de contactar amb algú, que geogràficament està situat a l'altra banda del món, però que comparteix els meus interessos, i està disposat a ajudar-me també. En els casos de programari lliure, de fet, és habitual contactar amb el mateix pare o mare del programa.

El més interessant és aquest debat obert, que té com a conseqüència immediata una reacció en forma de creativitat. Una vegada podem posar opinions en comú i parlar obertament, el nostre projecte avança molt més aviat i segur, ja que tenim darrera tot un seguit d'usuaris que comproven i estudien també el nostre treball. Què està fent Google des de fa un temps? Deixar en mans dels usuaris unes eines en estat beta per a ser provades. La resposta de l'ususari serà implacable, ja que en treurà totes les mancances, farà demandes, etc, fins que el programa assoleixi un estat estable. Si això ho aplicam al programari lliure, possiblement les noves versions estables dels programes siguin permanents betes, ja que lliure implica codi font obert i subjecte a modificacions i millores contínues.

La revolució: la força

Tota aquesta llibertat, i responsabilitat, només es pot dur a terme amb criteri, de forma constructiva i creativa. Però si no aprenem a ser creatius, i a donar responsabilitats i llibertats als nostres alumnes, n'hauran d'aprendre ells tot sols, sense l'escola. Una escola no es pot perdre una oportunitat d'aquestes dimensions. Fa unes setmanes vaig assistir a unes jornades sobre programari lliure i vaig poder escoltar un parell de xerrades on es parlava precisament de tot això: projectes que naixien directament de la comunicació entre grups geogràficament separats, però units per les idees i internet, de jerarquies empresarials o de projecte noves, de programes educatius fets per professors, no per programadors. Les noves eines informàtiques permeten crear aplicacions més simples. Va ser molt agradable sentir un professor d'institut admetre que ell, d'això o d'allò, no en sabia, però que demanaria ajuda, que ho miraria. Aquest projecte d'aprenentatge conjunt de professors i d'alumnes, d'ús de les noves tecnologies, de motivació, és la tendència present. Aquests són els trets d'identitat d'un projecte de present i de futur.

La nostra tasca com a professors és donar exemple de creativitat, d'adaptació, de mentalitats obertes. Les noves eines, com ara el wiki, ens permeten adoptar aquest rol d'administrador, des d'on controlar el projecte escollit, però també, a la vegada que improvisam normatives en resposta a diferents problemes, i cream hàbits i pautes a seguir, hem d'estar preparats a cedir terreny, a deixar que els alumnes siguin els que trobin aquest espai i el desenvolupin. Hem de permetre que s'expressin en llibertat. Nosaltres hem de liderar el camí, mostrar l'objectiu, obrir el debat, obligar a reeditar, reescriure, millorar, donar criteri, i finalment, com a objectiu final, admetre nous administradors.

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines