IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

3 anys

De Matawiki
Revisió de 19:16, 4 maig 2006; Gsunyer (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
3 anys
3anys.jpg
Nom Cavallets de Mar
Curs 1993-1994
Edats 3 i 4 anys
Tutor/a Maria Quetgles
Altres Professors
Viatge/Sortida -
Altes La majoria
Baixes No n'hi podia haver
Fou l'any de... 1993 1994

L'incendi del Liceu

Mandela, President

La mort de Kurt Cobain

 FALTA IMATGE DEL CURS! i algunes anècdotes generals

Contingut

Anècdotes Generals

Primer any a Mata de Jonc! A continuació, podreu observar una foto amb l'animal que teníem cada un dels que vam començar aquell any.
Mirau els símbols!

Maria Munar

Aprofit per puntualitzar que el meu apartat està equivocat: vaig nèixer el 31 de maig de 1990 i ma mare s'anomena Sari.

Rosa Ferrer

Anècdotes Personals

A la classe d'un curs més

Hola, he fet aquesta aportació al sector de 3 anys tot i que jo, juntament amb el meu company Joan Dídac, estàvem a la classe superior i a 5è de primària em va tocar repetir curs. Bé, a la classe anomenada Estrelles de Mar, amb la tutora Francisca Sureda, va ser un primer any sense cap tipus de problema greu, llevat que n'Albert, que ja no el tenim a l'escola, mai volia dur la bata posada. Però hem de dir que la classe en aquell temps era molt tranquil·la. També hem de dir que durant aquell any, a la classe teníem un al·lot que nom Martí i, que jo recordi, el van atropellar dues vegades més o menys, però tot va seguir igual. A més, a la classe teníem assignat un animal: El meu era el poriol, com el meu company actual Damià l'any posterior!

Joan Pieras

La nostra tutora

El primer any a l'escola, el vam passar junts amb na Maria Quetgles, que va ser la nostra tutora durant dos cursos. Tots li teníem molt apressi. Quan nosaltres vam passar a 1r de Primària, ella se'n va anar de l'escola i no ha tornat. Moltes vegades la trobam per Palma, i fins i tot una vegada vàrem organitzar una trobada amb ella uns quants de la classe. Aquí teniu la foto:

Maria Munar

Cavallets de Mar!

...Tot va començar quan tan sols teníem tres anys!

Uns 25 alumnes entràrem dins una habitació anomenada classe on hi realitzàvem totes les feines. Tots nosaltres pensàrem un nom per identificar-nos i si, Cavallets de mar ens vam anomenar! La nostra mestra era na Maria Quetglas.
Al cap davant hi ha na Maria Quetgles

Per altra banda, dins la nostra classe hi havia dues companyes de l'any 1991: na Maria Aparicio i na Teresa, filles de n'Antònia Munar i de na Magdalena Cabot respectivament. Les dues mares, eren i són, mestres de l'escola.

Rosa Ferrer

Dormir, una gran afició personal

El meu gran tret és que quan era petita, no sé per quina estranya raó, passava la major part del temps dormint, i les classes no n'eren cap excepció. El gran record que tenc és de quan la mestra ens contava una rondalla a l'estoreta i jo agafava el millor lloc (sempre el cantó) i me dormia fins que acabés el conte. Aquest fet se va repetir diverses vegades durant tota sa meva infància, però si he de ser sincera, no m'ha causat cap trauma.

Carme Ventayol

El meu primer dia

De cavallet de mar!

Sempre recordaré el meu primer dia a Mata de Jonc, tenia TRES ANYS recent complits. Va ser un dia molt divertit! xD A diferència dels altres nins i nines jo no vaig plorar, GENS!! Us explicaré l’historia segons me la va explicar la meva mare i segons el que recordo (records molt borrosos! xD). Vaig arribar de la mà de la meva mare a l'escola i em vaig quedar sorpresa mirant els altres nins i nines jugant, cridant i riguent... Tan impressionada em vaig quedar, que la meva mare va partir d'amagat cap a ca meva. Record que em vaig girar i no la vaig veure. Però van passar davant jo en Xavi i na Bàrbara (crec que eren ells, si no record malament) i em vaig unir a ells. Com podeu veure molt de trauma de primer dia d'escola no vaig tenir.

De na Maria Quetgles com a tutora només record que era molt carinyosa amb els nins petits. La caseta encara no existia (mirau si som vells!! xD), fèiem classe a les aules que ara son de 5è i 6è de primària.

Un record molt dolent que tenc d'aquest curs és que ens obligaven a fer dues hores de migdiada després de dinar. I tothom dormia menys jo! Es podria dir que jo era el contrari de na Carme, i ho passava molt malament! Aquelles hores interminables a aquella habitació fosca... Tenia temps de reflexionar i pensar d'on venim, cap on anem, que vull ser de gran...

Bé, aquell any ens vàrem disfressar per carnaval de cavallets de mar, ja que era el nom de la nostra classe. Al costat, teniu una foto meva d'aquell dia passejant pel pati a la passarel·la de models. Li vaig donar molta feina a la meva mare amb aquesta disfressa...

Neus Sureda

La meva disfressa

Record què, com que érem els cavallets de la mar, per carnaval ens hi vam disfressar, totes les disfresses estaven molt ben fetes (crec que és la que millor li ha sortit a la meva mare!). A més, totes eren pràcticament iguals i com cada any vam anar a fer una volta pel barri fins a arribar a una plaça on jugàvem i fèiem el "burot". De tant de jugar, la disfressa es va rompre un poc i sortia la espuma. Però no va passar res per què la meva súper mare el va arreglar (no sé perquè, ja que no l'he tornat a dur mai més!) però segur que si em poses a mirar per dins els calaixos encara el trobaria ple de pols, eh?

Andreu Ferrer

Els gomets

Els famosos gomets

Sempre recordaré els gomets que empràvem quan teníem tan sols 3 anys. Eren molts divertits i en teníem de diversos tipus i dibuixos. Aquests tres però, són els que utilitzàvem més, ja que quasi cada dia solíem utilitzar-ne un dels tres per indicar el temps que feia aquell mateix dia. Suposo que aquesta era una activitat que ens feien fer per a què aprenguéssim a relacionar les coses.

Adrià Bauzà

El primer any a l'escola

Era el primer any a Mata de Jonc i el record tan bé com a que ahir vaig menjar macarrons per dinar! Érem a classe. Una classe nova per a tots. Teníem na Maria Quetgles. La record molt "enrotllada". Mai ens castigava. Érem els Cavallets de la Mar (encara tenc la disfressa, quasi més gran que jo)

Bàrbara

D'excursió

Aquesta fotografia (pendent d'escanejar) és d'una excursió (es pot veure en Francesc o en Pau per darrera). Anàvem en barca fins no sé on...

Pau Soler


Perque hi havia dies que no volia berenar?

Quan vaig començar a l'escola als tres anys, amb el menjar tenia moltes manies, i m'ha contat la meva mare que durant el meu primer curs a Mata de Jonc, hi havia molts de dies que jo no volia berenar, i era perquè quan l'entrepà es feia una mica malbé, s'aixafava, es xapava per la meitat,... jo no volia menjar-me’l perquè estava romput, i alguna vegada va haver de venir la meva mare a dur-me un altre entrepà que no estigués romput i així jo ja mel menjava jaja.

Pau Soler

El nostre pontet

Wop!

Vull recordar aquest objecte que teníem al pati (vegeu imatge) que he anomenat pontet. Més bé...no se que sembla! La qüestió és que ens hi hem passat molt de temps jugant sobre això i a més, me'n record que ens hi seiem el temps de berenar i començàvem a parlar i parlar sense aturar.

  • La fotografia següent és de quan jo tenia 2 anys que vaig venir a les disfresses per la meva germana, però es què no he trobat cap altra fotografia d'aquest pontet:

Rosa Ferrer

El meu aniversari

A tres anys teníem per costum celebrar a classe els aniversaris, dúiem pastíssos i fèiem una berenadeta tots junts, en aquesta imatge hem podeu veure celebrant el meu aniversari dia 20 de setembre de 1993, pocs dies després d'haver començat l'escola.

Aquí hem vegeu bufant les espelmes

Pau Soler

El 1r dia de l'escola de la meva vida

Me'n record una mica del primer dia de l'escola, de quan vaig entrar a la classe(l'actual sala de mestres), i que ma mare xerrava amb na Maria Quetglas, que me vaig seure (em sentia una mica "desplaçat") i que n'Enric se me va presentar i ens vam fer molt amics ràpidament. El dia següent vaig portar la pilota de plàstic per jugar a futbol amb n'Enric, tots sols pel pati petit (a la sala de psicomotricitat d'ara). Després, quasi tots els nins de la meva classe em demanaven si podien jugar a futbol. Jo no entenia molt bé perquè tenia problemes de l'oïda i els vaig demanar si podien xerrar amb les mans. Al final ho vaig entendre tot. Idò, quasi cada dia tant a l'hora de berenar com a l'hora de dinar, tots els nins jugàvem a futbol.

Joan Melià


Infantil Primària ESO
Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines