IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Scott Carpenter

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Subtítols)
Línia 7: Línia 7:
  
  
Malcolm Scott Carpenter va ser un dels set astronautes originals seleccionats en 1959 per al Projecte Mercuri.  Aquesta rivalitat eventualment es va convertir en la carrera espacial - un concurs entre les dues superpotències a la terra el primer home en la lluna i regressar de forma segura a la terra. Carpenter va ser el segon Americà en orbitar la terra i el quart en anar a l'espai.
+
Malcolm Scott Carpenter va ser un dels set astronautes originals seleccionats en 1959 per al Projecte Mercuri.  Aquesta rivalitat eventualment es va convertir en la carrera espacial - un concurs entre les dues superpotències a la terra el primer home en la lluna i retornar de forma segura a la terra. Carpenter va ser el segon Americà en orbitar la terra i el quart en anar a l'espai.
  
===Joventud:===
+
=== Joventut ===
  
 
Va néixer en Boulder, més tard es mudà a la ciutat de Nova York per motius laborals del seu pare. Va treure la seva graduació de l'escola secundària de Boulder, l'any 1943.
 
Va néixer en Boulder, més tard es mudà a la ciutat de Nova York per motius laborals del seu pare. Va treure la seva graduació de l'escola secundària de Boulder, l'any 1943.
  
===Aviador:===
+
===Aviador ===
  
Una vegada graduat, va ser acceptat en la Marina de l'Escola de Formació de Programa com un cadet d'aviació, on es va capacitar fins al final de la Segona Guerra Mundial. Més tard, va estudiar enginyeria aeronàutica en la Universitat de Colorit en Boulder.  
+
Una vegada graduat, va ser acceptat en la Marina de l'Escola de Formació de Programa com un cadet d'aviació, on es va preparar fins al final de la Segona Guerra Mundial. Més tard, va estudiar enginyeria aeronàutica en la Universitat de Colorit en Boulder.  
Més endavant Carpenter va volar efectuant missions de reconeixement, vigilància i de patrulles. Va treballar com a pilot de proves a la Divisió d'Electrònica d'assajos.  
+
Més endavant Carpenter va volar efectuant missions de reconeixement, vigilància i de patrulles. Va treballar com a pilot de proves a la Divisió d'Electrònica d'Assatjos.  
Finalment, el 1958 Carpenter va ser nomenat Oficial d'Intel·ligència Aèria de la USS Hornet.
+
Finalment, el 1958 Carpenter va ser nomenat Oficial d'Intel•ligència Aèria de la USS Hornet.
trònica dels assajos; el seu pròxim torn de servei es va gastar en Monterey, Califòrnia, a l'Escola de Marina de la línia.  
+
El seu pròxim torn de servei el fa fer a Monterey, Califòrnia, a l'Escola de Marina de la línia.  
  
  
===Projecte Mercury===
+
===Projecte Mercury ===
  
 
[[Image:Scott1.jpg|left|thumb|250px| Scott revisant la càpsula]]
 
[[Image:Scott1.jpg|left|thumb|250px| Scott revisant la càpsula]]
Després de ser triat per a Projectes Mercuri en 1959, Carpenter es va ocupar com pilot de reserva per a John Glenn, que va viatjar en la primera missió orbital dels EEUU a bord del Friendship 7.
+
Després de ser triat per a Projectes Mercuri en 1959, Carpenter es va ocupar com pilot de reserva per a John Glenn, que va viatjar en la primera missió en òrbita dels EEUU a bord del Friendship 7.
 
Quan Deke Slayton es va retirar per motius de salut de Projecte Mercury, Carpenter va ser assignat per a reemplaçar-lo.  
 
Quan Deke Slayton es va retirar per motius de salut de Projecte Mercury, Carpenter va ser assignat per a reemplaçar-lo.  
En aquella missió, Capenter s'enlairà cap a l'espai el 24 de maig de 1962, i realitzà tres òrbites al voltant de la terra. La missió durà gairebé cinc hores. La seva nau espacial Aurora 7 va arribar a una altura màxima de 164 milles i una velocitat orbital de 17532 milles per hora. Treballà a través de cinc experiments a bord, Carpenter va contribuir, entre altres coses, per a identificar el misteriós "foc de mosques' de les partícules de líquid congelat al voltant de l'embarcació, observat per primera vegada per John Glenn. Carpenter va ser el primer astronauta americà en menjar aliments sòlids en l'espai. Un mal funcionament d'un component del sistema de control automàtic va obigar-lo a controlar manualment la seva reentrada. Això provocà que amarés a 250 milles (uns 400km) del lloc previst.
+
En aquella missió, Capenter s'enlairà cap a l'espai el 24 de maig de 1962, i realitzà tres òrbites al voltant de la terra. La missió durà gairebé cinc hores. La seva nau espacial Aurora 7 va arribar a una altura màxima de 164 milles i una velocitat d’òrbita de 17532 milles per hora. Treballà a través de cinc experiments a bord, Carpenter va contribuir, entre altres coses, per a identificar el misteriós "foc de mosques' de les partícules de líquid congelat al voltant de l'embarcació, observat per primera vegada per John Glenn. Carpenter va ser el primer astronauta americà en menjar aliments sòlids en l'espai. Un mal funcionament d'un component del sistema de control automàtic va obigar-lo a controlar manualment la seva reentrada. Això provocà que amarés a 250 milles (uns 400km) del lloc previst.
 +
 
 +
[[Image:Scott2.jpg|right|thumb|250px|Carpenter dins l'aigua després d'uns exercicis de preparació de la missió Mercury Atlas 7.]]
  
[[Image:Scott2.jpg|right|thumb|250px|Carpenter dins l'aigua després d'uns exercicis de preparació de la missio Mercury Atlas 7.]]
 
  
 
La pèrdua d'impuls en el patró de l'ona retros afegit altres 60 milles. Disparant uns 25 graus a la dreta en l'actitud d'orientació de la càpsula de comptes per als restants 170 milles. Carpenter es va situar en la seva vida bassa, segur i en bon estat de salut, quaranta minuts després de splashdown pel major Fred Brown, sota el comandament de la Puerto Rico Guàrdia Nacional Aèria, i tres hores més tard recuperada per l'USS Intrepid. Postflight anàlisi va descriure el mal funcionament PHS com "missió crítica", però va assenyalar que el pilot "reparació adequada" de "aquesta anomalia. En els següents procediments."el que confirma que els sistemes de còpia de seguretat que els pilots humans-podria tenir èxit quan Automàtica dels sistemes fallen. Alguns 21o segle memòries latents va reavivar la controvèrsia sobre qui o què, exactament, va ser el culpable de la depassi, de càrrega, per exemple, que Carpenter va ser reconegut per la ciència i els experiments sobre les cuques de llum. Uns altres en compte que el consum de combustible i altres aspectes de l'operació del vehicle van ser tant, si no més, la responsabilitat dels controladors de terra, que van ser identificats casos de mal funcionament del maquinari, i l'organització que les tensions entre l'oficina i l'astronauta de l'oficina de control de vol - tensions que la NASA No resol fins a les últimes Gemini i Apollo programes - pugues adonar de gran part d'aquests últims dies les crítiques de Carpenter durant l'acompliment del seu vol. Cap d'operacions de vol, Christopher Kraft, va escriure en 2001 que "va jurar un jurament que mai Scott Carpenter de nou volar en l'espai. ... Ell no ho va fer."Però Kraft informi oficial de la NASA en 1962 descriu Dt.-7 Com un èxit. Per la seva banda, pren nota de la discrepància entre els dos Kraft dispars contes, Carpenter respon extensament i en detall a les crítiques dels seus vols espacials tripulados en 2003 la seva autobiografia.
 
La pèrdua d'impuls en el patró de l'ona retros afegit altres 60 milles. Disparant uns 25 graus a la dreta en l'actitud d'orientació de la càpsula de comptes per als restants 170 milles. Carpenter es va situar en la seva vida bassa, segur i en bon estat de salut, quaranta minuts després de splashdown pel major Fred Brown, sota el comandament de la Puerto Rico Guàrdia Nacional Aèria, i tres hores més tard recuperada per l'USS Intrepid. Postflight anàlisi va descriure el mal funcionament PHS com "missió crítica", però va assenyalar que el pilot "reparació adequada" de "aquesta anomalia. En els següents procediments."el que confirma que els sistemes de còpia de seguretat que els pilots humans-podria tenir èxit quan Automàtica dels sistemes fallen. Alguns 21o segle memòries latents va reavivar la controvèrsia sobre qui o què, exactament, va ser el culpable de la depassi, de càrrega, per exemple, que Carpenter va ser reconegut per la ciència i els experiments sobre les cuques de llum. Uns altres en compte que el consum de combustible i altres aspectes de l'operació del vehicle van ser tant, si no més, la responsabilitat dels controladors de terra, que van ser identificats casos de mal funcionament del maquinari, i l'organització que les tensions entre l'oficina i l'astronauta de l'oficina de control de vol - tensions que la NASA No resol fins a les últimes Gemini i Apollo programes - pugues adonar de gran part d'aquests últims dies les crítiques de Carpenter durant l'acompliment del seu vol. Cap d'operacions de vol, Christopher Kraft, va escriure en 2001 que "va jurar un jurament que mai Scott Carpenter de nou volar en l'espai. ... Ell no ho va fer."Però Kraft informi oficial de la NASA en 1962 descriu Dt.-7 Com un èxit. Per la seva banda, pren nota de la discrepància entre els dos Kraft dispars contes, Carpenter respon extensament i en detall a les crítiques dels seus vols espacials tripulados en 2003 la seva autobiografia.
  
 
[[Categoria:The Right Stuff]]
 
[[Categoria:The Right Stuff]]

Revisió de 12:00, 1 març 2008

The Right Stuff - Biografies
Ernst Mach · Laika · Ham el ximpanzé · Iuri Gagarin · Chuck Yeager · John Glenn
Gordon Cooper· Gus Grissom · Alan Shepard · Walter Schirra · Donald Slayton · Scott Carpenter

Scott Carpenter



Malcolm Scott Carpenter va ser un dels set astronautes originals seleccionats en 1959 per al Projecte Mercuri. Aquesta rivalitat eventualment es va convertir en la carrera espacial - un concurs entre les dues superpotències a la terra el primer home en la lluna i retornar de forma segura a la terra. Carpenter va ser el segon Americà en orbitar la terra i el quart en anar a l'espai.

Joventut

Va néixer en Boulder, més tard es mudà a la ciutat de Nova York per motius laborals del seu pare. Va treure la seva graduació de l'escola secundària de Boulder, l'any 1943.

Aviador

Una vegada graduat, va ser acceptat en la Marina de l'Escola de Formació de Programa com un cadet d'aviació, on es va preparar fins al final de la Segona Guerra Mundial. Més tard, va estudiar enginyeria aeronàutica en la Universitat de Colorit en Boulder. Més endavant Carpenter va volar efectuant missions de reconeixement, vigilància i de patrulles. Va treballar com a pilot de proves a la Divisió d'Electrònica d'Assatjos. Finalment, el 1958 Carpenter va ser nomenat Oficial d'Intel•ligència Aèria de la USS Hornet. El seu pròxim torn de servei el fa fer a Monterey, Califòrnia, a l'Escola de Marina de la línia.


Projecte Mercury

Scott revisant la càpsula

Després de ser triat per a Projectes Mercuri en 1959, Carpenter es va ocupar com pilot de reserva per a John Glenn, que va viatjar en la primera missió en òrbita dels EEUU a bord del Friendship 7. Quan Deke Slayton es va retirar per motius de salut de Projecte Mercury, Carpenter va ser assignat per a reemplaçar-lo. En aquella missió, Capenter s'enlairà cap a l'espai el 24 de maig de 1962, i realitzà tres òrbites al voltant de la terra. La missió durà gairebé cinc hores. La seva nau espacial Aurora 7 va arribar a una altura màxima de 164 milles i una velocitat d’òrbita de 17532 milles per hora. Treballà a través de cinc experiments a bord, Carpenter va contribuir, entre altres coses, per a identificar el misteriós "foc de mosques' de les partícules de líquid congelat al voltant de l'embarcació, observat per primera vegada per John Glenn. Carpenter va ser el primer astronauta americà en menjar aliments sòlids en l'espai. Un mal funcionament d'un component del sistema de control automàtic va obigar-lo a controlar manualment la seva reentrada. Això provocà que amarés a 250 milles (uns 400km) del lloc previst.

Carpenter dins l'aigua després d'uns exercicis de preparació de la missió Mercury Atlas 7.


La pèrdua d'impuls en el patró de l'ona retros afegit altres 60 milles. Disparant uns 25 graus a la dreta en l'actitud d'orientació de la càpsula de comptes per als restants 170 milles. Carpenter es va situar en la seva vida bassa, segur i en bon estat de salut, quaranta minuts després de splashdown pel major Fred Brown, sota el comandament de la Puerto Rico Guàrdia Nacional Aèria, i tres hores més tard recuperada per l'USS Intrepid. Postflight anàlisi va descriure el mal funcionament PHS com "missió crítica", però va assenyalar que el pilot "reparació adequada" de "aquesta anomalia. En els següents procediments."el que confirma que els sistemes de còpia de seguretat que els pilots humans-podria tenir èxit quan Automàtica dels sistemes fallen. Alguns 21o segle memòries latents va reavivar la controvèrsia sobre qui o què, exactament, va ser el culpable de la depassi, de càrrega, per exemple, que Carpenter va ser reconegut per la ciència i els experiments sobre les cuques de llum. Uns altres en compte que el consum de combustible i altres aspectes de l'operació del vehicle van ser tant, si no més, la responsabilitat dels controladors de terra, que van ser identificats casos de mal funcionament del maquinari, i l'organització que les tensions entre l'oficina i l'astronauta de l'oficina de control de vol - tensions que la NASA No resol fins a les últimes Gemini i Apollo programes - pugues adonar de gran part d'aquests últims dies les crítiques de Carpenter durant l'acompliment del seu vol. Cap d'operacions de vol, Christopher Kraft, va escriure en 2001 que "va jurar un jurament que mai Scott Carpenter de nou volar en l'espai. ... Ell no ho va fer."Però Kraft informi oficial de la NASA en 1962 descriu Dt.-7 Com un èxit. Per la seva banda, pren nota de la discrepància entre els dos Kraft dispars contes, Carpenter respon extensament i en detall a les crítiques dels seus vols espacials tripulados en 2003 la seva autobiografia.

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines