IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Tema de lògica

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Possibles exercicis amb taules de veritat)
Línia 153: Línia 153:
 
! | 0
 
! | 0
 
! | 0
 
! | 0
! | 1  
+
! | 0  
 
|-
 
|-
 
! | 0
 
! | 0
Línia 165: Línia 165:
 
! | 1
 
! | 1
 
! | 0
 
! | 0
! |  
+
! |
 
|-
 
|-
 
! | 0
 
! | 0
Línia 177: Línia 177:
 
! | 1
 
! | 1
 
! | 0
 
! | 0
! |  
+
! |
 
|-
 
|-
 
! | 0
 
! | 0
Línia 189: Línia 189:
 
! | 1
 
! | 1
 
! | 1
 
! | 1
! |  
+
! | 0
 
|-
 
|-
 
! | 0
 
! | 0
Línia 201: Línia 201:
 
! | 1
 
! | 1
 
! | 1
 
! | 1
! |  
+
! | 1
 
|}
 
|}
  

Revisió de 12:24, 25 maig 2006

TERCER TRIMESTRE D'ÈTICA. LÒGICA FORMAL.

Contingut

Introducció a la lògica

Què és la lògica?

És l'estudi dels raonaments ben fets.

La lògica analitza l’estructura dels raonament i assenyala les condicions de la seva validesa.

Per tant, és el procediment sistemàtic i fundat que ens permet diferenciar un raonament correcte o vàlid, d’un altre d’incorrecte o invàlid.

Què no farem a les classes de lògica?

No discutirem els continguts dels enunciats

Per a què serveix? Objectius.

La lògica serveix per no deixar-se enganyar per discursos invàlids i per aprendre a crear argumentacions vàlides per defensar les nostres idees o entendre les dels altres.

Criteris d'avaluació. Què hem de saber fer per aprovar?

1-Formalitzar amb una fórmula ben formulada qualsevol conjunt de preposicions.

2-Calcular amb una taula de veritat si uns arguments són: Contradictoris tautològics o indeterminats.

3-Distingir arguments i dir si compleixen les condicions de veritat, validesa o solidesa.

4-Identificar els tipus de fal·làcies o falsos arguments que tens a continuació.

5- Construir arguments sòlids per defensar la nostra opinió. Tipus Creus que l'amo del pou hauria de compartir la seva aigua?

L'anàlisi formal dels enunciats

Com formalitzar una proposició amb una fórmula ben formulada?

Utilitzarem :

  • Símbols preposicionals:
 ·p, q, r (s, t, u,...)
  • Símbols lògics:
 ·Λ, per dir que si (si que m'agrada)
 ·ν, per dir o(tomàtiga o pastanaga)
 ·≡, per dir igual (igual que)
 ·¬, per dir no (no m'agrada la sopa)
 ·→ , per implicar alguna cosa (menjaré si ho dius)
 ·←→, és un doble implicador (si i només si escrius)
 ·(), els utilitzam quan tenim més de tres preposicions a una frase. (qΛ¬r)→p

Exemple:

p≡m'agrada fumar

q≡vaig a la platja

r≡dormiré tot el matí

Vegem alguns exemples per a entendre una mica millor la lògica:

pΛq M'agrada fumar i vaig a la platja.

qˬp Vaig a la platja i no m'agrada fumar.

q→r Si vaig a la platja aleshores magrada fumar.

Les taules de veritat. Una potent arma per saber com és un argument.

L'axioma, el millor punt de partida.

L'AXIOMA

Normes de construcció d'una taula de veritat.

1. Mirarem quantes proposicions intervenen.

2. Analitzarem tots els casos possibles.

  2.1 Casos possibles = 2 elevat a n 
  2.2 La lletra p es dividirà en meitats. 
  2.3 La lletra q es dividirà en quarts. 
  2.4 La lletra r es dividirà en octaus. 

3. Dividirem la frase composta en totes les seves parts.

4. Cada part ha de ser una fórmula ben formulada.

5. Situarem cada fórmula ben formulada a una columna.

6. Ajuntarem les fórmules ben formulades en parts fins que quedi una frase completa.

7. Aplicarem l'axioma a tot el conjunt de manera progressiva.

Possibles resultats d'una taula de veritat.

Només hi ha tres possibles resultats

  • Contradicció: Quan tot dóna 0.
  • Tautologia: Quan tot dóna 1.
  • Indeterminació: Altres casos.

Possibles exercicis amb taules de veritat

p q r ¬p ¬q ¬r pΛq qνr p→q p←→q ¬r→(pΛq)
1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 1
1 1 0 0 0 1 1 1 1 1 1
1 0 1 0 1 0 0 1 0 0 1
1 0 0 0 1 1 0 1 0 0 0
0 1 1 1 0 0 0 1 1 0 0
0 1 0 1 0 1 0 0 1 0 1
0 0 1 1 1 0 0 1 1 1 0
0 0 0 1 1 1 0 0 1 1 1

Consells: (M'agradaria que en Jaume els revisési en comprovés l'efectivitat, personalment, m'han anat molt bé)

  • El primer que m'agradaria dir és que una t.d.v. es pot llegir, i així fer-ne més fàcil la resolució sense cap axioma davant.
  • L'únic que necessitem és tenir en compte els valors 1 i 0 i interpretar-los correctament.
Per exemple:
Una fila en que: p = 1, q = 0.
  • pΛq: 0. Quan es compleixen els dos valors, el resultat és 1. És a dir, si tots dos valors de p i q són 1, el resultat final és 1, en qualssevol cas contrari, el resultat és 0.
  • pνq: 1. En aquest cas, ens fixem en si un dels dos valors es compleix, és a dir, si un dels dos té valor 1. Com que la conjunció que els uneix es "o", només ens és necessari perquè el resultat es compleixi.
  • p→q: 0. L'implicador ens pregunta si p i q en aquest cas tenen el mateix valor. Siguin 1 i 1, o 0 i 0, els valors es compliran. Només hi ha una excepció que va en contra del que podriem pensar que és normal: en cas de que l'antecedent de l'implicador és 0 i el conseqûent és 1, que el valor final és 1.
  • p←→q: 0. Només es compleix quan p i q tenen el mateix valor, sense excepcions.

No sé si ajudará però qualssevol cosa es discuteixi a Discussió.

Anàlisi dels arguments

Forma d'un argument

Què és un argument?

Veritat, validesa i solidesa

Estudi de les fal·làcies. Els falsos arguments.

Criteris d'avaluació. A la prova haureu de...

Formalitzar amb una f.b.f. qualsevol conjunt de proposicions.

Calcular amb una t.d.v. com és un argument.

Distingir els termes veritat, validesa i solidesa i aplicar-los a un argument.

Identificar els tipus de fal·làcies o falsos arguments.

Construir arguments sòlids per defensar les vostres idees.


Dubtes

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines