IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

2010: The Year We Make Contact

De Matawiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Tornada a la Terra)
 
(Hi ha 30 revisions intermèdies sense mostrar fetes per 4 usuaris)
Línia 1: Línia 1:
 
{{Odisea 2}}
 
{{Odisea 2}}
  
{{fitxa de pel·lícula | títol = 2010: The year we make contact<ref>[http://www.imdb.com/title/tt0086837/ IMDb]</ref> | títol original =[http://ca.wikipedia.org/wiki/2010_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) 2010: The year we make contact ] |imatge = 2010.jpg |director = [http://en.wikipedia.org/wiki/Peter_Hyams Peter Hyams] | productor = Peter Hyams | guió = Peter Hyams i Arthur C.Clarke | any = 1984| durada = 116 minuts | país = Estats Units | gènere = [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ci%C3%A8ncia_ficci%C3%B3 Ciència ficció] | Precedida per = [[2001: una odissea de l'espai]]
+
 
 +
{{fitxa de pel·lícula | títol = 2010: The year we make contact<ref>[http://www.imdb.com/title/tt0086837/ IMDb {{en}}]</ref> | títol original =[http://ca.wikipedia.org/wiki/2010_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) 2010: The year we make contact ] |imatge = 2010.jpg |director = [http://en.wikipedia.org/wiki/Peter_Hyams Peter Hyams] | productor = Peter Hyams | guió = Peter Hyams i Arthur C.Clarke | any = 1984| durada = 116 minuts | país = Estats Units | Idioma Original = Anglès | gènere = [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ci%C3%A8ncia_ficci%C3%B3 Ciència ficció]  
 
| actors =  
 
| actors =  
 
[http://en.wikipedia.org/wiki/Keir_Dullea Keir Duellea]  ([http://en.wikipedia.org/wiki/David_Bowman_(Space_Odyssey) Dave Bowman])
 
[http://en.wikipedia.org/wiki/Keir_Dullea Keir Duellea]  ([http://en.wikipedia.org/wiki/David_Bowman_(Space_Odyssey) Dave Bowman])
Línia 17: Línia 18:
 
[http://en.wikipedia.org/wiki/Dana_Elcar Dana Elcar] (Dimitri Moisevitch)}}
 
[http://en.wikipedia.org/wiki/Dana_Elcar Dana Elcar] (Dimitri Moisevitch)}}
 
'''[http://en.wikipedia.org/wiki/2010:_The_Year_We_Make_Contact 2010 : l'any que varem fer contacte]''' és una pel·lícula del 1984, dirigida per [http://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Hyams Peter Hyams]. Basada en la novel·la de  
 
'''[http://en.wikipedia.org/wiki/2010:_The_Year_We_Make_Contact 2010 : l'any que varem fer contacte]''' és una pel·lícula del 1984, dirigida per [http://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Hyams Peter Hyams]. Basada en la novel·la de  
[http://es.wikipedia.org/wiki/Arthur_C._Clarke Arthur C.Clarke]. Tant la pel·lícula, com la novel·la, són la continuació de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey. Odissea dos tracta temes transcendents com són [http://es.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n_humana l'evolució humana], [http://es.wikipedia.org/wiki/Tecnolog%C3%ADa la tecnologia], [http://es.wikipedia.org/wiki/la intel·ligència artificial]  o la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Vida_extraterrestre vida extraterrestre]. La classe de [[1996|4t d'ESO]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Fisica física] i [http://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%ADmica química] l'hem estat mirant i analitzant detingudament.
+
[http://es.wikipedia.org/wiki/Arthur_C._Clarke Arthur C.Clarke]. Tant la pel·lícula com la novel·la són la continuació de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey. Odissea dos tracta temes transcendents, com són [http://es.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n_humana l'evolució humana], [http://es.wikipedia.org/wiki/Tecnolog%C3%ADa la tecnologia], [http://es.wikipedia.org/wiki/la intel·ligència artificial]  o la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Vida_extraterrestre vida extraterrestre]. La classe de [[1996|4t d'ESO]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Fisica física] i [http://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%ADmica química] l'hem estat mirant i analitzant detingudament.
  
 
La finalitat de veure aquesta pel·lícula ha estat posar en pràctica tot el que hem estudiat sobre física fins al moment, com la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Din%C3%A0mica dinàmica] i la forces, específicament la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Gravetat gravitatòria], per així poder determinar quines són les exactituds i les inexactituds a nivell científic d'aquesta pel·lícula. Les lleis amb les que més hem treballat han estat:
 
La finalitat de veure aquesta pel·lícula ha estat posar en pràctica tot el que hem estudiat sobre física fins al moment, com la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Din%C3%A0mica dinàmica] i la forces, específicament la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Gravetat gravitatòria], per així poder determinar quines són les exactituds i les inexactituds a nivell científic d'aquesta pel·lícula. Les lleis amb les que més hem treballat han estat:
Línia 23: Línia 24:
 
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_Newton La llei d'acció i reacció]
 
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_Newton La llei d'acció i reacció]
  
Hem mirat aquesta pel·lícula perquè és considerada una de les pel·lícules més respectuoses en les [http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_cient%C3%ADfica#Leyes_cient.C3.ADficas lleis físiques]. Per aconseguir la màxima correcció possible, tenint en compte els coneixements espacials d'aquella època, Peter Hyams va consultar a la [http://www.nasa.gov/ NASA]. A més, es va fer amb els serveis d'una [http://ca.wikipedia.org/wiki/For%C3%A7a_centr%C3%ADfuga centrifugadora] enorme que va utilitzar com a localització per gravar les escenes interiors de la nau on, al film, s'hi simulava gravetat
+
Hem mirat aquesta pel·lícula perquè és considerada una de les pel·lícules més respectuoses en les [http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_cient%C3%ADfica#Leyes_cient.C3.ADficas lleis físiques]. Per aconseguir la màxima correcció possible, tenint en compte els coneixements espacials d'aquella època, Peter Hyams va consultar a la [http://www.nasa.gov/ NASA]. A més, es va fer amb els serveis d'una [http://ca.wikipedia.org/wiki/For%C3%A7a_centr%C3%ADfuga centrifugadora] enorme que va utilitzar com a localització per gravar les escenes interiors de la nau on, al film, s'hi simulava gravetat.
 
A continuació s'expliquen detalladament tots els aspectes físics vists a la pel.licula, ja hagin estat encertats o bé modificant les lleis de la física.
 
A continuació s'expliquen detalladament tots els aspectes físics vists a la pel.licula, ja hagin estat encertats o bé modificant les lleis de la física.
  
 
== Argument ==
 
== Argument ==
  
Nou anys després del misteriós fracàs de la missió del ''Discovery'' a Júpiter, els soviètics han desenvolupat un nova nau per poder arribar a Júpiter i rescatar la [http://en.wikipedia.org/wiki/Discovery_One Discovery], l'Alexei Leonov. Per poder dur a terme aquest llarg viatge necessiten l'ajuda dels americans i, per això fan un pacte, per poder viatjar, realitzar la nova missió i tornar a casa amb èxit. Els fets de la pel·lícula passen dins l'època en que el Estats Units i Rússia estaven en guerra. Aquesta va produir molts problemes a nivells polítics, ideològics, econòmics, tecnològics, militars i informatius. Tot i que dins la pel·lícula aquestes dues grans potències són capaces de ajuntar-se per dur a terme una missió espacial. Cap dels dos blocs va prendre mai accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar al conflicte "guerra freda". Els països americans defensaven el capitalisme, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme. Aquesta guerra es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de  la [http://en.wikipedia.org/wiki/URSS URSS] i la caiguda del comunisme.
+
Nou anys després del misteriós fracàs de la missió de la ''Discovery'' a Júpiter, els soviètics han desenvolupat un nova nau per poder arribar a Júpiter i rescatar la [http://en.wikipedia.org/wiki/Discovery_One Discovery], l'Alexei Leonov. Per poder dur a terme aquest llarg viatge necessiten l'ajuda dels americans i, per això, fan un pacte per poder viatjar, realitzar la nova missió i tornar a casa amb èxit. Els fets de la pel·lícula passen dins l'època en que el Estats Units i Rússia estaven en guerra. Aquesta va produir molts problemes a nivells polítics, ideològics, econòmics, tecnològics, militars i informatius. Tot i que dins la pel·lícula aquestes dues grans potències són capaces de ajuntar-se per dur a terme una missió espacial. Cap dels dos bàndols va prendre mai accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar al conflicte "guerra freda". Els països americans defensaven el capitalisme, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme. Aquesta guerra es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de  la [http://en.wikipedia.org/wiki/URSS URSS] i la caiguda del comunisme.<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/2010_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) Odissea 2 {{ca}}]</ref>
  
La tripulació  americana de la nau està formada pel Dr. Heywood Floyd, l'organitzador de la missió del 2001; el Dr. Chandra, creador de la computadora de la ''Discovery'', HAL 9000 i Walter Curnow, un enginyer estatunidenc. La seva funció és descobrir l'error de missió anterior, investigar el monòlit en òrbita al voltant del planeta i explicar la desaparició de David Bowman.  
+
La tripulació  americana de la nau està formada pel Dr. Heywood Floyd, l'organitzador de la missió del 2001; el Dr. Chandra, creador de la computadora de la ''Discovery'', HAL 9000, i Walter Curnow, un enginyer nord-americà. La seva funció és descobrir l'error de missió anterior, investigar el monòlit en òrbita al voltant del planeta i explicar la desaparició de David Bowman.  
Abans de l'arribada a Júpiter passen pel satèl·lit Europa perquè hi troben clorofil·la i hi envien una sonda que inesperadament i inexplicable és destruïda amb un esclat de llum.
+
Abans de l'arribada a Júpiter passen pel satèl·lit [http://ca.wikipedia.org/wiki/Europa_(sat%C3%A8l%C2%B7lit) Europa] perquè hi troben [http://ca.wikipedia.org/wiki/Europa_(sat%C3%A8l%C2%B7lit) clorofil·la] i hi envien una sonda que inesperadament i inexplicable és destruïda amb un gran esclat de llum.
  
[[Fitxer:Hal.png|thumb|200px|''Hal-9000'']]  
+
[[Fitxer:Hal.png|thumb|left|200px|''HAL-9000'']]  
  
Posteriorment es troben amb la ''Discovery'', abandonada a l'òrbita de Ío i després de que Curnow posi la Discovery en condició operacional, les dues naus es troben amb el gegantesc monòlit. El Dr. Chandra reinicia la computadora HAL 9000 per determinar-ne si té alguna informació sobre la missió 2001. HAL és la computadora de bord encarregada de controlar les funcions vitals de la nau espacial Discovery. HAL té un besó SAL que va ser utilitzada com a sistema de referencia de HAL. SAL posseeix  càmeres similars a les de HAL, l'única diferència és “l'ull” que envers de ser vermell és blau. Antes de l'inici de la missió soviètica-estatunidenca per recuperar la Discovery, Chandra utilitza a SAL per simular els possibles efectes que poden haver causat a HAL, haver estat tan temps apagat (Projecte Fènix).<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/2010_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) Odissea 2 (català)]</ref>
+
Posteriorment es troben amb la ''Discovery'', abandonada a l'òrbita de Io i després de que Curnow posi la ''Discovery'' en condició operacional, les dues naus es troben amb el gegantesc monòlit. El Dr. Chandra reinicia la computadora HAL 9000 per determinar-ne si té alguna informació sobre la missió 2001. HAL és la computadora de bord encarregada de controlar les funcions vitals de la nau espacial Discovery. HAL té un bessó SAL que va ser utilitzada com a sistema de referència de HAL. SAL posseeix  càmeres similars a les de HAL, l'única diferència és “l'ull” que envers de ser vermell és blau. Abans de l'inici de la missió soviètica-nord-americana per recuperar la Discovery, Chandra utilitza a SAL per simular els possibles efectes que poden haver causat a HAL, haver estat tan temps apagat (Projecte [http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A8nix_(ocell) Fènix]).<ref>[http://en.wikipedia.org/wiki/HAL_9000 HAL-9000]{{en}}</ref>
  
 
Per mirar d'aconseguir mes informació sobre el gran monòlit el cosmonauta Maxim Brailovsky (Elya Baskin), vola dins una càpsula espacial recorrent les enormes distàncies que té. Quan Max s'apropa al monòlit, un gran esclat d'energia el destrueix a Max juntament amb la seva càpsula espacial.
 
Per mirar d'aconseguir mes informació sobre el gran monòlit el cosmonauta Maxim Brailovsky (Elya Baskin), vola dins una càpsula espacial recorrent les enormes distàncies que té. Quan Max s'apropa al monòlit, un gran esclat d'energia el destrueix a Max juntament amb la seva càpsula espacial.
 
L'avatar de Bowman viatja a la Terra, i manté contacte amb individus significants del seu passat humà com la seva mare malalta i la seva dona.
 
L'avatar de Bowman viatja a la Terra, i manté contacte amb individus significants del seu passat humà com la seva mare malalta i la seva dona.
Entretant, les tensions polítiques entre els Estats Units i la Unió Soviètica s'intensifiquen. Els astronautes estatunidencs són obligats a deixar el Leonov, ja que és considerat territori soviètic, i tornen al Discovery, propietat dels Estats Units.
+
Mentrestant, les tensions polítiques entre els Estats Units i la Unió Soviètica s'intensifiquen. Els astronautes nord-americans són obligats a deixar el Leonov, ja que és considerat territori soviètic, i tornen al Discovery, propietat dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica Estats Units].
A la Discovery, es produeix una aparició de Bowman davant de Floyd, advertint-lo que han de deixar Júpiter en dos dies. Davant tots els interrogants que té Floyd dins el seu cap, Bowman només contesta que el que passarà serà una cosa meravellosa. Després que Floyd aconseguís convèncer la tripulació soviètica de la ''Leonov'', una taca fosca es forma a Júpiter. Les observacions del telescopi de HAL revelen que la gran taca fosca és, de fet, una immensa població de monòlits, que augmenten exponencialment.
+
A la Discovery, es produeix una aparició de Bowman davant de Floyd, advertint-lo que han de deixar Júpiter en dos dies. Davant tots els interrogants que té Floyd dins el seu cap, Bowman només contesta que el que passarà serà una cosa meravellosa. Després que Floyd aconseguís convèncer la tripulació soviètica de la ''Leonov'', una taca fosca es forma a Júpiter. Les observacions del telescopi de HAL revelen que la gran taca fosca és, de fet, una immensa població de monòlits, que augmenten exponencialment.
Per poder tornar a la terra Floyd i la tripulació de la Leonov dissenyen un pla per emprar la Discovery com propulsor. Malauradament, s'haurà de convèncer a HAL perquè pugui dur a terme el díficil procés de propulsar la Leonov amb la Discovery. Però un cop HAL ho entén, està d'acord que ell ha de sacrificar-se per poder salvar tots els humans abord de la ''Leonov''.<ref>[http://en.wikipedia.org/wiki/2010_(film) Odissea 2 (anglès)]</ref>
+
Per poder tornar a la terra Floyd i la tripulació de la Leonov dissenyen un pla per emprar la Discovery com propulsor. Malauradament, s'haurà de convèncer a HAL perquè pugui dur a terme el difícil procés de propulsar la Leonov amb la Discovery. Però un cop HAL ho entén, està d'acord que ell ha de sacrificar-se per poder salvar tots els humans a bord de la ''Leonov''.<ref>[http://en.wikipedia.org/wiki/2010_(film) Odissea 2 {{en}}]</ref>
 
Finalment, la Leonov aconsegueix sortir de l'òrbita de Júpiter. Els monòlits augmenten la densitat de Júpiter fins al punt que el planeta arriba a les temperatures i pressions necessàries per  a la fusió nuclear, tornant-se un estel petit.
 
Finalment, la Leonov aconsegueix sortir de l'òrbita de Júpiter. Els monòlits augmenten la densitat de Júpiter fins al punt que el planeta arriba a les temperatures i pressions necessàries per  a la fusió nuclear, tornant-se un estel petit.
HAL és ordenat per Bowman a  transmetre un missatge repetidament a la Terra: "TOTS AQUESTS MONS SÓN SEUS TRET D'EUROPA. NO INTENTI ATERRAR ALLÀ. UTILITZEU-LOS JUNTS. UTILITZEU-LOS EN PAU". La pel·lícula conclou amb la meravellosa imatge de dos sols al cel terrestre i la transformació de Europa amb un planeta adequat per haver-hi vida i la col·locació d'un nou monòlit amb la missió d'observar com  evoluciona la vida cap a la intel·ligència.<ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/2010:_The_Year_We_Make_Contact Odissea 2 (castellà])</ref>
+
HAL és ordenat per Bowman a  transmetre un missatge repetidament a la Terra: "TOTS AQUESTS MONS SÓN SEUS TRET D'EUROPA. NO INTENTI ATERRAR ALLÀ. UTILITZEU-LOS JUNTS. UTILITZEU-LOS EN PAU". La pel·lícula conclou amb la meravellosa imatge de dos sols al cel terrestre i la transformació de Europa amb un planeta adequat per haver-hi vida i la col·locació d'un nou monòlit amb la missió d'observar com  evoluciona la vida cap a la intel·ligència.<ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/2010:_The_Year_We_Make_Contact Odissea 2 {{es}}]</ref>
 
+
 
+
== Tornada a la Terra ==
+
 
+
A la hora de tornar a la Terra des de Jupiter s'han de realitzar un conjunt de moviments complicats.
+
 
+
El moviment de les òrbites dels plantes és ovalat, això ens indica que en un moment del recorregut els planetes de la Terra i Júpiter és trobaran en una distància mínima, ja que la distància d'aquests dos planetes no sempre és la mateixa, aquest punt mínim és l'anomenada finestra de la qual es refareixen en la pel·lícula.
+
 
+
Per això és necesita l'ajuda de Hal-9000 perquè dugui a terme la operació.
+
 
+
Consisteix en que en el moment determinat la nau surti de Júpiter amb una velocitat determinada, i s'ha de calcular el instant en que quan arribi la nau a la òrbita de la Terra coincideixi en el punt que es troba ella en aquest moment.
+
 
+
Això vol dir que la nau quan surt de Júpiter no es dirigeix en el punt on es troba la Terra en aquell moment, perquè m'entres es mou la nau en direcció Terra, la Terra és mou per la seva òrbita i per això s'ha de calcular la intersecció entre la direcció i velocitat de la nau amb el recorregut de la Terra.
+
 
+
Aquesta tècnica és la correcta per tornar al planeta.
+
<ref>Pel·lícula Odisea Dos</ref>
+
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Línia 65: Línia 50:
  
 
{{Autors 2010}}
 
{{Autors 2010}}
 +
 +
[[Categoria:Pel·lícules]]

Revisió de 13:42, 12 abr 2012

2010: The Year We Make Contact

Gravetat · Júpiter · A l'espai · Comunicació · Curiositats


2010: The year we make contact[1]
2010.jpg
Títol Original 2010: The year we make contact
Director Peter Hyams
Productor Peter Hyams
Guió Peter Hyams i Arthur C.Clarke
Any 1984
Durada 116 minuts
País Estats Units
Gènere Ciència ficció
Actors Keir Duellea (Dave Bowman)

Helen Mirren (Tanya Kirbuk)

Roy Scheider (Heywood floyd)

John Lthgow(Dr. Walter Curnow)

Bob Balaban (Dr. R. Chandra)

Douglas Rain (Veu de HAL 9000)

Dana Elcar (Dimitri Moisevitch)

2010 : l'any que varem fer contacte és una pel·lícula del 1984, dirigida per Peter Hyams. Basada en la novel·la de Arthur C.Clarke. Tant la pel·lícula com la novel·la són la continuació de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey. Odissea dos tracta temes transcendents, com són l'evolució humana, la tecnologia, intel·ligència artificial o la vida extraterrestre. La classe de 4t d'ESO de física i química l'hem estat mirant i analitzant detingudament.

La finalitat de veure aquesta pel·lícula ha estat posar en pràctica tot el que hem estudiat sobre física fins al moment, com la dinàmica i la forces, específicament la gravitatòria, per així poder determinar quines són les exactituds i les inexactituds a nivell científic d'aquesta pel·lícula. Les lleis amb les que més hem treballat han estat:

Hem mirat aquesta pel·lícula perquè és considerada una de les pel·lícules més respectuoses en les lleis físiques. Per aconseguir la màxima correcció possible, tenint en compte els coneixements espacials d'aquella època, Peter Hyams va consultar a la NASA. A més, es va fer amb els serveis d'una centrifugadora enorme que va utilitzar com a localització per gravar les escenes interiors de la nau on, al film, s'hi simulava gravetat. A continuació s'expliquen detalladament tots els aspectes físics vists a la pel.licula, ja hagin estat encertats o bé modificant les lleis de la física.

Argument

Nou anys després del misteriós fracàs de la missió de la Discovery a Júpiter, els soviètics han desenvolupat un nova nau per poder arribar a Júpiter i rescatar la Discovery, l'Alexei Leonov. Per poder dur a terme aquest llarg viatge necessiten l'ajuda dels americans i, per això, fan un pacte per poder viatjar, realitzar la nova missió i tornar a casa amb èxit. Els fets de la pel·lícula passen dins l'època en que el Estats Units i Rússia estaven en guerra. Aquesta va produir molts problemes a nivells polítics, ideològics, econòmics, tecnològics, militars i informatius. Tot i que dins la pel·lícula aquestes dues grans potències són capaces de ajuntar-se per dur a terme una missió espacial. Cap dels dos bàndols va prendre mai accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar al conflicte "guerra freda". Els països americans defensaven el capitalisme, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme. Aquesta guerra es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de la URSS i la caiguda del comunisme.[2]

La tripulació americana de la nau està formada pel Dr. Heywood Floyd, l'organitzador de la missió del 2001; el Dr. Chandra, creador de la computadora de la Discovery, HAL 9000, i Walter Curnow, un enginyer nord-americà. La seva funció és descobrir l'error de missió anterior, investigar el monòlit en òrbita al voltant del planeta i explicar la desaparició de David Bowman. Abans de l'arribada a Júpiter passen pel satèl·lit Europa perquè hi troben clorofil·la i hi envien una sonda que inesperadament i inexplicable és destruïda amb un gran esclat de llum.

HAL-9000

Posteriorment es troben amb la Discovery, abandonada a l'òrbita de Io i després de que Curnow posi la Discovery en condició operacional, les dues naus es troben amb el gegantesc monòlit. El Dr. Chandra reinicia la computadora HAL 9000 per determinar-ne si té alguna informació sobre la missió 2001. HAL és la computadora de bord encarregada de controlar les funcions vitals de la nau espacial Discovery. HAL té un bessó SAL que va ser utilitzada com a sistema de referència de HAL. SAL posseeix càmeres similars a les de HAL, l'única diferència és “l'ull” que envers de ser vermell és blau. Abans de l'inici de la missió soviètica-nord-americana per recuperar la Discovery, Chandra utilitza a SAL per simular els possibles efectes que poden haver causat a HAL, haver estat tan temps apagat (Projecte Fènix).[3]

Per mirar d'aconseguir mes informació sobre el gran monòlit el cosmonauta Maxim Brailovsky (Elya Baskin), vola dins una càpsula espacial recorrent les enormes distàncies que té. Quan Max s'apropa al monòlit, un gran esclat d'energia el destrueix a Max juntament amb la seva càpsula espacial. L'avatar de Bowman viatja a la Terra, i manté contacte amb individus significants del seu passat humà com la seva mare malalta i la seva dona. Mentrestant, les tensions polítiques entre els Estats Units i la Unió Soviètica s'intensifiquen. Els astronautes nord-americans són obligats a deixar el Leonov, ja que és considerat territori soviètic, i tornen al Discovery, propietat dels Estats Units. A la Discovery, es produeix una aparició de Bowman davant de Floyd, advertint-lo que han de deixar Júpiter en dos dies. Davant tots els interrogants que té Floyd dins el seu cap, Bowman només contesta que el que passarà serà una cosa meravellosa. Després que Floyd aconseguís convèncer la tripulació soviètica de la Leonov, una taca fosca es forma a Júpiter. Les observacions del telescopi de HAL revelen que la gran taca fosca és, de fet, una immensa població de monòlits, que augmenten exponencialment. Per poder tornar a la terra Floyd i la tripulació de la Leonov dissenyen un pla per emprar la Discovery com propulsor. Malauradament, s'haurà de convèncer a HAL perquè pugui dur a terme el difícil procés de propulsar la Leonov amb la Discovery. Però un cop HAL ho entén, està d'acord que ell ha de sacrificar-se per poder salvar tots els humans a bord de la Leonov.[4] Finalment, la Leonov aconsegueix sortir de l'òrbita de Júpiter. Els monòlits augmenten la densitat de Júpiter fins al punt que el planeta arriba a les temperatures i pressions necessàries per a la fusió nuclear, tornant-se un estel petit. HAL és ordenat per Bowman a transmetre un missatge repetidament a la Terra: "TOTS AQUESTS MONS SÓN SEUS TRET D'EUROPA. NO INTENTI ATERRAR ALLÀ. UTILITZEU-LOS JUNTS. UTILITZEU-LOS EN PAU". La pel·lícula conclou amb la meravellosa imatge de dos sols al cel terrestre i la transformació de Europa amb un planeta adequat per haver-hi vida i la col·locació d'un nou monòlit amb la missió d'observar com evoluciona la vida cap a la intel·ligència.[5]

Referències

  1. IMDb Això és un enllaç a una pàgina web en anglès
  2. Odissea 2 Això és un enllaç a una pàgina web en català
  3. HAL-9000Això és un enllaç a una pàgina web en anglès
  4. Odissea 2 Això és un enllaç a una pàgina web en anglès
  5. Odissea 2 Això és un enllaç a una pàgina web en castellà

Mata.png
2010: The Year We Make Contact

Pau Fornós Rayó - Víctor Martín Riera - Jaume Amengual Rosselló - Jaume Cladera Mas - Marc Capó Pérez - Marc Fuster Uguet - Fritz Pere Nobbe Fisas - Maria Quetglas Poncell - Arnau Bibiloni Sánchez - Aina Valens Pons - Aïda Lacomba Moreno

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines