IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

5 anys

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(comentari andreu + anècdota neu)
Línia 85: Línia 85:
 
Volia dir que una de ses meves fonts d'ingresos de juguetes era la zona d'arena del pati petit... Era una MINA! Us explico perquè: Es veu que els nins hi duien juguetes i les enterràven i despres no les trobàven, i de sobte un dia perque si, fent un forat et trobaves ''Power Rangers'' o altres ninots... I a més a més, no es que les juguetes fóssin petites, perquè un dia jo vaig arribar a trobar-me enterrat un '''Action Man''. Al·lucinau.
 
Volia dir que una de ses meves fonts d'ingresos de juguetes era la zona d'arena del pati petit... Era una MINA! Us explico perquè: Es veu que els nins hi duien juguetes i les enterràven i despres no les trobàven, i de sobte un dia perque si, fent un forat et trobaves ''Power Rangers'' o altres ninots... I a més a més, no es que les juguetes fóssin petites, perquè un dia jo vaig arribar a trobar-me enterrat un '''Action Man''. Al·lucinau.
 
<p align="right">'''Andreu Ferrer'''</p>
 
<p align="right">'''Andreu Ferrer'''</p>
 +
 +
Jo vaig perdre el meu ''Power Ranger'' rosa allà! Torname'l, sé que el tens!
 +
<p align="right">'''Neus Sureda'''</p>
  
 
=== De festa amb cinc anys ===
 
=== De festa amb cinc anys ===
Línia 93: Línia 96:
 
|}
 
|}
 
<p align="right">'''Francesc Soler'''</p>
 
<p align="right">'''Francesc Soler'''</p>
 +
 +
===Neu!===
 +
 +
Record que un dia a classe estàvem tots asseguts a l'estora i intentàvem escriure. Després vàrem sortir al pati i... VA COMENÇAR A NEVAR! Bé, no aferrava en terra, era més aigua que neu. Però la questió és que tots ens vàrem emocionar molt i corríem pel pati com a histèrics. I a no sé qui se li va acudir la brillant idea de que aquell dia era el meu "aniversari", perquè jo em dic Neus i feia neu. Una associació molt normal, molt lògica... xD Tothom em va començar a felicitar i a dónar els molts anys; jo encantada, és clar. Després vàrem tornar a classe i na Xisca Sureda va ensenyar a tota la classe a escriure NEUS. Ooh! Quin honor!
 +
 +
<p align="right">'''Neus Sureda'''</p>

Revisió de 20:27, 9 març 2006


5 anys
[[Imatge:|400px]]
Nom Pops
Curs 1995-1996
Edats 5 i 6 anys
Tutor/a Xisca Sureda
Altres Professors
Viatge/Sortida Son Roig
Altes Aina Ferrer

Francesc Rul·lan

Baixes
Fou l'any de... 1996

Les vaques boges


Contingut

Anècdotes Generals

Un altre Curs!

Altre cop un estiu de tres mesets fins el curs 1994-1995 a la classe de cinc anys amb el nom de Pops! Cal destacar que, tots els noms (tan el de tres anys, quatre i aquest de Pops), a part de servir per identificar-nos, el dia de carnaval de l'Escola ens disfressàvem tots, en el cas de anomenar-nos Pops, de pops.

Aquest any, la nostra tutora canvià amb na Xisca Sureda i en Francesc Rul·lan (encara company nostre de classe) entrà a l'escola juntament amb n'Aina Ferrer (ex-companya).

Aqui estam uns quants disfressats

Rosa Ferrer


Dos pops...!





Anèctodes Personals

Ah, hola a tots i totes!

No se si ben bé vaig dir això la primera vegada que vaig venir a Mata de Jonc, venia del Liceu Balear (gens traumatitzat per cert) i sense saber molt bé que volia dir començar escola nova.

La meva arribada aqui no va ser 100% satisfactòria, és a dir, no ho va ser gaire. Qui sap perquè però no vaig acabar de fer gaires amistats, me'n recordo que era algú allà, una dia amb aquests, l'altre dia amb els altres, jugant aqui i allà. És curiós, encara que és normal també ja que el temps canvia molt les coses, que amb la gent que ara em faig més va ser amb la que vaig tenir més problemes, els publicaré a Primària.

Me'n recordo d'un gran fet de Cinc Anys: Bé, si, ho puc acceptar, a vegades alguns sons i el seu respectiu aroma no són benvinguts, però no és culpa meva, jo sóc així de naixement. I ho puc demostrar amb aquesta anècdota:

Era un dia molt bonic, els ocells cantàven sobre l'arbre mort del mig del pati petit i tots érem feliços a classe, però ell va arribar.
Boom!

Estavem tots asseguts a l'estoreta de la classe, si, la de les carreteres i els hospitals i tot això. Doncs bé, na Carme dormia, en Damià i n'Andreu xerràven de Power Rangers, na Maria se tocava es forat nasal, i els altres no els puc anomenar perque no me'n recordo. Però clar, jo, què feia? Quina por. Jo estava allà, assegut, al mig de l'estora, escoltant na Xisca.

I va arribar com arriba la mort molts cops, sense avisar. Les conseqüències vàren ser pitjors que una Hiroshima amollada enmig de Los Angeles: Plas! Vàrem aturar la classe i tot per espaiar el tema, que corrés l'aire.

Al final què? Res. La multa li vaig carregar a un altre, i el pobre va haver de fer-se fotre, no haver estat davant meu quan jo elegia una víctima.

Francesc Rul·lan

Foto Concert

Bé, a aquesta fotografia se'ns pot veure a na Maria Munar i a na Carme Ventayol (jo) en un banc en el que suposa que és un concert. Realment no ho record, però m'ho fan suposar aquests bancs i la gent de darrere. (si qualcú té idea d'on és o això... que ho digui, Maria, tu sobretot).

I res, alguna anècdota? I clar que sí!
A que erem mones!

Record el primer dia a la classe de cinc anys, quan vaig arribar vaig veure na Xisca Sureda, la que anava a ser tutora nostra aquell curs de Pops..., i quan va arribar l'hora de que mamare se n'anés, vaig posar-me a plorar i na Xisca va haver d'agafar-me i jo no me desferrava de mamare, crec que vaig organitzar un "número"... Aquesta reacció, segons m'han contat, no era extranya, ja que va passar el mateix a 3 anys i a 4 anys, encara que cont aquesta perquè és la que record.

Carme Ventayol


El pop

El pop de la meva mare

Com tots ja sabeu, la nostra classe es deia Pops. Cada un havia de fer un dibuix d'un pop, jo el vaig fer com tots els altres, però com que la meva mare feia esmalts li vaig proposar que fes un pop ben bonic per poder penjar a la classe. I així va ser.

Francesc Bassa

Concert final de curs

No sé si m'estic equivocant en posar aquest text aquí, ja que no m'en record molt be quants anys teniem. A cada final de curs feiem una demostració de la nostra fina i aguda veu. Aquí podeu observar el nostre entusiasme pel cant coral. Aquí encara hi havia na Dafne, en Toni V., n'Aina Ferrer i na Crespí, na Teresa i en Pep. (També haureu d'esperar a veure la foto, està en procés d'escaneig... però val la pena!!! XD)


Una mina de Tresors

La veritat és que aquesta anècdota la public aquí encara que no és d'un curs en concret concret... Volia dir que una de ses meves fonts d'ingresos de juguetes era la zona d'arena del pati petit... Era una MINA! Us explico perquè: Es veu que els nins hi duien juguetes i les enterràven i despres no les trobàven, i de sobte un dia perque si, fent un forat et trobaves Power Rangers o altres ninots... I a més a més, no es que les juguetes fóssin petites, perquè un dia jo vaig arribar a trobar-me enterrat un 'Action Man. Al·lucinau.

Andreu Ferrer

Jo vaig perdre el meu Power Ranger rosa allà! Torname'l, sé que el tens!

Neus Sureda

De festa amb cinc anys

A n'aquesta foto tots teníem cinc anys i segurament veniem del pati de berenar sense estar satisfets i teníem més ganes de córrer, jugar amb la pilota o qualsevol altre cosa... Per això mateix esteiem a classe tant engrescats i amb tantes ganes de festa ... ajajaxd

[...]

Francesc Soler

Neu!

Record que un dia a classe estàvem tots asseguts a l'estora i intentàvem escriure. Després vàrem sortir al pati i... VA COMENÇAR A NEVAR! Bé, no aferrava en terra, era més aigua que neu. Però la questió és que tots ens vàrem emocionar molt i corríem pel pati com a histèrics. I a no sé qui se li va acudir la brillant idea de que aquell dia era el meu "aniversari", perquè jo em dic Neus i feia neu. Una associació molt normal, molt lògica... xD Tothom em va començar a felicitar i a dónar els molts anys; jo encantada, és clar. Després vàrem tornar a classe i na Xisca Sureda va ensenyar a tota la classe a escriure NEUS. Ooh! Quin honor!

Neus Sureda

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines