IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Tema de lògica

De Matawiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Fal·làcies formals)
 
(Hi ha 82 revisions intermèdies sense mostrar fetes per 20 usuaris)
Línia 16: Línia 16:
  
 
===Criteris d'avaluació. Què hem de saber fer per aprovar?===
 
===Criteris d'avaluació. Què hem de saber fer per aprovar?===
Formalitzar amb una fórmula ben formulada qualsevol conjunt de preposicions.
+
1-Formalitzar amb una fórmula ben formulada qualsevol conjunt de preposicions.
  
2-Calcular amb una taula de veritat si uns arguments són: Contradictoris tautològics o indeterminats.
+
2-Calcular amb una taula de veritat si uns arguments són: Contradictoris, tautològics o indeterminats.
  
 
3-Distingir arguments i dir si compleixen les condicions de veritat, validesa o solidesa.
 
3-Distingir arguments i dir si compleixen les condicions de veritat, validesa o solidesa.
  
4-Identificar els tipus de fal·làcies o falsos arguments que tens a continuació.
+
4-Identificar els tipus de fal·làcies o falsos arguments que tens a continuació.<-- Pregunta llevada
  
 
5- Construir arguments sòlids per defensar la nostra opinió. Tipus ''Creus que l'amo del pou hauria de compartir la seva aigua?''
 
5- Construir arguments sòlids per defensar la nostra opinió. Tipus ''Creus que l'amo del pou hauria de compartir la seva aigua?''
 +
 +
6-Més informació(pàgines web)
 +
  
 
=BLOC I: L'anàlisi formal dels enunciats=
 
=BLOC I: L'anàlisi formal dels enunciats=
Línia 30: Línia 33:
  
 
Utilitzarem :
 
Utilitzarem :
*Símbols preposicionals:  
+
*Símbols proposicionals:  
 
   ·p, q, r (s, t, u,...)
 
   ·p, q, r (s, t, u,...)
 
*Símbols lògics:  
 
*Símbols lògics:  
   ·Λ, per dir que si (si que m'agrada)
+
   · Λ, per dir que i (és bo i m'agrada)
   ·ν, per dir o(tomàtiga o pastanaga)
+
   · ν, per dir o (vull tomàtiga o destest la pastanaga)  
   ·≡, per dir igual (igual que)
+
   · →, per implicar alguna cosa (si detest la pastanaga, aleshores m'agrada la tomàtiga)
  ·¬, per dir no (no m'agrada la sopa)
+
   · ←→, és un doble implicador (si i només si escrius)
   ·→ , per implicar alguna cosa (menjaré si ho dius)
+
  · ¬, per dir no (no m'agrada la sopa)
  ·←→, és un doble implicador (si i només si escrius)
+
   · (), els utilitzam quan tenim més de tres proposicions a una frase. (qΛ¬r)→p
   ·(), els utilitzam quan tenim més de tres preposicions a una frase. (qΛ¬r)→p
+
  · ≡, per dir igual (igual que)
 +
 
 +
'''Norma''': No hi pot haver conectors sense proposicions.
  
 
Exemple:
 
Exemple:
  
p≡m'agrada fumar
+
p ≡ m'agrada fumar
 
    
 
    
q≡vaig a la platja
+
q ≡ vaig a la platja
 
    
 
    
r≡dormiré tot el matí
+
r ≡ dormiré tot el matí
  
 
Vegem alguns exemples per a entendre una mica millor la lògica:
 
Vegem alguns exemples per a entendre una mica millor la lògica:
  
pΛq  M'agrada fumar i vaig a la platja.
+
p Λ q : M'agrada fumar i vaig a la platja.
  
qˬp Vaig a la platja i no m'agrada fumar.
+
q Λ ¬p :Vaig a la platja i no m'agrada fumar.
  
q→r Si vaig a la platja aleshores magrada fumar.
+
q → p : Si vaig a la platja aleshores magrada fumar.
 +
 
 +
q ←→ p : Si i només si vaig a la platja, aleshores m'agrada fumar.
 +
 
 +
¬q Λ p : No vaig a la platja però m'agrada fumar.
 +
 
 +
'''Recordau:'''
 +
* Quan hi ha més d'un connector s'utilitzen els parèntesis i els claudators.
 +
 
 +
* No poden haver connectors sense proposicions.
 +
 
 +
* La coma dels implicadors ("'''→'''" i "'''←→'''") no compten com a '''Λ'''
  
 
==Les taules de veritat. Una potent arma per saber com és un argument.==
 
==Les taules de veritat. Una potent arma per saber com és un argument.==
Línia 104: Línia 120:
  
 
No sé si ajudará però qualssevol cosa es discuteixi a Discussió.
 
No sé si ajudará però qualssevol cosa es discuteixi a Discussió.
 +
 +
===Possibles resultats de les taules de veritat (explicat per un alumne)===
 +
 +
'''Una altra forma d'explicar el que posa a dalt de manera que potser sigui més entenedora per la gent:'''
 +
 +
La lògica és el punt on s'uneixen lingüístics i matemàtics, per a això, per a aquells que siguin més matemàtics i ja hagin entés es concepte de sa taula de veritat (i alhora no vulguin estar sempre substituint les proposicions per frases reals per a saber si la frase és veritat o mentida), es poden utilitzar les següents "fórmules matemàtiques".
 +
 +
*'''pνq = 1''' si, com a mínim, una de les dues proposicions és 1 (si les dues proposicions són 1 també serà veritat perquè el disjuntor "ν" no és excloent).
 +
*'''pΛq = 1''' només si les dues proposicions són 1.
 +
*'''p→q = 0''' només en el cas de que el precedent (la proposició que va darrera de l'"aleshores", en aquest cas la q) sigui 0.
 +
*'''p←→q = 1''' només si les dues proposicions ténen el mateix valor (és a dir si les dues proposicions són 0 o les dues proposicions són 1).
 +
 +
 +
'''Llegenda'''
 +
:0 = ''mentida''
 +
:1 = ''veritat''
 +
:p = ''una proposició o conjunt de proposicions variable''
 +
:q = ''una proposició o conjunt de proposicions variable diferent de'' "p".
 +
 +
Clicant sobre aquest enllaç podreu practicar les taules de veritat:
 +
[[http://weib.caib.es/cgi-bin/tveritat/tveritat.exe]]
  
 
=BLOC II: Anàlisi dels arguments=
 
=BLOC II: Anàlisi dels arguments=
 
==Forma d'un argument==
 
==Forma d'un argument==
 
===Què és un argument?===
 
===Què és un argument?===
És un conjunt de creences (proposicions) anomenades premisses més una nova creença anomenada conclussió.
+
És un conjunt de creences (proposicions) anomenades premises més una nova creença anomenada conclusió.
En forma estandart la conclussió va a continuació dels premises separada per un "per conseqüent".
+
De forma estàndard la conclussió va a continuació dels premises separada per un "per conseqüent".
  
 
==Veritat, validesa i solidesa==
 
==Veritat, validesa i solidesa==
Línia 117: Línia 154:
  
 
===Validesa===
 
===Validesa===
 +
Un argument és vàlid si la veritat de les premisses és incompatible amb la falcedat de la conclusió.
 +
 +
Quan les premises són incompatibles, tenim validesa no sòlida (VNS).
  
 
'''En negatiu:''' Un argument no és vàlid quan existeix alguna situació en la qual les premises són totes vertaderes però la conclussió és falsa.
 
'''En negatiu:''' Un argument no és vàlid quan existeix alguna situació en la qual les premises són totes vertaderes però la conclussió és falsa.
  
'''En positiu:'''Un argument és vàlid quan no és possible que, en alguna situació, les premises siguin vertaderes i la conclussió falsa.
+
'''En positiu:''' Un argument és vàlid quan no és possible que, en alguna situació, les premises siguin vertaderes i la conclussió falsa.
  
 
===Solidesa===
 
===Solidesa===
Línia 127: Línia 167:
 
* Només poden ser sòlids els arguments vàl·lids!
 
* Només poden ser sòlids els arguments vàl·lids!
  
==5-Estudi de les fal·làcies. Els falsos arguments.==
+
 
 +
 
  
 
=Criteris d'avaluació. A la prova haureu de...=
 
=Criteris d'avaluació. A la prova haureu de...=
  
==Formalitzar amb una f.b.f. qualsevol conjunt de proposicions.==
+
*Formalitzar amb una f.b.f. qualsevol conjunt de proposicions.
  
==Calcular amb una t.d.v. com és un argument.==
+
*Calcular amb una t.d.v. com és un argument.
  
==Distingir els termes veritat, validesa i solidesa i aplicar-los a un argument.==
+
*Distingir els termes veritat, validesa i solidesa i aplicar-los a un argument.
  
==Identificar els tipus de fal·làcies o falsos arguments.==
+
*Identificar els tipus de fal·làcies o falsos arguments. <-- pregunta llevada
  
==Construir arguments sòlids per defensar les vostres idees.==
+
*Construir arguments sòlids per defensar les vostres idees.
  
 
----
 
----
 +
 +
=Fal·làcies=
 +
 +
Les '''fal·làcies''' són arguments aparentment vàlids per la seva forma, però que amaguen una invalidesa per distints motius. Podem trobar dos tipus de fal·làcies: les fàl·làcies formals i les no formals.
 +
 +
==Fal·làcies formals==
 +
 +
'''Fals dilema:''' Planteja dues opcions i no deixa agafar-les totes dues ni fugir de cap d'elles i tampoc permet cap altra opció.
 +
 +
Exemples:
 +
 +
* ''Ets beneit o menges merda?''
 +
* ''O gol o 1000 a 0.''
 +
 +
<math>
 +
  \begin{array}{r}
 +
      p w q \\
 +
      \ p  \\
 +
      \hline
 +
      \neg q
 +
  \end{array}
 +
</math>
 +
 +
 +
'''Falsa atribució de causa o introducció del condicional''' (''non causa pro causa''): Es donen dos fets i s'atribueix que un és causa de l'altre.
 +
 +
Exemples:
 +
* '' Si prens aquest medicament aprimaràs 10 Kg.''
 +
* '' El pop Paul ha dit que guanyarà el Barça.''
 +
 +
<math>
 +
  \begin{array}{r}
 +
      p \\
 +
      q  \\
 +
      \hline
 +
      p \to q \\
 +
  \end{array}
 +
</math>
 +
 +
 +
'''Fal·làcia del disjuntor no exclusiu''': Només es poden donar una de les dues opcions.
 +
 +
Exemples:
 +
*'' Plou o està banyat. Plou. Doncs no està banyat.''
 +
 +
Estructura:
 +
 +
<math>
 +
  \begin{array}{r}
 +
      p \ w \ q \\
 +
      p  \\
 +
      \hline
 +
      \neg q
 +
  \end{array}
 +
</math>
 +
 +
'''Fal·làcia d'afirmació consequent:''' Fal·làcia deductiva però no acceptable.
 +
 +
Exemple:
 +
 +
* ''Si som terrorista aleshores som independentista.Som independentista. Per tant, som terrorista.''
 +
 +
Estructura:
 +
 +
<math>
 +
  \begin{array}{r}
 +
      p \to q \\
 +
      q  \\
 +
      \hline
 +
      p
 +
  \end{array}
 +
</math>
 +
 +
Es pot confondre amb el Modus Ponens, un argument vàlid.
 +
 +
 +
''' Fal·làcia de negació de l'antecedent '''
 +
 +
Exemples:
 +
*''Si plou alsehores està banyat. No plou. Conclusió: no està banyat''.
 +
 +
Estructura:<math>
 +
  \begin{array}{r}
 +
      p \rightarrow q \\
 +
      \neg p  \\
 +
      \hline
 +
      \neg q
 +
  \end{array}
 +
</math>
 +
 +
Es una fal·làcia perque pot estar banyat per altres causes.
 +
 +
Es pot confondre amb el Modus Tollens, un argument vàlid.
 +
 +
==Fal·làcies no formals==
 +
 +
Les '''fal·làcies no formals''' són raonaments en els quals el que aporten les premisses no és adeqüat per a justificar la conclusió a la que es vol arribar.
 +
 +
* Fal·làcia '''ad hominem''' (dirigit contra l'home)
 +
 +
En lloc de presentar raons s'ataca o desacredita a la persona.
 +
Ex: No vull fer feina amb na Maria pequè és rossa.
 +
 +
* Fal·làcia '''ad baculum''' (amenaça)
 +
 +
No s'aporten raons, es recorre a l'amenaça.
 +
Ex: O fas els deures o no sortiràs al pati mai més.
 +
 +
* Fal·làcia '''ad antoritas / verecundian''' (l'autoritat té el poder)
 +
 +
Defensa una conclusió sense aportar raons.
 +
Ex: El professor diu 1+1=2 i ja està!
 +
 +
* Fal·làcia '''ad populum''' (rumors del poble)
 +
Ex: En miquel m'ha dit que hem d'expulsar els immigrants sinó ens llevaran els llocs de feina.
 +
 +
* Fal·làcia '''ad ignoratum'''
 +
 +
No es pot demostrar el contrari.
 +
Ex: El meu cosí els vespres es vesteix de Superman i vola per la ciutat de Nova York.
 +
 +
=Arguments vàlids=
 +
''' Modus Ponens '''
 +
 +
Exemples:
 +
 +
* ''Sempre que estic trist, plor. Estic trist. Aleshores, plor.''
 +
 +
Estructura:
 +
 +
<math>
 +
  \begin{array}{r}
 +
      p \to q \\
 +
      p  \\
 +
      \hline
 +
      q
 +
  \end{array}
 +
</math>
 +
Equival a la Fal·làcia d'afirmació del consegüent.
 +
 +
 +
''' Modus Tollens '''
 +
 +
Exemples:
 +
*''Si plou aleshores està banyat. No està banyat. Aleshores, no plou.''
 +
 +
Estructura:
 +
 +
<math>
 +
  \begin{array}{r}
 +
      p \rightarrow q \\
 +
      \neg q  \\
 +
      \hline
 +
      \neg p
 +
  \end{array}
 +
</math>
 +
Es pot confondre amb la fal·làcia de negació de l'antecedent.
 +
 +
 +
''' Sil•logisme disjuntiu '''
 +
 +
Exemples: “Vas vestit o vas nuu. No vas vestit, per tant, vas nuu.”
 +
 +
 +
Estructura:
 +
 +
<math>
 +
  \begin{array}{r}
 +
      p \ v q \\
 +
      \neg p  \\
 +
      \hline
 +
      \ q
 +
  \end{array}
 +
</math>
 +
Es pot confondre amb el sil·logisme disjuntiu fal·laç.
 +
 +
=Més informació=
 +
 
 +
Aquí vos deix uns enllaços de unes pàgines que també expliquen amb altres paraules el que acabam de explicar:
 +
 +
http://www.iessantanyi.cat/filosofia/FiloCiutada/09Apunts.pdf
 +
 +
http://www.alquibla.org/salvador/logicadenunciats.htm
 +
  
 
'''[[Dubtes]]'''
 
'''[[Dubtes]]'''
 
[[Categoria:Ètica]]
 
[[Categoria:Ètica]]

Revisió de 18:16, 14 juny 2011

TERCER TRIMESTRE D'ÈTICA. LÒGICA FORMAL.

Contingut

Introducció a la lògica

-Què és la lògica?

És l'estudi dels raonaments ben fets.

La lògica analitza l’estructura dels raonament i assenyala les condicions de la seva validesa.

Per tant, és el procediment sistemàtic i fundat que ens permet diferenciar un raonament correcte o vàlid, d’un altre d’incorrecte o invàlid.

Què no farem a les classes de lògica? No discutirem els continguts dels enunciats

-Per a què serveix? Objectius.

La lògica serveix per no deixar-se enganyar per discursos invàlids i per aprendre a crear argumentacions vàlides per defensar les nostres idees o entendre les dels altres.

Criteris d'avaluació. Què hem de saber fer per aprovar?

1-Formalitzar amb una fórmula ben formulada qualsevol conjunt de preposicions.

2-Calcular amb una taula de veritat si uns arguments són: Contradictoris, tautològics o indeterminats.

3-Distingir arguments i dir si compleixen les condicions de veritat, validesa o solidesa.

4-Identificar els tipus de fal·làcies o falsos arguments que tens a continuació.<-- Pregunta llevada

5- Construir arguments sòlids per defensar la nostra opinió. Tipus Creus que l'amo del pou hauria de compartir la seva aigua?

6-Més informació(pàgines web)


BLOC I: L'anàlisi formal dels enunciats

Com formalitzar una proposició amb una fórmula ben formulada?

Utilitzarem :

  • Símbols proposicionals:
 ·p, q, r (s, t, u,...)
  • Símbols lògics:
 · Λ, per dir que i (és bo i m'agrada)
 · ν, per dir o (vull tomàtiga o destest la pastanaga) 
 · →, per implicar alguna cosa (si detest la pastanaga, aleshores m'agrada la tomàtiga)
 · ←→, és un doble implicador (si i només si escrius)
 · ¬, per dir no (no m'agrada la sopa)
 · (), els utilitzam quan tenim més de tres proposicions a una frase. (qΛ¬r)→p
 · ≡, per dir igual (igual que)

Norma: No hi pot haver conectors sense proposicions.

Exemple:

p ≡ m'agrada fumar

q ≡ vaig a la platja

r ≡ dormiré tot el matí

Vegem alguns exemples per a entendre una mica millor la lògica:

p Λ q : M'agrada fumar i vaig a la platja.

q Λ ¬p :Vaig a la platja i no m'agrada fumar.

q → p : Si vaig a la platja aleshores magrada fumar.

q ←→ p : Si i només si vaig a la platja, aleshores m'agrada fumar.

¬q Λ p : No vaig a la platja però m'agrada fumar.

Recordau:

  • Quan hi ha més d'un connector s'utilitzen els parèntesis i els claudators.
  • No poden haver connectors sense proposicions.
  • La coma dels implicadors ("" i "←→") no compten com a Λ

Les taules de veritat. Una potent arma per saber com és un argument.

L'axioma, el millor punt de partida.

L'AXIOMA

Normes de construcció d'una taula de veritat.

1. Mirarem quantes proposicions intervenen.

2. Analitzarem tots els casos possibles.

  2.1 Casos possibles = 2 elevat a n 
  2.2 La lletra p es dividirà en meitats. 
  2.3 La lletra q es dividirà en quarts. 
  2.4 La lletra r es dividirà en octaus. 

3. Dividirem la frase composta en totes les seves parts.

4. Cada part ha de ser una fórmula ben formulada.

5. Situarem cada fórmula ben formulada a una columna.

6. Ajuntarem les fórmules ben formulades en parts fins que quedi una frase completa.

7. Aplicarem l'axioma a tot el conjunt de manera progressiva.

Possibles resultats d'una taula de veritat.

Només hi ha tres possibles resultats

  • Contradicció: Quan tot dóna 0.
  • Tautologia: Quan tot dóna 1.
  • Indeterminació: Altres casos.

Consells: Jaume Bueno

  • El primer que m'agradaria dir és que una t.d.v. es pot llegir, i així fer-ne més fàcil la resolució sense cap axioma davant.
  • L'únic que necessitem és tenir en compte els valors 1 i 0 i interpretar-los correctament.
Per exemple:
Una fila en que: p = 1, q = 0.
  • pΛq: 0. Quan es compleixen els dos valors, el resultat és 1. És a dir, si tots dos valors de p i q són 1, el resultat final és 1, en qualssevol cas contrari, el resultat és 0.
  • pνq: 1. En aquest cas, ens fixem en si un dels dos valors es compleix, és a dir, si un dels dos té valor 1. Com que la conjunció que els uneix es "o", només ens és necessari perquè el resultat es compleixi.
  • p→q: 0. L'implicador ens pregunta si p i q en aquest cas tenen el mateix valor. Siguin 1 i 1, o 0 i 0, els valors es compliran. Només hi ha una excepció que va en contra del que podriem pensar que és normal: en cas de que l'antecedent de l'implicador és 0 i el conseqûent és 1, que el valor final és 1.
  • p←→q: 0. Només es compleix quan p i q tenen el mateix valor, sense excepcions.

No sé si ajudará però qualssevol cosa es discuteixi a Discussió.

Possibles resultats de les taules de veritat (explicat per un alumne)

Una altra forma d'explicar el que posa a dalt de manera que potser sigui més entenedora per la gent:

La lògica és el punt on s'uneixen lingüístics i matemàtics, per a això, per a aquells que siguin més matemàtics i ja hagin entés es concepte de sa taula de veritat (i alhora no vulguin estar sempre substituint les proposicions per frases reals per a saber si la frase és veritat o mentida), es poden utilitzar les següents "fórmules matemàtiques".

  • pνq = 1 si, com a mínim, una de les dues proposicions és 1 (si les dues proposicions són 1 també serà veritat perquè el disjuntor "ν" no és excloent).
  • pΛq = 1 només si les dues proposicions són 1.
  • p→q = 0 només en el cas de que el precedent (la proposició que va darrera de l'"aleshores", en aquest cas la q) sigui 0.
  • p←→q = 1 només si les dues proposicions ténen el mateix valor (és a dir si les dues proposicions són 0 o les dues proposicions són 1).


Llegenda

0 = mentida
1 = veritat
p = una proposició o conjunt de proposicions variable
q = una proposició o conjunt de proposicions variable diferent de "p".

Clicant sobre aquest enllaç podreu practicar les taules de veritat: [[1]]

BLOC II: Anàlisi dels arguments

Forma d'un argument

Què és un argument?

És un conjunt de creences (proposicions) anomenades premises més una nova creença anomenada conclusió. De forma estàndard la conclussió va a continuació dels premises separada per un "per conseqüent".

Veritat, validesa i solidesa

Consistència

Direm que un conjunt de creences és consistent quan totes poden ser vertaderes al mateix temps en alguna situació possible.

Validesa

Un argument és vàlid si la veritat de les premisses és incompatible amb la falcedat de la conclusió.

Quan les premises són incompatibles, tenim validesa no sòlida (VNS).

En negatiu: Un argument no és vàlid quan existeix alguna situació en la qual les premises són totes vertaderes però la conclussió és falsa.

En positiu: Un argument és vàlid quan no és possible que, en alguna situació, les premises siguin vertaderes i la conclussió falsa.

Solidesa

Un argument vàl·lid és sòlid quan les premisses formen un conjunt consistent.

  • Només poden ser sòlids els arguments vàl·lids!



Criteris d'avaluació. A la prova haureu de...

  • Formalitzar amb una f.b.f. qualsevol conjunt de proposicions.
  • Calcular amb una t.d.v. com és un argument.
  • Distingir els termes veritat, validesa i solidesa i aplicar-los a un argument.
  • Identificar els tipus de fal·làcies o falsos arguments. <-- pregunta llevada
  • Construir arguments sòlids per defensar les vostres idees.

Fal·làcies

Les fal·làcies són arguments aparentment vàlids per la seva forma, però que amaguen una invalidesa per distints motius. Podem trobar dos tipus de fal·làcies: les fàl·làcies formals i les no formals.

Fal·làcies formals

Fals dilema: Planteja dues opcions i no deixa agafar-les totes dues ni fugir de cap d'elles i tampoc permet cap altra opció.

Exemples:

  • Ets beneit o menges merda?
  • O gol o 1000 a 0.


   \begin{array}{r}
      p w q \\
      \ p  \\
      \hline
      \neg q
   \end{array}


Falsa atribució de causa o introducció del condicional (non causa pro causa): Es donen dos fets i s'atribueix que un és causa de l'altre.

Exemples:

  • Si prens aquest medicament aprimaràs 10 Kg.
  • El pop Paul ha dit que guanyarà el Barça.


   \begin{array}{r}
      p \\
      q  \\
      \hline
      p \to q \\
   \end{array}


Fal·làcia del disjuntor no exclusiu: Només es poden donar una de les dues opcions.

Exemples:

  • Plou o està banyat. Plou. Doncs no està banyat.

Estructura:


   \begin{array}{r}
      p \ w \ q \\
      p  \\
      \hline
      \neg q
   \end{array}

Fal·làcia d'afirmació consequent: Fal·làcia deductiva però no acceptable.

Exemple:

  • Si som terrorista aleshores som independentista.Som independentista. Per tant, som terrorista.

Estructura:


   \begin{array}{r}
      p \to q \\
      q  \\
      \hline
      p
   \end{array}

Es pot confondre amb el Modus Ponens, un argument vàlid.


Fal·làcia de negació de l'antecedent

Exemples:

  • Si plou alsehores està banyat. No plou. Conclusió: no està banyat.

Estructura:
   \begin{array}{r}
      p \rightarrow q \\
      \neg p  \\
      \hline
      \neg q
   \end{array}

Es una fal·làcia perque pot estar banyat per altres causes.

Es pot confondre amb el Modus Tollens, un argument vàlid.

Fal·làcies no formals

Les fal·làcies no formals són raonaments en els quals el que aporten les premisses no és adeqüat per a justificar la conclusió a la que es vol arribar.

  • Fal·làcia ad hominem (dirigit contra l'home)

En lloc de presentar raons s'ataca o desacredita a la persona.

Ex: No vull fer feina amb na Maria pequè és rossa.
  • Fal·làcia ad baculum (amenaça)

No s'aporten raons, es recorre a l'amenaça.

Ex: O fas els deures o no sortiràs al pati mai més.
  • Fal·làcia ad antoritas / verecundian (l'autoritat té el poder)

Defensa una conclusió sense aportar raons.

Ex: El professor diu 1+1=2 i ja està!
  • Fal·làcia ad populum (rumors del poble)
Ex: En miquel m'ha dit que hem d'expulsar els immigrants sinó ens llevaran els llocs de feina.
  • Fal·làcia ad ignoratum

No es pot demostrar el contrari.

Ex: El meu cosí els vespres es vesteix de Superman i vola per la ciutat de Nova York.

Arguments vàlids

Modus Ponens

Exemples:

  • Sempre que estic trist, plor. Estic trist. Aleshores, plor.

Estructura:


   \begin{array}{r}
      p \to q \\
      p  \\
      \hline
      q
   \end{array}
Equival a la Fal·làcia d'afirmació del consegüent.


Modus Tollens

Exemples:

  • Si plou aleshores està banyat. No està banyat. Aleshores, no plou.

Estructura:


   \begin{array}{r}
      p \rightarrow q \\
      \neg q  \\
      \hline
      \neg p
   \end{array}
Es pot confondre amb la fal·làcia de negació de l'antecedent.


Sil•logisme disjuntiu

Exemples: “Vas vestit o vas nuu. No vas vestit, per tant, vas nuu.”


Estructura:


   \begin{array}{r}
      p \ v q \\
      \neg p  \\
      \hline
      \ q
   \end{array}
Es pot confondre amb el sil·logisme disjuntiu fal·laç.

Més informació

Aquí vos deix uns enllaços de unes pàgines que també expliquen amb altres paraules el que acabam de explicar:

http://www.iessantanyi.cat/filosofia/FiloCiutada/09Apunts.pdf

http://www.alquibla.org/salvador/logicadenunciats.htm


Dubtes

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines