IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Galileu Galilei

De Matawiki
Revisió de 23:39, 18 ago 2006; Jserra (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Galileu.jpg

Galileu Galilei (Pisa, Itàlia, 1564, Arcetri, 1642) Matemàtic, físic, astrònom i filòsof italià, nascut a Pisa.

Aportacions a l'humanitat

Galileu va ser el principal iniciador de la revolució científica i de la ciència moderna. El 1589,redacta el seu primer escrit sobre el moviment dels cossos, De ‘motu’, de contingut aristotèlic, encara que crític i sota la influència de la física d’Arquímedes. Per aquesta època inicia investigacions experimentals i observa el comportament de cossos en caiguda lliure (la tradició dirà des de la torre inclinada de Pisa).

Inventa el compàs geomètric i militar (cercle proporcional) i redacta un tractat que explica el seu ús i explota la seva comercialització; escriu un tractat sobre fortificacions i un tractat de cosmografia ptolemaica.

La notícia de l’aparició d’una estrella «nova», el 9 d’octubre de 1604, assenyala el començament del seu interès per l’astronomia. Dóna tres conferències sobre el significat antiaristotèlic que aquella aparició implicava i les seves opinions són criticades anònimament per Cesare Cremonini, col·lega seu a l’universitat, que defensa una interpretació totalment aristotèlica del fenomen. Contra ell escriu una dura rèplica, però els successos astronòmics no confirmen les seves hipòtesis, i Galileu deixa d’interessar-se momentàniament per l’astronomia copernicana.

El 1609 -any en què desenvolupa una prova correcta de la llei de la gravitació i estudia els principis de la mecànica i la resistència dels materials- li arriben notícies sobre l’existència del telescopi.

Observa l’existència de muntanyes a la Lluna, multitud d’estrelles invisibles a simple vista, els planetes mediceus (llunes de Júpiter) i, més endavant, l’aparença tricorpòria de Saturn, la presència de taques solars i les fases de Venus. L’observació dels astres mediceus representa la primera defensa pública de la teoria de Copèrnic Els resultats exposats i publicats en Sidereus Nuncius (1610) -que dedica al Gran Duc de Toscana, Cosme II de Mèdicis, cosa que facilita el seu nomenament com a primer matemàtic de Pisa i primer matemàtic del Gran Duc de Toscana.

Aixequen dures reaccions en contra per part de filòsofs aristotèlics i astrònoms, que ridiculitzen les observacions com a il·lusions òptiques o enganys. Kepler, l’excepció, mostra entusiasme pels descobriments i els creu vertaders; i així se’l fa saber a Galileu.

El descobriment, sobretot, de les fases de Venus el considera Galileu com una prova concloent dels girs de Venus entorn del Sol i com una corroboració del sistema de Copèrnic a aquest argument afegeix, per a major probabilitat, el dels eclipsis dels planetes de Júpiter, el càlcul de les velocitats i distàncies dels planetes al Sol i, en últim terme, cap a 1616, l’argument (erroni) de les marees.

Enormement interessat tant a desacreditar la física aristotèlica com a acreditar la veritat del copernicanisme, inicia una intensa campanya de difusió dels seus descobriments. La seva oposició a l’aristotelisme es converteix en un conflicte entre la ciència i la fe, paradigma de tots els conflictes semblants posteriors.

Es remet, després, al conegut passatge de Josuè (10, 12-13; veure cita), no per demostrar que no ha d’entendre’s literalment, sinó per observar que, si s’interpreta en sentit literal, només la hipòtesi copernicana fa intel·ligible el text; en l’hipòtesi ptolemaica, detenir el sol significaria escurçar el temps de l’ocàs. Els esdeveniments compliquen la situació (veure cronologia del procés). Galileu afegeix a aquesta carta altres: dos a Piero Dini i una última Carta a la gran duquessa Cristina (cap a 1615); el conjunt d’elles rep el nom de Cartes copernicanes, i representa el primer conflicte entre heliocentrisme i religió.

També va aportar la:

Cosmologia galileana

La defensa de la cosmologia copernicana que Galileu du a terme sobretot amb la publicació de les seves observacions astronòmiques i els seus descobriments amb el telescopi en Missatger celestial, o Missatge celestial (1610), amb els arguments exposats en Diàleg sobre els dos principals sistemes del món (1632) a favor del moviment diürn de la Terra (jornada segona) i a favor de la seva translació entorn del Sol (jornada tercera), i amb la fundació de la mecànica amb les seves lleis sobre el moviment, publicades en Consideracions i demostracions matemàtiques sobre dues noves ciències (1638). El conjunt de l’obra de Galileu, sense ser equivalent a una vertadera confirmació empírica de la hipòtesi copernicana, té el valor de contribuir enormement a la seva difusió i a la destrucció definitiva de la imatge aristotèlica del món i dels prejudicis sobre com havia de ser el moviment dels cossos en una terra també en moviment.

El principi que «tot cos que es mou dins un sistema en moviment no permet establir si el sistema està en repòs o moviment» elimina definitivament l’argument aristotèlic, i també del sentit comú, que la Terra està quieta perquè ho sembla i per les alteracions visibles que patirien els cossos en moviment o en caiguda, en el cas que es mogués.


La vertadera confirmació de la cosmologia copernicana prové de la síntesi definitiva de Newton, que, amb el seu sistema del món, unifica el moviment dels cossos terrestres (lleis de Galileu) i el dels cossos celests a les seves òrbites el·líptiques (lleis de Kepler).

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines