IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

La Gravetat i la Caiguda lliure - La llei de la Gravitació universal

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

LA GRAVETAT I LA CAIGUDA LLIURE

Poma.jpg

La Gravetat · A la Terra · Caiguda lliure · Història · Curiositats
La llei · La constant · Fonts d'informació · Crèdits


Llei de la Gravitació Universal de Newton

La llei de la gravitació, formulada per primer cop pel matemàtic i físic britànic Isaac Newton el 1684, afirma que l'atracció gravitacional entre dos cossos és directament proporcional al producte de les masses d'ambdós cossos i inversament proporcional al quadrat de la distància entre ells.

La importància d'aquesta llei he estat considerable, ja que ha permès unificar les teories de la caiguda dels cossos i del moviment dels planetes i dels astres, i ha proporcionat així fonaments quantitatius clars a la ciència astronòmica.

La gravitació és el principal fenomen que comanda l'evolució de la matèria a l'univers. El fenomen de contracció gravitacional comanda la formació dels estels i de les galàxies i llur evolució.

Matemàticament, aquesta llei es pot escriure:

F = G · m1 · m2 / r2

G = constant de la gravitació universal = 6,67 10-11 N·m2/kg2

La llei de la gravitació universal explica les característiques de la força que el Sol fa sobre els planetes per mantenir-los atrapats en les seves trajectòries i constituir, així, el Sistema Solar.

A causa del fet que la constant de gravitació és molt petita, les forces entre dues persones o dos llibres, és a dir, entre dos objectes de massa petita, són petites.

Dins d'aquesta llei les conclusions importants són:

  • Les forces gravitatories són sempre atractives. El fet de que els planetes describeixin un òrbita tancada al voltant del Sol indica aquest fet. Una força atractiva pot produir també òrbites obertes, però una força repulsiva mai podrà produir òrbites tancades.
  • Tenen un abast infinit. Dos cossos, per molt allunyats que estiguin, experimenten aquesta força.
  • La força assossiada amb l'interació gravitatòria és central.

Tot i els segles que han passat, avui en dia se segueix utilitzant cotidianament aquesta llei en l'àmbit del movimentde cossos, fins i tot a l'escala del Sistema Solar,encara que estigui desfaasada teòricament. Per estudiar un fenomen completament, hem de recórrer a la Relativitat general.

Intensitat dl camp gravitatori

Segon les lleis de Newton, tota la força que s'exerceix sobre un cos li produeix una acceleració. En presència d'un camp gravitatori, tot el cos es veu sotmès a laforça gravitatòria i l'acceleració que produeix aquesta força o acceleració en cada punt del camp se denommina "intensitat del camp gravitatorio acceleració de la gravetat". Per l asuperfície de la Terra, l'acceleació de la gravetat es 9.8 m/s2. Aquest valor de g és considerat com a valor de referència i així es parla de nau i vehicles que acceleren a varis g. En virtut del principi de la equivalència, un cos baix, una acceleració donada sufreix els mateixos efectes que si estigués sotmés a un camp gravitatori el qual l'acceleració gravitatòria fos la mateixa. Abans, Galileu Galilei pensava que un cos pesaqueia més ràpid que un altre que pesés menys. Segons conta un llegenda, Galileu va pujar a la torre inclnada de Pisa i va tirar dos objectes de massa diferent er demostrr qu el temps de caigda llire era el mateix er ambdós. En realitat, es creu que feia rodar cossos en plans inclinats i així media de manera més precisa l'acceleració.

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines