IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

Deke Slayton

De Matawiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

The Right Stuff - Biografies
Ernst Mach · Laika · Ham el ximpanzé · Iuri Gagarin · Chuck Yeager · John Glenn
Gordon Cooper· Gus Grissom · Alan Shepard · Walter Schirra · Donald Slayton · Scott Carpenter

Fitxer:Deke.jpg
Donald Kent "Deke" Slayton

Donald Kent "Deke" Slayton (el 1 de març de 1924 - el 13 de juny de 1993) era un de l'original dels "Mercuri Seven" astronautes de la NASA. Al principi no podia viatjar a l'espai per una malaltia del cor, ell serviria com el Director de la NASA d'Operacions de Tripulació de vol. Deke Slayton era responsable de totes les assignacions d'equip(tripulació) en la NASA de novembre de 1963 a març de 1972, quan li van concedir el despatx de duana mèdic per a volar com el pilot de mòdul que s'atraca del Projecte de Prova d'Apol•lo-Soyuz. En el moment del vol, ell va ser la persona més vella que havia volat a l'espai.

Biografia

Slayton va néixer en una granja prop de Esparta, Wisconsin. Un accident d'equip de granja d'infantesa ho va deixar(va abandonar) amb un dit de la mà esquerre tallat. Va entrar a l'exèrcit de les Forces d'Aire dels Estats Units com un cadet en 1942. Va entrenar com a pilot d'un B-26 i va volar en 56 missions de combat amb el "319th group Bomb" sobre Europa durant la segona Guerra Mundial.

Després de la guerra, Slayton va guanyar un grau de llicenciat en ciències en l'Enginyeria Aeronàutica de la Universitat de Minnesota.

Slayton es va fer un dels pilots de proves NACA ,en la base Edwards AFB, en el Desert de Califòrnia. Va prova un gran nombre de avions supersònics, incloent la F 101, la F 102, la F 105, i la F 106.

Quan la NASA va deixar-lo a la terra, la Força Aèria va seguir el seu exemple. Slayton va renunciar a la seva comissió de la Força Aèria el 1963 i va treballar per a la NASA com un civil a cap de la capacitat de selecció d'astronautes.

Extraoficialment cridat "Jefe Astronauta", ell tenia el paper decisiu de l'elecció de les tripulacions dels programes Gemini i Apollo, inclosa la decisió de qui seria la primera persona que trepitjaria la Lluna. El 1972, Slayton es va adjudicar la Society of Experimental Test Pilots James H. Doolittle Award.

Un llarg programa mèdic va aconseguir que tornes a volar en el 1972, quan va ser seleccionat com a pilot del mòdul d'acoblament per a l'Apollo-Soyuz Test Project, dissenyat per permetre un acoblament entre la nau espacial Apollo de Amèrica i la nau espacial Soyuz de la Unió Soviètica . El 17 de juliol de 1975, les dues naus es van ajuntar en òrbita, els astronautes Slayton, Thomas Stafford i Vance SR. Brand tripulació van realitzar transferències amb cosmonautes Aleksey A. Leonov i Valeriy Kubasov.

Al final del vol, una fuga en el propulsor va conduir a la introducció de fums nocius en la cabina de l'Apollo durant l'aterratge, i la tripulació va ser hospitalitzat com a mesura de precaució a Honolulu, Hawaii, durant dues setmanes. Durant l'hospitalització, es va descobrir una lesió al pulmó i Slayton va ser curada. Es va determinar que es benigna.

A la seva tornada, va ser nomenat Cap de Servei i Enfocament d'aterratge per als assaigs del Programa del Transbordador Espacial de la NASA.

Slayton es va retirar de la NASA el 1982. Després del seu retir, va ser president de Space Services, Inc, una empresa amb seu a Houston que va fundar per desenvolupar coets per a petites càrregues comercials. Va ajudar a dissenyar i construir un coet anomenat "Conestoga", que va ser llançat amb èxit el 9 de setembre de 1982. També es va interessar per les curses d'aviació.

Slayton ha escrit una autobiografia amb historiador de l'espai Michael Cassutt titulat "Deke!: U.S. Manned Space from Mercury to the Shuttle". Molts astronautes han assenyalat que quan van llegir aquest llibre van aprendre per què havien estat seleccionades per a determinats vols dècades abans.

També el nom de Slayton apareix amb uns altres tres coautors, inclosos els companys d'astronauta Alan Shepard, al llibre Moon Shot: The Inside Story of America's Race to the Moon, publicada el 1994. El llibre també es va fer en un documental del mateix nom. Slayton va morir abans que el projecte Moon Shot fos acabat o posat en llibertat, i el llibre no va rebre cap aportació d'ell.

Poc després es va traslladar a la Ciutat de League, Texas el 1992, ha Slayton li va ser diagnosticat un tumor cerebral maligne. Ell va sucumbir a la malaltia a l'estiu següent.

Curiositats

Slayton es va consagrar en el National Aviation Hall of Fame el 1996.

El Deke Slayton Cancer Center (Centre Mèdic ubicat a Blvd. A Webster, Texas) va ser nomenat en el seu honor.

El principal tram de la carretera a League City, TX FM518 va passar a dir-se Deke Slayton també en honor seu.

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines