IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

La Gravetat i la Caiguda lliure - Història

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Els planetes)
(Caiguda lliure)
Línia 29: Línia 29:
  
  
Fa 400 anys, '''Galileo Galilei''', científic italià, es va posar a reflexionar sobre la caiguda dels objectes. La majoria de la gent d'aquesta època (contemporània) pensava (com es creia des de feia 2000 anys) que els cossos més pesants queien més ràpid. Era natural: '''un cos pesat sent una força major, de manera que tendria que moure's més ràpid.'''  
+
Fa 400 anys, '''Galileo Galilei''', científic italià, es va posar a reflexionar sobre la caiguda dels objectes. La majoria de la gent d'aquesta època (contemporània) pensava que els cossos més pesants queien més ràpid. Era natural: '''un cos pesat sent una força major, de manera que tendria que moure's més ràpid.'''  
Després de reflexionar molt i de diferents experiments, Galileu es va convèncer de que  
+
 
 +
Després de reflexionar molt i de realitzar diferents experiments, Galileu es va convèncer de que  
 
'''tots els objectes cauen amb la mateixa acceleració, sens importar si son pesats o lleugers'''. Galileu sabia molt bé que una ploma i una bolla d'un canó no queien al mateix temps, però ho atribuïa a l'efecte de l'aire; la ploma cau mes lentament perquè l'aire la frena. Galileu digué que '''en el buit, una ploma i un objecte pesat, amollats des de la mateixa altura tindrien de caure amb la mateixa acceleració i arribar a terra amb el mateix temps.'''
 
'''tots els objectes cauen amb la mateixa acceleració, sens importar si son pesats o lleugers'''. Galileu sabia molt bé que una ploma i una bolla d'un canó no queien al mateix temps, però ho atribuïa a l'efecte de l'aire; la ploma cau mes lentament perquè l'aire la frena. Galileu digué que '''en el buit, una ploma i un objecte pesat, amollats des de la mateixa altura tindrien de caure amb la mateixa acceleració i arribar a terra amb el mateix temps.'''
  
El 2 d'agost de 1972, l'astronauta David R Scott es trobava a la superfície de la lluna, a la missió Apolo 15. Scott i els seus companys decidiren fer una demostració a la lluna. Amb un martell a la mà dreta, i una ploma a la ma esquerra, David Scott digué a la càmera de televisió:
+
=== Isaac Newton ===
"suposo que una de les raons per les que estem aquí en el dia d'avui es per que fa molt de temps, un home anomenat Galileu, va fer un interessant descobriment sobre la caiguda lliure dels objectes en un camp gravitacional. Hem pensat que el millor lloc per demostrar aquest descobriment era la superfície de la lluna". Llavors, Scott va deixar caure la ploma i el martell. (pots veure el vídeo [http://www.youtube.com/watch?v=4mTsrRZEMwA&mode=related&search aqui]).
+
  
Davant els ulls de milions d'espectadors, el martell i la pluma varen carue al mateix temps. Sense la fricció de l'aire, la ploma també va poder caure lliurement.
+
Uns 50 anys després dels experiments de Galileu, '''Isaac Newton''' va tenir una idea molt original. Newton pensava que''' la força que feia caure les coses a la Terra i la que mantenia a la lluna en òrbita eren la mateixa força'''. És a dir, ''la lluna estava caiguen cap a la terra constantment''.
 
+
Uns 50 anys després dels experiments de Galileu, '''Isaac Newton''' va tenir una idea molt original. Newton pensaba que''' la força que feia caure les coses a la Terra i la que mantenia a la lluna en òrbita eren la mateixa força'''. És a dir, ''la lluna estava caiguent cap a la terra constantment''.
+
 
+
'''¿Per que no s'atraquen llavors?'''
+
 
+
Perque (pensaba Newton) al mateix temps que cau, es mou horitzontalment. A la superfície de la Terra un projectil que cau i al mateix temps es mou horitzontalment descriu una trajectòria corba (en forma de paràbola). Pero si el moviment horitzontal fos lo suficientment ràpid, llavors s'hauria de tenir en conte la corbatura de la terra. En aquest cas, podria succeir que, en el temps que tarda la pedra a caure un metre, el seu moviment lateral l'hagués deplaçat una distància suficient per que la superficie de la Terra s'hagues allunyat d'ella un metre degut a la seva corbatura.
+
  
 +
=== La demostració ===
 +
[[Imatge:Davidrscot.jpeg|120px|thumb|David R Scott a la lluna]]
  
 +
El 2 d'agost de 1972, l'astronauta David R Scott es trobava a la superfície de la lluna, a la missió Apolo 15. Scott i els seus companys decidiren fer una demostració a la lluna. Amb un martell a la mà dreta, i una ploma a la ma esquerra, David Scott digué a la càmera de televisió:
 +
"suposo que una de les raons per les que estem aquí en el dia d'avui és per que fa molt de temps, un home anomenat Galileu, va fer un interessant descobriment sobre la caiguda lliure dels objectes en un camp gravitacional. Hem pensat que el millor lloc per demostrar aquest descobriment era la superfície de la lluna". Llavors, Scott va deixar caure la ploma i el martell. (pots veure el vídeo [http://www.youtube.com/watch?v=4mTsrRZEMwA&mode=related&search aqui]).
  
 +
Davant els ulls de milions d'espectadors, el martell i la pluma varen carue al mateix temps. Sense la fricció de l'aire, la ploma també va poder caure lliurement.
  
  
 
[[Categoria:Gravetat]]
 
[[Categoria:Gravetat]]

Revisió de 19:21, 11 des 2007

LA GRAVETAT I LA CAIGUDA LLIURE

Poma.jpg

La Gravetat · A la Terra · Caiguda lliure · Història · Curiositats
La llei · La constant · Fonts d'informació · Crèdits


Contingut

La Gravetat

Isaac Newton

Isaac Newton, científic anglès i matemàtic (entre d'altres) dels segles XVII i XVIII, va ser la primera persona en proposar un model matemàtic que descriu l'atracció gravitacional entre els objectes. Albert Einstein es va basar sobre aquest model en el segle XX i va desenvolupar una descripció més completa sobre la gravetat de Newton i de les confirmacions experimentals de la seva teoria, que varen arribar anys després de que ell proposàs la seva original idea.

Independentment de que Newton es trobés assegut davall un pomer metres pensava sobre la naturalesa de la gravetat, el fet de que els objectes es cauen a la superfície de la terra es coneixia abans de Newton. Tothom ha experimentat la gravetat i els seus efectes prop de la terra. A més, la nostra visió intuïtiva del mon inclou saber que tot el que puja ha de caure.

Galileu Galilei

Galileu (1564 - 1642) va demostrar que tots els objectes cauen sobre la superfície terrestre amb la mateixa acceleració i que aquesta acceleració és independent de la massa de l'objecte que cau. Sense dubte, Isaac Newton coneixia aquest concepte, d'allà que, finalment en el temps va formular una teoria de la gravetat més amplia i extensa. Aquesta teoria inclou no només el comportament de la poma prop de la superfície terrestre, sinó també el moviment de cossos molt més grans i allunyats de la terra.

Els planetes

Els primers descobrimetns de l'univers eren "geogentriques" (consideraven la terra en el centre de l'univers amb els planetes i estrelles girant al seu voltant). Aquest model "ptolomètic" de l'univers va dominar el pensament científic per molts de segles, fins que el treball d'astrònoms com Tycho Brahe, Nicolaus Copernicus, Galileo Galilei i Johannes Kepler varen localitzar el sol com el centre del sistema solar i als planetes en l'orbita al seu voltant. Aquest important canvi en la percepció va centrar les bases per que Newton començàs a pensar sobre la gravetat i la seva relació amb el moviment dels planetes

Una primera teoria d'unió

Newton va intentar unificar les forces fonamentals i també va cercar la unió de dos fenòmens dispars: el moviment dels objectes que cauen cap a la terra i el moviment dels planetes que giren al voltant del sol. El descobriment de Newton fou que els planetes estan constantment anant cap el sol, per la gravetat. Newton es va basar en el treball d'astrònoms anteriors, en particular Johannes Kepler. Una de les principals observacions d'aquest era que els planetes es mouen en orbites el·líptiques al voltant del sol. Newton va expandir la descripció de Kepler del moviment planetari per arribar a la teoria de la gravetat.

Cap el 1679 va verificar la seva llei de la gravitacio universal ,de la que va deduir la força gravitatoria entre la terra i la lluna i va demostrar que era directament proporcional al producte de les mases i inversament proporcional al quadrat de la distància multiplicant aquest quocient per una constant anomenada constant de la gravotació universal (per sebre mes sobre aquest tema anau a la llei)


Caiguda lliure

Galileo Galilei


Fa 400 anys, Galileo Galilei, científic italià, es va posar a reflexionar sobre la caiguda dels objectes. La majoria de la gent d'aquesta època (contemporània) pensava que els cossos més pesants queien més ràpid. Era natural: un cos pesat sent una força major, de manera que tendria que moure's més ràpid.

Després de reflexionar molt i de realitzar diferents experiments, Galileu es va convèncer de que tots els objectes cauen amb la mateixa acceleració, sens importar si son pesats o lleugers. Galileu sabia molt bé que una ploma i una bolla d'un canó no queien al mateix temps, però ho atribuïa a l'efecte de l'aire; la ploma cau mes lentament perquè l'aire la frena. Galileu digué que en el buit, una ploma i un objecte pesat, amollats des de la mateixa altura tindrien de caure amb la mateixa acceleració i arribar a terra amb el mateix temps.

Isaac Newton

Uns 50 anys després dels experiments de Galileu, Isaac Newton va tenir una idea molt original. Newton pensava que la força que feia caure les coses a la Terra i la que mantenia a la lluna en òrbita eren la mateixa força. És a dir, la lluna estava caiguen cap a la terra constantment.

La demostració

David R Scott a la lluna

El 2 d'agost de 1972, l'astronauta David R Scott es trobava a la superfície de la lluna, a la missió Apolo 15. Scott i els seus companys decidiren fer una demostració a la lluna. Amb un martell a la mà dreta, i una ploma a la ma esquerra, David Scott digué a la càmera de televisió: "suposo que una de les raons per les que estem aquí en el dia d'avui és per que fa molt de temps, un home anomenat Galileu, va fer un interessant descobriment sobre la caiguda lliure dels objectes en un camp gravitacional. Hem pensat que el millor lloc per demostrar aquest descobriment era la superfície de la lluna". Llavors, Scott va deixar caure la ploma i el martell. (pots veure el vídeo aqui).

Davant els ulls de milions d'espectadors, el martell i la pluma varen carue al mateix temps. Sense la fricció de l'aire, la ploma també va poder caure lliurement.

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines