IMPORTANT: Si us voleu donar d'alta, escriviu-nos a wiki@matadejonc.cat

2010: The Year We Make Contact

De Matawiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(30pxExplosió de Júpiter)
 
(Hi ha 43 revisions intermèdies sense mostrar fetes per 5 usuaris)
Línia 1: Línia 1:
 
{{Odisea 2}}
 
{{Odisea 2}}
  
{{fitxa de pel·lícula | títol = 2010: The year we make contact<ref>[http://www.imdb.com/title/tt0086837/ IMDb]</ref> | títol original =[http://ca.wikipedia.org/wiki/2010_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) 2010: The year we make contact ] |imatge = 2010.jpg |director = [http://en.wikipedia.org/wiki/Peter_Hyams Peter Hyams] | productor = Peter Hyams | guió = Peter Hyams i Arthur C.Clarke | any = 1984| durada = 116 minuts | país = Estats Units | gènere = [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ci%C3%A8ncia_ficci%C3%B3 Ciència ficció] | Precedida per = [[2001: una odissea de l'espai]]
+
 
 +
{{fitxa de pel·lícula | títol = 2010: The year we make contact<ref>[http://www.imdb.com/title/tt0086837/ IMDb {{en}}]</ref> | títol original =[http://ca.wikipedia.org/wiki/2010_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) 2010: The year we make contact ] |imatge = 2010.jpg |director = [http://en.wikipedia.org/wiki/Peter_Hyams Peter Hyams] | productor = Peter Hyams | guió = Peter Hyams i Arthur C.Clarke | any = 1984| durada = 116 minuts | país = Estats Units | Idioma Original = Anglès | gènere = [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ci%C3%A8ncia_ficci%C3%B3 Ciència ficció]  
 
| actors =  
 
| actors =  
 
[http://en.wikipedia.org/wiki/Keir_Dullea Keir Duellea]  ([http://en.wikipedia.org/wiki/David_Bowman_(Space_Odyssey) Dave Bowman])
 
[http://en.wikipedia.org/wiki/Keir_Dullea Keir Duellea]  ([http://en.wikipedia.org/wiki/David_Bowman_(Space_Odyssey) Dave Bowman])
Línia 17: Línia 18:
 
[http://en.wikipedia.org/wiki/Dana_Elcar Dana Elcar] (Dimitri Moisevitch)}}
 
[http://en.wikipedia.org/wiki/Dana_Elcar Dana Elcar] (Dimitri Moisevitch)}}
 
'''[http://en.wikipedia.org/wiki/2010:_The_Year_We_Make_Contact 2010 : l'any que varem fer contacte]''' és una pel·lícula del 1984, dirigida per [http://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Hyams Peter Hyams]. Basada en la novel·la de  
 
'''[http://en.wikipedia.org/wiki/2010:_The_Year_We_Make_Contact 2010 : l'any que varem fer contacte]''' és una pel·lícula del 1984, dirigida per [http://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Hyams Peter Hyams]. Basada en la novel·la de  
[http://es.wikipedia.org/wiki/Arthur_C._Clarke Arthur C.Clarke]. Tant la pel·lícula, com la novel·la, són la continuació de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey. Odissea dos tracta temes transcendents com són [http://es.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n_humana l'evolució humana], [http://es.wikipedia.org/wiki/Tecnolog%C3%ADa la tecnologia], [http://es.wikipedia.org/wiki/la intel·ligència artificial]  o la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Vida_extraterrestre vida extraterrestre]. La classe de [[1996|4t d'ESO]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Fisica física] i [http://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%ADmica química] l'hem estat mirant i analitzant detingudament.
+
[http://es.wikipedia.org/wiki/Arthur_C._Clarke Arthur C.Clarke]. Tant la pel·lícula com la novel·la són la continuació de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey. Odissea dos tracta temes transcendents, com són [http://es.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n_humana l'evolució humana], [http://es.wikipedia.org/wiki/Tecnolog%C3%ADa la tecnologia], [http://es.wikipedia.org/wiki/la intel·ligència artificial]  o la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Vida_extraterrestre vida extraterrestre]. La classe de [[1996|4t d'ESO]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Fisica física] i [http://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%ADmica química] l'hem estat mirant i analitzant detingudament.
  
 
La finalitat de veure aquesta pel·lícula ha estat posar en pràctica tot el que hem estudiat sobre física fins al moment, com la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Din%C3%A0mica dinàmica] i la forces, específicament la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Gravetat gravitatòria], per així poder determinar quines són les exactituds i les inexactituds a nivell científic d'aquesta pel·lícula. Les lleis amb les que més hem treballat han estat:
 
La finalitat de veure aquesta pel·lícula ha estat posar en pràctica tot el que hem estudiat sobre física fins al moment, com la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Din%C3%A0mica dinàmica] i la forces, específicament la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Gravetat gravitatòria], per així poder determinar quines són les exactituds i les inexactituds a nivell científic d'aquesta pel·lícula. Les lleis amb les que més hem treballat han estat:
Línia 23: Línia 24:
 
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_Newton La llei d'acció i reacció]
 
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_Newton La llei d'acció i reacció]
  
Hem mirat aquesta pel·lícula perquè és considerada una de les pel·lícules més respectuoses en les [http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_cient%C3%ADfica#Leyes_cient.C3.ADficas lleis físiques]. Per aconseguir la màxima correcció possible, tenint en compte els coneixements espacials d'aquella època, Peter Hyams va consultar a la [http://www.nasa.gov/ NASA]. A més, es va fer amb els serveis d'una [http://ca.wikipedia.org/wiki/For%C3%A7a_centr%C3%ADfuga centrifugadora] enorme que va utilitzar com a localització per gravar les escenes interiors de la nau on, al film, s'hi simulava gravetat
+
Hem mirat aquesta pel·lícula perquè és considerada una de les pel·lícules més respectuoses en les [http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_cient%C3%ADfica#Leyes_cient.C3.ADficas lleis físiques]. Per aconseguir la màxima correcció possible, tenint en compte els coneixements espacials d'aquella època, Peter Hyams va consultar a la [http://www.nasa.gov/ NASA]. A més, es va fer amb els serveis d'una [http://ca.wikipedia.org/wiki/For%C3%A7a_centr%C3%ADfuga centrifugadora] enorme que va utilitzar com a localització per gravar les escenes interiors de la nau on, al film, s'hi simulava gravetat.
 
A continuació s'expliquen detalladament tots els aspectes físics vists a la pel.licula, ja hagin estat encertats o bé modificant les lleis de la física.
 
A continuació s'expliquen detalladament tots els aspectes físics vists a la pel.licula, ja hagin estat encertats o bé modificant les lleis de la física.
  
 
== Argument ==
 
== Argument ==
  
Nou anys després del misteriós fracàs de la missió del ''Discovery'' a Júpiter, els soviètics han desenvolupat un nova nau per poder arribar a Júpiter i rescatar la [http://en.wikipedia.org/wiki/Discovery_One Discovery], l'Alexei Leonov. Per poder dur a terme aquest llarg viatge necessiten l'ajuda dels americans i, per això fan un pacte, per poder viatjar, realitzar la nova missió i tornar a casa amb èxit. Els fets de la pel·lícula passen dins l'època en que el Estats Units i Rússia estaven en guerra. Aquesta va produir molts problemes a nivells polítics, ideològics, econòmics, tecnològics, militars i informatius. Tot i que dins la pel·lícula aquestes dues grans potències són capaces de ajuntar-se per dur a terme una missió espacial. Cap dels dos blocs va prendre mai accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar al conflicte "guerra freda". Els països americans defensaven el capitalisme, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme. Aquesta guerra es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de  la [http://en.wikipedia.org/wiki/URSS URSS] i la caiguda del comunisme.
+
Nou anys després del misteriós fracàs de la missió de la ''Discovery'' a Júpiter, els soviètics han desenvolupat un nova nau per poder arribar a Júpiter i rescatar la [http://en.wikipedia.org/wiki/Discovery_One Discovery], l'Alexei Leonov. Per poder dur a terme aquest llarg viatge necessiten l'ajuda dels americans i, per això, fan un pacte per poder viatjar, realitzar la nova missió i tornar a casa amb èxit. Els fets de la pel·lícula passen dins l'època en que el Estats Units i Rússia estaven en guerra. Aquesta va produir molts problemes a nivells polítics, ideològics, econòmics, tecnològics, militars i informatius. Tot i que dins la pel·lícula aquestes dues grans potències són capaces de ajuntar-se per dur a terme una missió espacial. Cap dels dos bàndols va prendre mai accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar al conflicte "guerra freda". Els països americans defensaven el capitalisme, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme. Aquesta guerra es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de  la [http://en.wikipedia.org/wiki/URSS URSS] i la caiguda del comunisme.<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/2010_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) Odissea 2 {{ca}}]</ref>
  
La tripulació  americana de la nau està formada pel Dr. Heywood Floyd, l'organitzador de la missió del 2001; el Dr. Chandra, creador de la computadora de la ''Discovery'', HAL 9000 i Walter Curnow, un enginyer estatunidenc. La seva funció és descobrir l'error de missió anterior, investigar el monòlit en òrbita al voltant del planeta i explicar la desaparició de David Bowman.  
+
La tripulació  americana de la nau està formada pel Dr. Heywood Floyd, l'organitzador de la missió del 2001; el Dr. Chandra, creador de la computadora de la ''Discovery'', HAL 9000, i Walter Curnow, un enginyer nord-americà. La seva funció és descobrir l'error de missió anterior, investigar el monòlit en òrbita al voltant del planeta i explicar la desaparició de David Bowman.  
Abans de l'arribada a Júpiter passen pel satèl·lit Europa perquè hi troben clorofil·la i hi envien una sonda que inesperadament i inexplicable és destruïda amb un esclat de llum.
+
Abans de l'arribada a Júpiter passen pel satèl·lit [http://ca.wikipedia.org/wiki/Europa_(sat%C3%A8l%C2%B7lit) Europa] perquè hi troben [http://ca.wikipedia.org/wiki/Europa_(sat%C3%A8l%C2%B7lit) clorofil·la] i hi envien una sonda que inesperadament i inexplicable és destruïda amb un gran esclat de llum.
  
[[Fitxer:Hal.png|thumb|200px|''Hal-9000'']]  
+
[[Fitxer:Hal.png|thumb|left|200px|''HAL-9000'']]  
  
Posteriorment es troben amb la ''Discovery'', abandonada a l'òrbita de Ío i després de que Curnow posi la Discovery en condició operacional, les dues naus es troben amb el gegantesc monòlit. El Dr. Chandra reinicia la computadora HAL 9000 per determinar-ne si té alguna informació sobre la missió 2001. HAL és la computadora de bord encarregada de controlar les funcions vitals de la nau espacial Discovery. HAL té un besó SAL que va ser utilitzada com a sistema de referencia de HAL. SAL posseeix  càmeres similars a les de HAL, l'única diferència és “l'ull” que envers de ser vermell és blau. Antes de l'inici de la missió soviètica-estatunidenca per recuperar la Discovery, Chandra utilitza a SAL per simular els possibles efectes que poden haver causat a HAL, haver estat tan temps apagat (Projecte Fènix).<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/2010_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) Odissea 2 (català)]</ref>
+
Posteriorment es troben amb la ''Discovery'', abandonada a l'òrbita de Io i després de que Curnow posi la ''Discovery'' en condició operacional, les dues naus es troben amb el gegantesc monòlit. El Dr. Chandra reinicia la computadora HAL 9000 per determinar-ne si té alguna informació sobre la missió 2001. HAL és la computadora de bord encarregada de controlar les funcions vitals de la nau espacial Discovery. HAL té un bessó SAL que va ser utilitzada com a sistema de referència de HAL. SAL posseeix  càmeres similars a les de HAL, l'única diferència és “l'ull” que envers de ser vermell és blau. Abans de l'inici de la missió soviètica-nord-americana per recuperar la Discovery, Chandra utilitza a SAL per simular els possibles efectes que poden haver causat a HAL, haver estat tan temps apagat (Projecte [http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A8nix_(ocell) Fènix]).<ref>[http://en.wikipedia.org/wiki/HAL_9000 HAL-9000]{{en}}</ref>
  
 
Per mirar d'aconseguir mes informació sobre el gran monòlit el cosmonauta Maxim Brailovsky (Elya Baskin), vola dins una càpsula espacial recorrent les enormes distàncies que té. Quan Max s'apropa al monòlit, un gran esclat d'energia el destrueix a Max juntament amb la seva càpsula espacial.
 
Per mirar d'aconseguir mes informació sobre el gran monòlit el cosmonauta Maxim Brailovsky (Elya Baskin), vola dins una càpsula espacial recorrent les enormes distàncies que té. Quan Max s'apropa al monòlit, un gran esclat d'energia el destrueix a Max juntament amb la seva càpsula espacial.
 
L'avatar de Bowman viatja a la Terra, i manté contacte amb individus significants del seu passat humà com la seva mare malalta i la seva dona.
 
L'avatar de Bowman viatja a la Terra, i manté contacte amb individus significants del seu passat humà com la seva mare malalta i la seva dona.
Entretant, les tensions polítiques entre els Estats Units i la Unió Soviètica s'intensifiquen. Els astronautes estatunidencs són obligats a deixar el Leonov, ja que és considerat territori soviètic, i tornen al Discovery, propietat dels Estats Units.
+
Mentrestant, les tensions polítiques entre els Estats Units i la Unió Soviètica s'intensifiquen. Els astronautes nord-americans són obligats a deixar el Leonov, ja que és considerat territori soviètic, i tornen al Discovery, propietat dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica Estats Units].
A la Discovery, es produeix una aparició de Bowman davant de Floyd, advertint-lo que han de deixar Júpiter en dos dies. Davant tots els interrogants que té Floyd dins el seu cap, Bowman només contesta que el que passarà serà una cosa meravellosa. Després que Floyd aconseguís convèncer la tripulació soviètica de la ''Leonov'', una taca fosca es forma a Júpiter. Les observacions del telescopi de HAL revelen que la gran taca fosca és, de fet, una immensa població de monòlits, que augmenten exponencialment.
+
A la Discovery, es produeix una aparició de Bowman davant de Floyd, advertint-lo que han de deixar Júpiter en dos dies. Davant tots els interrogants que té Floyd dins el seu cap, Bowman només contesta que el que passarà serà una cosa meravellosa. Després que Floyd aconseguís convèncer la tripulació soviètica de la ''Leonov'', una taca fosca es forma a Júpiter. Les observacions del telescopi de HAL revelen que la gran taca fosca és, de fet, una immensa població de monòlits, que augmenten exponencialment.
Per poder tornar a la terra Floyd i la tripulació de la Leonov dissenyen un pla per emprar la Discovery com propulsor. Malauradament, s'haurà de convèncer a HAL perquè pugui dur a terme el díficil procés de propulsar la Leonov amb la Discovery. Però un cop HAL ho entén, està d'acord que ell ha de sacrificar-se per poder salvar tots els humans abord de la ''Leonov''.<ref>[http://en.wikipedia.org/wiki/2010_(film) Odissea 2 (anglès)]</ref>
+
Per poder tornar a la terra Floyd i la tripulació de la Leonov dissenyen un pla per emprar la Discovery com propulsor. Malauradament, s'haurà de convèncer a HAL perquè pugui dur a terme el difícil procés de propulsar la Leonov amb la Discovery. Però un cop HAL ho entén, està d'acord que ell ha de sacrificar-se per poder salvar tots els humans a bord de la ''Leonov''.<ref>[http://en.wikipedia.org/wiki/2010_(film) Odissea 2 {{en}}]</ref>
 
Finalment, la Leonov aconsegueix sortir de l'òrbita de Júpiter. Els monòlits augmenten la densitat de Júpiter fins al punt que el planeta arriba a les temperatures i pressions necessàries per  a la fusió nuclear, tornant-se un estel petit.
 
Finalment, la Leonov aconsegueix sortir de l'òrbita de Júpiter. Els monòlits augmenten la densitat de Júpiter fins al punt que el planeta arriba a les temperatures i pressions necessàries per  a la fusió nuclear, tornant-se un estel petit.
HAL és ordenat per Bowman a  transmetre un missatge repetidament a la Terra: "TOTS AQUESTS MONS SÓN SEUS TRET D'EUROPA. NO INTENTI ATERRAR ALLÀ. UTILITZEU-LOS JUNTS. UTILITZEU-LOS EN PAU". La pel·lícula conclou amb la meravellosa imatge de dos sols al cel terrestre i la transformació de Europa amb un planeta adequat per haver-hi vida i la col·locació d'un nou monòlit amb la missió d'observar com  evoluciona la vida cap a la intel·ligència.<ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/2010:_The_Year_We_Make_Contact Odissea 2 (castellà])</ref>
+
HAL és ordenat per Bowman a  transmetre un missatge repetidament a la Terra: "TOTS AQUESTS MONS SÓN SEUS TRET D'EUROPA. NO INTENTI ATERRAR ALLÀ. UTILITZEU-LOS JUNTS. UTILITZEU-LOS EN PAU". La pel·lícula conclou amb la meravellosa imatge de dos sols al cel terrestre i la transformació de Europa amb un planeta adequat per haver-hi vida i la col·locació d'un nou monòlit amb la missió d'observar com  evoluciona la vida cap a la intel·ligència.<ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/2010:_The_Year_We_Make_Contact Odissea 2 {{es}}]</ref>
 
+
== Concentració electrostàtica ==
+
 
+
L'electrostàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps). Des de l'antiguitat clàssica se sabia que alguns materials com el ambre atreuen petites partícules després de fregar-los.
+
El nom grec per l'ambre és, ήλεκτρον (electró), i és la font de la paraula “electricitat” i "electrostàtica". L'electrostàtica estudia les forces elèctriques produïdes per distribucions de càrregues a través de conceptes tals com el camp elèctric i el potencial elèctric i de lleis físiques com la llei de Coulomb. Històricament l'electrostàtica va ser la branca de l'electromagnetisme que es va desenvolupar primer. Posteriorment, les lleis de Maxwell van permetre mostrar com les lleis de l'electrostàtica i les lleis que governaven els fenòmens magnètics podien ser estudiades en el mateix marc teòric, l'electromagnetisme.
+
 
+
== [[Fitxer:no.png|30px]]Hibernació humana (crionització) ==
+
 
+
La [http://ca.wikipedia.org/wiki/Hibernaci%C3%B3 hibernació] és un procés que consisteix en alentir o aturar l'activitat d'un organisme durant un temps determinat mitjançant l'aplicació de fredor en el moment adequat. En concret en el moment en que l'organisme no disposa d'oxigen suficient per  mantenir la vida normal.
+
A la pel·lícula ens mostren com els astronautes es troben hibernant durant l'anada i la tornada a Júpiter. S'afirma que avui en dia la medicina no ha avançat el suficient com per hibernar éssers humans, tot i que, alguns científics afirmen que de cada cop ens hi trobem més prop de aconseguir-ho. Per tant, aquestes seqüències futuristes de la pel·lícula són irreals encara en l'actualitat.
+
 
+
== [[Fitxer:si.png|30px|]]Acció i reacció ==
+
 
+
Un coet espacial és una màquina que, utilitzant un motor de combustió, produeix l'energia cinètica necessària per a l'expansió dels gasos, que són llançats a través d'un tub propulsor (anomenada propulsió a reacció). Per extensió, el vehicle, generalment espacial, que presenta motor de propulsió d'aquest tipus és anomenat coet o míssil.
+
El principi de funcionament del motor de coet es basa en la tercera llei de Newton, la llei de l'acció i reacció, que diu que "a tota acció li correspon una reacció, amb la mateixa intensitat, mateixa direcció i sentit contrari".
+
Imaginem una càmera tancada on existeixi un gas en combustió. La crema del gas produirà pressió en totes les direccions. La càmera no es mourà en cap direcció ja que les forces a les parets oposades de la càmera s'anul·laran.
+
Si practiquéssim una obertura a la cambra, on els gasos puguin escapar, hi haurà un desequilibri. La pressió exercida a les parets laterals oposades continuarà sense produir força, doncs la pressió d'un costat anul·larà la de l'altre. La pressió exercida en la part superior de la càmera produirà embranzida, ja que no hi ha pressió en el costat de baix (on és l'obertura).
+
Així, el coet es desplaçarà cap amunt per reacció a la pressió exercida pels gasos en combustió a la cambra de combustió del motor. Per això, aquest tipus de motor és anomenat de propulsió a reacció.
+
 
+
== Acceleració i velocitats al buit ==
+
 
+
== [[Fitxer:No.png|30px]]Renou en el buit ==
+
 
+
En algunes escenes de la pel·lícula quan es mostra la càmera fora de la nau, és molt realista degut a que a l'espai el soroll que hi ha és en forma d'ones electromagnètiques de molt baixa freqüència i totalment imperceptibles per a l'aparell auditiu humà, però en canvi, hi ha algunes vegades, com per exemple quan utilitzen l'aerobreaking a l'atmosfera d'Ió, hi ha molt soroll, cosa totalment impossible a l'espai, ja que el so són vibracions que es transmeten per mitjà de l'aire (o sòlids i líquids) i a l'espai no hi ha aire, així que no es poden transmetre.
+
 
+
A l'espai no es poden sentir sons, a causa del buit.
+
La propagació del so es fa mitjançant vibracions que es transmeten de molècula en molècula successivament, però a l'espai, com què no hi ha aire, no té forma de propagar-se.
+
Un exemple seria l'explosió d'una estrella, que genera un tipus d'ona mecànica que es diu “ona de xoc”.
+
Les ones de xoc són de naturalesa mecànica i necessiten un medi material per propagar-se, en el cas d'una estrella el medi material és, és clar, el propi plasma estel·lar. Naturalment, lluny de la supernova no sentirem cap so perquè les ones sonores no poden propagar-se pel buit, com em dit abans.
+
Aquest és un dels errors que es solen cometre més sovint a les pel·lícules de ciència ficció. A la pel·lícula 2001 no és produeix cap error, però a la pel·lícula 2010 es produeixen diversos errors, com per exemple quan explota una estrella...
+
 
+
== Raigs còsmics al buit ==
+
 
+
== Vida a Europa ==
+
[[Fitxer:EuropaInterior1.jpg|200px|thumb|esquerra|''Dues possibles teories de com pot estar l'escorça de Europa.'']]
+
[[Fitxer:400px-Brothers blacksmoker hires.jpg|200px|thumb|dreta|''Un "blacksmoker" a l'Oceà Atlàntic. Impulsat per l'energia geotèrmica, aquest i altres tipus de fonts hidrotermals creen desequilibris químics que poden proporcionar fonts d'energia per a la vida dels voltants.'']]
+
 
+
A la pel·lícula, el tripulants de la nau ''Leonov'' descobreixen [http://ca.wikipedia.org/wiki/Clorofila clorofil.la] al satèl·lit de Júpiter, Europa. Segons la pel·lícula, després de que [http://ca.wikipedia.org/wiki/J%C3%BApiter_(planeta) Júpiter] es converteix-hi en un nou sol, aquesta clorofil·la va evolucionant fins a convertir-se en un gran bosc ple de vida.
+
Europa és el quart satèl·lit més gran de Júpiter. Va ser descobert per [http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileu Galileu] l'any 1610. Pertany al grup dels satèl·lits galileans, juntament amb [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C2%B7listo_(sat%C3%A8l%C2%B7lit) Cal.listo], [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ganimedes_(sat%C3%A8l%C2%B7lit) Ganimedes] i [http://ca.wikipedia.org/wiki/Io_(sat%C3%A8l%C2%B7lit) Ió].
+
 
+
Europa s'ha convertit en un dels llocs del [http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_solar Sistema Solar] amb més potencial d'habitabilitat i, possiblement, d'acollir [http://ca.wikipedia.org/wiki/Vida_extraterrestre vida extraterrestre] <ref>[http://web.archive.org/web/20060703033956/http://www.geo.utep.edu/pub/dirksm/geobiowater/pdf/EOS27March2001.pdf/ Vida a Europa]</ref>.  Seria molt possible que la vida pogués existir al seu oceà sota el gel, ja que les seves aigües contenen més oxigen que els oceans de la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra Terra], els organismes que hi pugui haver potser subsisteixen en un entorn similar als organismes de les profunditats oceàniques de la Terra amb fonts hidrotermals <ref>[http://www.newscientist.com/article/dn2929/ Vida sota el gel]</ref>. La vida en aquest oceà, possiblement, podria ser similar a la microbiana de la Terra als profunds oceans. Fins al moment, no hi ha evidències de que existeix-hi vida a Europa, però la probable presència d'aigua líquida, com hem dit abans, ha provocat reaccions per enviar una sonda allí. <ref>[http://www.space.com/2954-time-europa.html/ Europa]</ref>
+
Fins a la dècada del 1970, es creia que la vida era totalment dependent de l'energia del sol. Les plantes de la Terra capturen la llum solar per dur a terme la fotosíntesi i a partir de diòxid de carboni i aigua, alliberant oxigen en el procés, són menjats pels animals que respiren oxigen, passant la seva energia a la cadena alimentària. Però al 1977, durant una immersió d'exploració en aigües profundes a la falla de les Galápagos, els científics van descobrir les colònies de cucs de tub gegants, les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Clo%C3%AFssa cloïsses], els [http://ca.wikipedia.org/wiki/Crustaci crustacis] , els  [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C2%B7lusc mol.luscs] i altres criatures submarines agrupades al voltant d'una varietat de característiques volcàniques conegudes com fumaroles negres. Aquestes criatures prosperen tot i no tenir accés a la llum solar, i poc després es va descobrir que tots ells conformen una cadena alimentària totalment independent. Així es va poder donar la possibilitat de que hi hagués vida a altres planetes sense llum solar. Es va obrir una nova via en l'astrobiologia per expandir massivament el nombre possible d'extraterrestres.
+
 
+
La vida a Europa podria existir agrupada al voltant de les xemeneies hidrotermals al fons de l'oceà, o per sota del sòl marí, com els endolits, que es sap que habiten a les xemeneies del fons marí de la Terra.
+
<ref>[http://online.liebertpub.com/doi/abs/10.1089/153110703322736105?cookieSet=1&journalCode=ast/ Vida a Europa]</ref> El novembre del 2011, un equip d'investigadors van presentar proves que suggerien l'existència de grans llacs d'aigua líquida a la capa de gel exterior de la lluna. Si es confirma, els llacs podrien ser una gran hàbitat potencial per a la vida. <ref>[http://www.jsg.utexas.edu/news/2011/11/scientists-find-evidence-for-great-lake-on-europa// Europa]</ref>
+
S'han fet diverses propostes d'anar a Europa per torbar indicis de vida, però es molt complicat de fer, ja que primer, s'ha d'arribar al satèl·lit, després s'ha de perforar més de 100 km de gel per arribar a l'oceà subterrani i finalment agafar mostres, a més a més, s'haurien d'esterilitzar les naus en cas de contaminació. La proposta que de moment té més força seria una de la NASA, conjuntamet amb la ESA d'enviar una sonda el 2020. <ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/7897585.stm/ Agències espacials]</ref>
+
En resum, hi ha moltes posibilitats de que Europa albergui vida gràcies a les condicions que envolten aquest satèl·lit, però de moment com que no es sap segur no ho podem corroborar.
+
 
+
== [[Fitxer:Si.png|30px|]]Aerobraking/Aerofrenada ==
+
[[Fitxer:aerobraking.jpg|thumb|''Imatge de la pel·lícula que mostra la Leonov durant l'aerobraking.''|500px]]
+
L'aerofrenat és una tècnica de vol espacial que utilitzen les aeronaus interplanetàries. Bàsicament, consisteix a utilitzar la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Fricci%C3%B3 fricció]  de l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Atmosfera_d%27un_cos_celeste atmosfera] d'un planeta per tal de frenar la nau i entrar a una [http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92rbita òrbita] estable.
+
 
+
Normalment, la nau espacial interplanetària es troba en una alta velocitat quan s'acosta al seu destí. Per tal d'evitar la col·lisió amb l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Astre astre] la nau ha de reduir la velocitat prou, com perquè pugui entrar en òrbita al voltant del planeta de destí. Aquesta tècnica va ser utilitzada per frenar una sonda en una missió de la [http://ca.wikipedia.org/wiki/NASA NASA] , consistia en extreure informació del planeta [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart_(planeta) Mart].
+
Consisteix en tractar d'entrar a l'atmosfera del planeta, creant una mena de fricció aèria. Això permet que el vehicle espacial redueixi la seva velocitat, directament sota la influència de la gravetat del planeta, entrant amb un angle determinat segons la velocitat, causant una mínima fricció per no encalentir massa la nau.
+
 
+
Aquesta tècnica és molt rentable, ja que una nau interplanetària viatja a una velocitat que es troba en una magnitud de l’ordre de milers de metres per segon. Una de les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_Newton lleis de Newton] diu que un objecte en moviment tendeix a romandre en moviment. Per fer això, mitjançant l'ús de coets incorporats la nau, hauria de cremar una quantitat important de combustible per tal de reduir la velocitat. Això crea dos problemes: en primer lloc, el vehicle espacial porta només una quantitat limitada de combustible, i per tant, no el poden malgastar, i en segon lloc, per tal d’obtenir èxit de frenada, la majoria de la massa del vehicle hauria de ser combustible. Al final, aquests problemes fan que aquesta solució sigui costosa.
+
 
+
L'aerofrenat és el mètode més rentable i eficaç disponible per reduir la velocitat d'un vehicle interplanetari i ajustar la seva òrbita de manera efectiva. No obstant això, te els seus propis riscs. La fricció de la reentrada a l'atmosfera crea una gran quantitat de calor, i l'estructura de la nau ha de ser dissenyada de tal manera que es dissipi la calor i que m’antengui la seva integritat estructural.
+
 
+
==[[Fitxer:si.png|30px]]Sofre a la nau ''Discovery''==
+
[[Fitxer:io.jpg|thumb|''Imatge de Jupiter, Europa i Ió.'']]
+
Quan a la pel·lícula troben la ''Discovery'', aquesta es troba coberta de sofre a causa de l'activitat [http://ca.wikipedia.org/wiki/Volc%C3%A0 volcànica] d'Ió. Ío és el
+
cos del sistema solar amb major activitat volcànica. Els volcans d'Ió, a diferència dels terrestres, expulsen [http://ca.wikipedia.org/wiki/Di%C3%B2xid_de_sofre diòxid de sofre].<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/Io_(sat%C3%A8l%C2%B7lit) Ió]</ref>
+
 
+
L'activitat volcànica a Ió produeix rius de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Lava lava], pous volcànics i plomes de sofre i diòxid de sofre que són llançades a centenars de quilòmetres d'altura. Aquesta activitat volcànica va ser descoberta el 1979 pels científics encarregats d'analitzar les imatges de la sonda [http://ca.wikipedia.org/wiki/Voyager_1 Voyager 1].<ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/Vulcanismo_en_%C3%8Do Vulcanisme a Ió]</ref>
+
 
+
El fet que la nau es trobés pròxima a Ió en el moment que la van abandonar el 2001 fa possible que
+
estàs coberta de sofre a causa de l'intens vulcanisme d'Ió.
+
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Línia 117: Línia 50:
  
 
{{Autors 2010}}
 
{{Autors 2010}}
 +
 +
[[Categoria:Pel·lícules]]

Revisió de 12:42, 12 abr 2012

2010: The Year We Make Contact

Gravetat · Júpiter · A l'espai · Comunicació · Curiositats


2010: The year we make contact[1]
2010.jpg
Títol Original 2010: The year we make contact
Director Peter Hyams
Productor Peter Hyams
Guió Peter Hyams i Arthur C.Clarke
Any 1984
Durada 116 minuts
País Estats Units
Gènere Ciència ficció
Actors Keir Duellea (Dave Bowman)

Helen Mirren (Tanya Kirbuk)

Roy Scheider (Heywood floyd)

John Lthgow(Dr. Walter Curnow)

Bob Balaban (Dr. R. Chandra)

Douglas Rain (Veu de HAL 9000)

Dana Elcar (Dimitri Moisevitch)

2010 : l'any que varem fer contacte és una pel·lícula del 1984, dirigida per Peter Hyams. Basada en la novel·la de Arthur C.Clarke. Tant la pel·lícula com la novel·la són la continuació de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey. Odissea dos tracta temes transcendents, com són l'evolució humana, la tecnologia, intel·ligència artificial o la vida extraterrestre. La classe de 4t d'ESO de física i química l'hem estat mirant i analitzant detingudament.

La finalitat de veure aquesta pel·lícula ha estat posar en pràctica tot el que hem estudiat sobre física fins al moment, com la dinàmica i la forces, específicament la gravitatòria, per així poder determinar quines són les exactituds i les inexactituds a nivell científic d'aquesta pel·lícula. Les lleis amb les que més hem treballat han estat:

Hem mirat aquesta pel·lícula perquè és considerada una de les pel·lícules més respectuoses en les lleis físiques. Per aconseguir la màxima correcció possible, tenint en compte els coneixements espacials d'aquella època, Peter Hyams va consultar a la NASA. A més, es va fer amb els serveis d'una centrifugadora enorme que va utilitzar com a localització per gravar les escenes interiors de la nau on, al film, s'hi simulava gravetat. A continuació s'expliquen detalladament tots els aspectes físics vists a la pel.licula, ja hagin estat encertats o bé modificant les lleis de la física.

Argument

Nou anys després del misteriós fracàs de la missió de la Discovery a Júpiter, els soviètics han desenvolupat un nova nau per poder arribar a Júpiter i rescatar la Discovery, l'Alexei Leonov. Per poder dur a terme aquest llarg viatge necessiten l'ajuda dels americans i, per això, fan un pacte per poder viatjar, realitzar la nova missió i tornar a casa amb èxit. Els fets de la pel·lícula passen dins l'època en que el Estats Units i Rússia estaven en guerra. Aquesta va produir molts problemes a nivells polítics, ideològics, econòmics, tecnològics, militars i informatius. Tot i que dins la pel·lícula aquestes dues grans potències són capaces de ajuntar-se per dur a terme una missió espacial. Cap dels dos bàndols va prendre mai accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar al conflicte "guerra freda". Els països americans defensaven el capitalisme, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme. Aquesta guerra es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de la URSS i la caiguda del comunisme.[2]

La tripulació americana de la nau està formada pel Dr. Heywood Floyd, l'organitzador de la missió del 2001; el Dr. Chandra, creador de la computadora de la Discovery, HAL 9000, i Walter Curnow, un enginyer nord-americà. La seva funció és descobrir l'error de missió anterior, investigar el monòlit en òrbita al voltant del planeta i explicar la desaparició de David Bowman. Abans de l'arribada a Júpiter passen pel satèl·lit Europa perquè hi troben clorofil·la i hi envien una sonda que inesperadament i inexplicable és destruïda amb un gran esclat de llum.

HAL-9000

Posteriorment es troben amb la Discovery, abandonada a l'òrbita de Io i després de que Curnow posi la Discovery en condició operacional, les dues naus es troben amb el gegantesc monòlit. El Dr. Chandra reinicia la computadora HAL 9000 per determinar-ne si té alguna informació sobre la missió 2001. HAL és la computadora de bord encarregada de controlar les funcions vitals de la nau espacial Discovery. HAL té un bessó SAL que va ser utilitzada com a sistema de referència de HAL. SAL posseeix càmeres similars a les de HAL, l'única diferència és “l'ull” que envers de ser vermell és blau. Abans de l'inici de la missió soviètica-nord-americana per recuperar la Discovery, Chandra utilitza a SAL per simular els possibles efectes que poden haver causat a HAL, haver estat tan temps apagat (Projecte Fènix).[3]

Per mirar d'aconseguir mes informació sobre el gran monòlit el cosmonauta Maxim Brailovsky (Elya Baskin), vola dins una càpsula espacial recorrent les enormes distàncies que té. Quan Max s'apropa al monòlit, un gran esclat d'energia el destrueix a Max juntament amb la seva càpsula espacial. L'avatar de Bowman viatja a la Terra, i manté contacte amb individus significants del seu passat humà com la seva mare malalta i la seva dona. Mentrestant, les tensions polítiques entre els Estats Units i la Unió Soviètica s'intensifiquen. Els astronautes nord-americans són obligats a deixar el Leonov, ja que és considerat territori soviètic, i tornen al Discovery, propietat dels Estats Units. A la Discovery, es produeix una aparició de Bowman davant de Floyd, advertint-lo que han de deixar Júpiter en dos dies. Davant tots els interrogants que té Floyd dins el seu cap, Bowman només contesta que el que passarà serà una cosa meravellosa. Després que Floyd aconseguís convèncer la tripulació soviètica de la Leonov, una taca fosca es forma a Júpiter. Les observacions del telescopi de HAL revelen que la gran taca fosca és, de fet, una immensa població de monòlits, que augmenten exponencialment. Per poder tornar a la terra Floyd i la tripulació de la Leonov dissenyen un pla per emprar la Discovery com propulsor. Malauradament, s'haurà de convèncer a HAL perquè pugui dur a terme el difícil procés de propulsar la Leonov amb la Discovery. Però un cop HAL ho entén, està d'acord que ell ha de sacrificar-se per poder salvar tots els humans a bord de la Leonov.[4] Finalment, la Leonov aconsegueix sortir de l'òrbita de Júpiter. Els monòlits augmenten la densitat de Júpiter fins al punt que el planeta arriba a les temperatures i pressions necessàries per a la fusió nuclear, tornant-se un estel petit. HAL és ordenat per Bowman a transmetre un missatge repetidament a la Terra: "TOTS AQUESTS MONS SÓN SEUS TRET D'EUROPA. NO INTENTI ATERRAR ALLÀ. UTILITZEU-LOS JUNTS. UTILITZEU-LOS EN PAU". La pel·lícula conclou amb la meravellosa imatge de dos sols al cel terrestre i la transformació de Europa amb un planeta adequat per haver-hi vida i la col·locació d'un nou monòlit amb la missió d'observar com evoluciona la vida cap a la intel·ligència.[5]

Referències

  1. IMDb Això és un enllaç a una pàgina web en anglès
  2. Odissea 2 Això és un enllaç a una pàgina web en català
  3. HAL-9000Això és un enllaç a una pàgina web en anglès
  4. Odissea 2 Això és un enllaç a una pàgina web en anglès
  5. Odissea 2 Això és un enllaç a una pàgina web en castellà

Mata.png
2010: The Year We Make Contact

Pau Fornós Rayó - Víctor Martín Riera - Jaume Amengual Rosselló - Jaume Cladera Mas - Marc Capó Pérez - Marc Fuster Uguet - Fritz Pere Nobbe Fisas - Maria Quetglas Poncell - Arnau Bibiloni Sánchez - Aina Valens Pons - Aïda Lacomba Moreno

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Escola
Imprimeix/exporta
Eines